El Consell per la República ha començat el procés per a les seves eleccions en ple debat sobre el seu futur i encaix en el projecte polític de la independència. Es tracta d’unes eleccions que ja arriben posposades, després que el 20 d’agost l’entitat va decidir que els comicis que s’havien de celebrar l’1, 2 i 3 d’octubre se celebrarien el 29, 30 i 31 del mateix mes. Un canvi de data motivat, segons la mateixa plataforma, per la “voluntat d’atendre la demanda de les bases del Consell de donar-los més temps per preparar les candidatures”. Ara s’ha obert el termini per presentar les candidatures i tot un complex cicle electoral per escollir l’Assemblea de Representats, o parlament del Consell. El procés acabarà, si es compleixen els terminis previstos, el 14 de novembre amb la constitució de l’assemblea del Consell per la República.
De fet, aquestes eleccions són claus per al futur de l’entitat i pel caràcter que ha d’adquirir el Consell per la República. I més, en una biosfera complexa per a una plataforma “transversal” en un independentisme dividit. Així, una taula a sis formada per Junts, ERC, CUP, Òmnium Cultural, membres del Consell per la República –Demòcrates, Poble Lliure o Junts per la República– i l’ANC ja estan treballant per trobar el famós “encaix” de l’entitat a l’exili en l’escenari polític actual. “Unes converses que són lentes i complicades, i que mostren les reticències entre les formacions”, admeten des de Brussel·les, però un cop se superin es faran els canvis que pertoquin per poder convertir el Consell en un “instrument comú” per a l’independentisme i la seva internacionalització.
En tot cas, i envoltat del debat intern sobre el seu futur, el Consell per la República ha de triar el seu parlament en base dues urnes, que escolliran 121 escons. D’una banda, 81 escons per a les candidatures lliures, és a dir, de ciutadans que volen esdevenir representants i que es distribueixen entre vegueries i districtes. Els 40 escons restants seran càrrecs electes amb una única circumscripció. Tots escollits telemàticament a través de l’aplicació o la web del Consell i que, a més, s’haurà de superar una discriminació positiva en favor de les dones: la meitat de la representació de la circumscripció s’atorga a les dones més votades i l’altra meitat a les persones més votades, bé siguin homes o dones.
Així, cada elector podrà votar com a màxim tants candidats com representants electes hi hagi a la seva circumscripció. En concret, els representants per cada circumscripció són:
- 2 per l’Alt Pirineu-Aran-Andorra
- 6 per la Catalunya Central
- 8 per Girona
- 4 per Lleida
- 4 pel Camp de Tarragona
- 2 per les Terres de l’Ebre
- 4 pel Penedès
- 4 pel Maresme
- 6 pel Baix Llobregat
- 4 pel Vallès Oriental
- 6 pel Vallès Occidental Oest
- 4 pel Vallès Occidental Est
- 2 pel Barcelonès Nord
- 2 per l’Hospitalet de Llobregat
- 4 per Ciutat Vella-Eixample
- 2 per Nou Barris-Sant Andreu
- 2 per Sants-Montjuïc-les Corts
- 2 per Gràcia
- 2 per Horta-Guinardó
- 2 per Sant Martí
- 2 per Sarrià
- 2 de la Unió Europea
- 2 de la resta del món
- un de la Catalunya Nord
- un de les Illes Balears
- un el País Valencià-Franja de Ponent
L’agenda és llarga. Segons ha informat el mateix Consell, el 4 d’octubre acaba el termini per presentar candidatures, que obrirà un període de set dies per a al·legacions i resolucions sobre la validesa d’aquestes. Les candidatures no es proclamaran fins al dia 16 d’octubre. L’endemà s’encetarà una campanya electoral de 12 dies. Els comicis se celebraran del 29 al 31 d’octubre telemàticament i fins 7 dies després no es proclamaran els resultats fins l’11 de novembre. El 12 i 13 serviran per acceptar el càrrec i el 14 es constituirà l’assemblea.
