Enmig de la voràgine que suposa el congrés del PDeCAT, apareix el que es podria considerar el “vuitè passatger” de la política catalana, el partit que sempre hi és, CDC. Una formació que malgrat la seva ‘liquidació’ política manté 2.400 militants. Un gruix important de militància presidida per Vicenç Mauri que reinvidiquen el seu paper d’avalador no només polític sinó financer del PDeCAT i els seus spin-off, com poden ser Junts pel Sí o qualsevol fórmula electoral local que serveixi per a les eleccions municipals de 2019.
Fonts del partit fundat per Jordi Pujol detallen a el Món la relació de “pare diligent” que CDC ha tingut amb el PDeCAT. El setembre de 2016 els dos partits van fer el traspàs de béns i CDC es va quedar els passius integrats per la hipoteca de la seu nacional del partit, crèdits i un Expedient de Regulació d’Ocupació en marxa, donat que la formació cobrava la subvenció electoral.
L’operació buscava deixar més o menys alliberada la nova formació i deixar que Marta Pascal i David Bonvehí es poguessin dedicar a la reconstrucció del partit. Aquesta fórmula ha permès al PDeCAT finançar electoralment JxCAT a través d’avalar la subvenció electoral del 21D.
La gran partida de tot el joc ha estat la venda de l’històric local del carrer Còrsega per 13.150.000 euros. Un import que va servir per pagar el nou local, al carrer Provença, per 6 milions d’euros i un milió de reformes cedit al PDeCAT però que ara també es posa a la venda. A més, cal afegir als comptes del partit els 2 milions d’hipoteques i una pòlissa de crèdit d’1,5 milions. Uns números que deixen 1,5 milions aproximadament al calaix.
Amb aquests números, CDC també vol posar en valor la seva aportació econòmica al PDeCAT, donat que l’actual direcció remuga sovint de la situació financera que van haver de gestionar fins al punt que va aprovar per consell nacional una derrama d’uns cent euros per militant.
