Constituïm: "La Constitució catalana interessa a la Comissió de Venècia"

Entrevista a Jordi Domingo, portaveu de la plataforma que acaba de presentar una "eina de debat" al Parlament, embrionària de la carta magna de la nova República

L'advocat Jordi Domingo (Barcelona, 1951) és portaveu de Constituïm, la plataforma que ha entregat un esborrany de la nova Constitució catalana a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. L'entitat afirma que només és "una eina de debat" que s'ha de llegir, guixar i, si cal, estripar. Però ja és un primer text articulat per a començar a discutir com ha de ser la futura República. 

Constituïm va presentar la setmana passada un esborrany de Constitució al Parlament. Quins són els trets principals d'aquesta proposta?
Hem basat el projecte en les persones, en el medi natural i, per damunt de tot, en l'aprofundiment màxim de la democràcia. Aquesta proposta es diferencia de l'actual Constitució espanyola en moltes coses: si llegeixes unilateralment l'articulat de la carta magna de l'Estat, està molt bé en funció del que es podia fer en aquella època. Una altra cosa és la degradació que s'ha anat fent amb el pas dels anys, i en mans de gent que venia del franquisme, i que no se n'amaga. Per tant, la interpretació que s'ha fet de la Constitució espanyola és gairebé ultradretana. La voluntat política d'Espanya ha sigut de dretes i clarament franquista, de manera que hem arribat a on hem arribat. Dit això, i salvant la literatura de la Constitució, hem pogut anar més enllà amb molts altres aspectes. La nostra proposta està modernitzada al segle XXI. La nostra eina de debat i de discussió, feta a través de 3.417 aportacions ciutadanes, aprofundeix en la diferenciació de poders. Per això proposem una República presidencialista, perquè no contamini el poder legislatiu; també donem pressupost a la justícia, perquè mantingui la seva independència; i aprofundim en la democràcia directa.

El català i l'aranès tenen un tracte preferencial, en la seva proposta. Això fa que el castellà tingui un rang inferior? Això pot afectar a l'eixamplament del procés?
Si es vol llegir d'una manera interessada, evidentment que sí. Ara bé, si es llegeix realment el que s'hi diu, no és així. La globalització ens permet veure que en els propers 50 anys hauran desaparegut la major part de les llengües del món. Per tant, les llengües minoritàries, com la catalana, s'ha de protegir si la volem mantenir. Si una nació té una llengua pròpia se l'ha de protegir per a mantenir-la indemne. Per tant, tenint un Estat, entenem que la globalització ens podria eliminar, i cal protegir el català. I la millor manera és tenint un Estat, i declarar el català que sigui oficial. A partir d'aquí no es pot fer demagògia. El castellà no quedarà eliminat, prohibit ni derogat. Precisament, el text promou que el legislador protegeixi el castellà per raons històriques, culturals i de patrimoni. Catalunya no pot perdre el castellà. La Constitució recull que ningú no pot ser discriminat per raons de llengua. Per tant, no es pot enganyar la gent dient que el castellà desapareixerà. El català, però, s'ha de protegir més per raons òbvies. El castellà també s'ha de protegir i donar-li un rang especial. A més, al projecte s'hi afegeix que la diversitat de les llengües que existeixen a Catalunya és una riquesa cultural, i que també s'han de tenir en compte. També es recull que la gent que hagi vingut a Catalunya als anys 40, 50 o 60, que s'han arrelat, que són tant o més catalans que la resta, i que han tingut fills catalans, i se senten d'aquí, i mantenen el castellà com a llengua materna, ha de tenir la possibilitat d'adreçar-se a l'administració catalana en castellà. En canvi, qui hagi pogut passar per la normalització lingüística com a eina durant la seva vida, ja sí que ha d'entrar en la protecció oficial del català. Però ei, el castellà no desapareixerà. Però l'administració ha de cuidar el català.

Quines funcions ha de tenir el president de la República?
El president de la República és qui té la funció executiva de l'Estat. I ell tria els consellers per a gestionar la funció. Aquest president respon políticament al Parlament i a la ciutadania, perquè el propi ciutadà el podrà treure d'acord amb uns quòrums. Dit això, com s'escull? Amb circumscripció única, una persona un vot. El president és el reconegut com a màxima autoritat per tota la ciutadania. D'altra banda, presidència i Parlament s'escullen en diferents moments. Hi ha tres cicles d'eleccions, en mandats de cinc anys, en alguns casos no renovables. I la presidència de la República s'escull amb llistes obertes. Canviem el paradigma. Els partits ja fitxaran les persones més vinculades al territori. O bé es presentaran lliurement.

D'altra banda, la República no tindrà exèrcit
La proposta de Constituïm és molt clara: els exèrcits dels segles XIX i XX no ens serveixen de res. La prova més notable són els fets de Brussel·les i París. A Bèlgica i a França no els ha servit gairebé de res tenir exèrcits sofisticats. Per tant, estem en una altra situació estratègica i geopolítica. Això requereix un altre tipus de mecanisme de defensa. Necessitem una bona protecció costanera, un sistema per a protegir les fronteres, uns equips extraordinaris en protecció civil i de Mossos d'Esquadra, i una Agència de Seguretat i Defensa. És important aquest canvi de paradigma. Cal garantir la protecció de la ciutadania de qualsevol atac terrorista, de banda armada, o de qui sigui. Cal substituir el conflicte bèl·lic per la resolució d'aquest conflicte. Parlem del tema cibernètic, també d'un servei d'intel·ligència eficaç, de penetració a les organització que poden alterar la seguretat de la ciutadania, etcètera. Això és que cal defensar. Ja no serveixen quatre tancs i cinc bazookes per lluitar contra aquests fets. Això s'ha demostrat desgraciadament a París i Brussel·les. Negar l'evidència és negar la realitat. Cal capgirar això i treballar-hi en la línia amb la qual ja treballen organismes internacionals.

I com serà aquesta Agència de Seguretat i Defensa que proposen?
Estarà jerarquitzada, i els especialistes ja sabran com organitzar-la. El més important és fer una Agència útil, i no pas dir: "Vinga, anem a fer un exèrcit amb un capità general, i la cabra desfilarà cada Onze de Setembre amb uns legionaris". No, no és l'exèrcit que volem. No és el sistema que ens hem d'exigir. L'Agència ha de tenir el que sigui necessari per a protegir la ciutadania. L'Institut de Pau i Treva ja havia existit a Catalunya, amb unes finalitats del segle XIII, però que ens pot servir pel que fa a la investigació de nova política per a evitar el bel·licisme, per exemple.





Comentaris

envia el comentari