Comín i Serret recorren la interlocutòria de processament de Llarena

L'advocat defensor recrimina al Suprem diverses irregularitats processals i recorda que Alemanya ja ha descartat la rebel·lió

 

L’advocat defensor dels exconsellers Toni Comín i Meritxell Serret, Gonzalo Boye, ha presentat davant del magistrat instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena el recurs de reforma contra la interlocutòria de processament del passat mes de març, en considerar que no es va cometre cap delicte de rebel·lió i per tant no hi poden haver responsables. El recurs també acusa l’estat de fer una investigació prèvia sense autorització judicial i que s’ha fet una “persecució política” dels seus clients i els altres encausats.

 

En el seu recurs, al qual ha tingut accés l’ACN, l’advocat demana la nul·litat de la interlocutòria que declara Comín i Serret en situació de rebel·lia, per qüestions processals i temporals que també afectarien la interlocutòria de processament i finalització de la instrucció. Segons Boye, Comín i Serret tenen el dret de seguir recorrent les resolucions i, per tant, no donar per finalitzat el procediment contra ells. Si Llarena no ho permetés, l’advocat creu que seria per poder aplicar a Comín la suspensió de càrrec públic, com a diputat, que preveu la LECrim.

Segons l’advocat, la investigació no va començar amb la querella de la Fiscalia General de l’Estat del 30 d’octubre, sinó que ja molt abans del 20 de setembre hi havia investigació “secreta” i una relació “epistolar” entre el secretari d’estat d’Hisenda i el fiscal general de l’estat, José Manuel Maza, sobre les despeses de la Generalitat durant el procés sobiranista, i on parlen de “requeriments” de la fiscalia a Hisenda. Aquests documents, que no estan complets, van ser aportats recentment per Llarena al tribunal alemany d’Schleswig-Holstein en la causa per extradició contra Puigdemont. L’advocat lamenta que bona part d’aquesta investigació estigui “oculta” a les parts, cosa que fa deduir-li que es tracta d’una “persecució política”.

 

A continuació fa una llarga enumeració d’irregularitats en el procés judicial per part de Llarena, com denegar proves a les defenses, dividir la causa amb l’Audiència Nacional espanyola i el Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona o retirar les euroordres per motius tàctics.

 

Sobre el delicte de rebel·lió, Boye recorda que el tribunal alemany no el veu contra Puigdemont, i el lletrat recorda que el propi Llarena va retirar la primera euroordre el passat mes de desembre. A més, el 16 de maig passat la justícia belga va inadmetre a tràmit la segona euroordre, emesa per Llarena, perquè no es va formular correctament i tenia errors formals. Dos dies després la fiscalia va demanar que es tornés a enviar l’euroordre, cosa que encara no ha passat i, per tant, ha impedit a la justícia belga entrar en el fons de l’assumpte, com sí ha fet Alemanya.

De fet, l’advocat assegura que “uns mateixos fets no poden ser delictius a Espanya i no ser-ho a la resta de la Unió Europea, almenys si pretén mantenir-se com a part d’una Unió que va molt més enllà d’un simple tractat econòmic i que aspira a convertir-se en un espai jurídic i judicial únic”. Així, considera que Llarena està “tensionant de manera indeguda l’ordenament jurídic de la UE i el sistema d’euroordres”.

 

Sobre el delicte de malversació, critica que tot i que els informes de la Guàrdia Civil no el poden acreditar plenament, “es deixa constància que seguiran investigant perquè els diners s’han hagut de gastar“, obviant els informes d’Hisenda i les afirmacions del ministre Cristóbal Montoro. De fet, creu que caldria investigar els responsables del ministeri per si haurien ocultat o ajudat a ocultar informació al magistrat sobre possibles despeses il·legals.

Nou comentari