El ple del Tribunal Constitucional ha anul·lat diversos punts de la llei reguladora de les hisendes locals del 2004 promoguda pel govern de José María Aznar just abans de les eleccions que va guanyar José Luis Zapatero. Aquest impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana és més conegut com a plusvàlues, una de les principals fonts de finançament dels ajuntaments.
El tribunal ha publicat un comunicat amb la decisió en què explica que els apartats anul·lats estableixen un mètode objectiu de determinació de la base imposable de l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana que determina que sempre ha existit augment en el valor dels terrenys durant el període de la imposició, amb independència que hagi existit aquest increment i de la quantia real d’aquest increment. La decisió no té efectes retroactius, és a dir, les situacions fermes existents abans de la data de l’aprovació de la sentència segueixen sent vàlides.
La sentència compta amb el vot particular concurrent del president del Constitucional, Juan José González Rivas, i els vots discrepants del magistrat Cándido Conde-Pumpido i de la magistrada María Luisa Balaguer. La decisió arriba arran de la qüestió d’inconstitucionalitat presentada per la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia, Ceuta i Melilla, amb seu a Màlaga. D’aquesta manera, s’anul·len els articles 107.1 segon paràgraf, 107.2.a) i 107.4 del text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març que havia aprovat el govern de José María Aznar just abans de les eleccions.
És la tercera sentència que dicta aquest tribunal sobre l’impost de plusvàlua. L’any 2017 ja va declarar inconstitucional sotmetre a tributació situacions d’inexistència d’increments de valor i l’any 2019 va fer el mateix “en aquells supòsits en els quals la quota a pagar és superior a l’increment patrimonial”.
