Les paraules del comissari jubilat José Manuel Villarejo qualificant els atemptats del 17 d’agost de 2017 “d’ensurt” que el CNI volia clavar a Catalunya i que se li va “escapar de les mans” han caigut “molt bé” a les defenses dels condemnats pel cas. De fet, l’advocat de Driss Oukabir, Luis Álvarez, recorda a El Món que va intentar portar Villarejo a judici, però que el tribunal l’hi va denegar. Ara bé, tant l’advocat d’Oukabir com la lletrada de Mohamed Houli han presentat recursos d’apel·lació on demanen la revisió de la sentència perquè “no s’ha acreditat la mort de l’imam, Abdelbaki Es Satty“. Un indici inquietant que, per a les defenses dels condemnats, dona arguments a la possible col·laboració de l’imam amb els serveis d’informació de l’Estat.
En aquest sentit, consideren que les paraules del comissari abonen la tesi que l’imam tenia vincles amb els serveis d’informació de l’Estat i, per tant, “ja els ha anat bé no aclarir la seva mort”. “Aquesta part entén que malgrat el que es declara provat a la sentència, res no acredita la mort d’Es Satty i menys encara que les proves d’ADN hagin estat concloents per determinar-ho”, posen per escrit al recurs de Driss.
“El judici va deixar més dubtes que no pas en va resoldre”, comenta Álvarez. Assegura que, en relació al dubte de si Es Satty és viu o és mort, “nous fets serveixen per crear nous interrogants”. “De qui era gel·laba analitzada? A Alcanar se’n recull una d’un color i després n’analitzen una altra d’un altre color”, es pregunten. “Les proves d’ADN del Marroc mai han estat ratificades en judici, presumptament perquè el Marroc no ho contempla”, reblen.
Així mateix recorden el testimoni Gerard Gustave Gaston Trouvay, que va declarar el dia el dos de desembre de l’any 2020 i posa de manifest “un fet inqüestionable que és que alhora que es produïa l’explosió passava per davant de casa seva la furgoneta d’Es Satty amb dues persones al seu interior i una era una persona de cabells blancs”. “Aquesta furgoneta va aparèixer posteriorment aparcada lluny d’Alcanar i de l’anàlisi dels que hi havia al seu interior només se’n va acreditar l’ús per Es Satty i no per una altra persona”, subratlla l’escrit.
En la mateixa línia, la defensa de Houli retreu que la sentència afirma que l’imam “va morir en l’explosió d’Alcanar, quan existeix un testimoni veí d’Alcanar que ha manifestat sota jurament en la vista del judici oral que, tot just produir-se la primera explosió, va sortir al carrer i va veure com un home pujava a una furgoneta blanca per allunyar-se a gran velocitat del lloc”. “S’ha demostrat que aquesta furgoneta blanca era de l’imam, per la matrícula, i que estava estacionada davant del xalet abans de l’explosió”, insisteixen.
En aquest sentit, l’advocada de Houli subratlla que a “l’acta de judici oral, una vegada certificat per la forense que les restes humanes recollides a Alcanar corresponen a dos homes, i per a la seva confrontació es duu a terme el protocol necessari contrastant el perfil genètic de la mostra trobada amb familiars en primer grau (mare , fill, etc) d’on es va poder arribar a certificar la identitat d’un d’ells , però no al de l’altre, ja que les proves del resultat de contrast amb familiars en primer grau de l’altre home mai no s’han arribat a conèixer en no haver-se rebut a Espanya el suposat resultat d’ ADN contrastat presumptament de l’imam Abdelbky Es Satty amb els seus familiars en línia directa“.
En aquesta història hi afegeixen un dels episodis més curiosos de la instrucció. Els Mossos, en no veure clar el perfil genètic, van reclamar una comissió rogatòria internacional. El jutge instructor, però, no els hi va deixar anar i va comissionar dos policies espanyols del CNP, els números 77.619 i 110.017, que es van encarregar d’efectuar la presa de proves d’ADN de presumptes familiars en línia directa d’Abdelbaky Es Satty. Els dos policies, que no sabien ni francès ni àrab i que no van emetre cap informe concloent, van declarar el nou de desembre i només van ratificar un “misteriós ofici del 18 de desembre” que no es trobava a la causa amb una “relació d’ADN” i que primer va ser lliurat al fiscal, que ho va introduir al judici aprofitant un testimoni de l’acusació de Javier Martínez.
Un fet que va provocar una forta discussió i una protesta formal per vulneració processal. Els policies només van poder provar que es van desplaçar en companyia de policies marroquins l’11 de desembre del 2.017 fins al llogaret de Bab Tassa, província de Cef Chaquen, i van prendre mostres d’ADN de la mare i la filla de l’imam. Per cert, els policies van assegurar que els presumptes familiars no sabien res de l’imam des de feia deu anys. El resultats de les proves no van arribar mai a Madrid ni es van poder contrastar a la sala de vistes perquè suposadament el Marroc no permet declaracions telemàtiques.
Així, l’informe pericial ATT47871, del 9 de gener del 2018, elaborat per una doctora en genètica, una altra cap de genètica i el comissari de divisió Abdellkader Zaari de la secció de biologia forense, estableixen els perfils genètics d’ADN a partir dels tres frotis bucals rebuts (familiars d’Es Satty). La conclusió és que s’ha posat de manifest la connexió amb un perfil d’ADN obtingut a partir d’una empremta genètica trobada a Alcanar. Ni se certifica que siguin mare i filla i, a més, cap informe apunta les coincidències genètiques. A part, en cap cas hi ha un tràmit oficial de recollida de mostres transparent. “No es pot demostrar que les restes de l’individu dos trobat a Alcanar sigui de l’imam”, emfatitzen. En definitiva, un nyap que no té cap més explicació que un intent matusser de tancar el cas amb la mort de l’autor intel·lectual dels atemptats.
