Olga Tubau, la lletrada somrient del Major Josep Lluís Trapero i de la intendent Teresa Laplana, ha jugat bé les cartes. Amb traça i amb una maniobra d’acostament ha embolicat el coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, en el seu mateix relat de coordinador de l’operatiu policial contra el Primer d’Octubre, en al seva declaració a les defenses al judici contra la cúpula d’Interior d’aquets matí.
De fet, l’ha atacat la part més feble de la seva declaració davant el fiscal d’ahir, la malvolença del coordinador policial contra el referèndum amb el cap de la policia catalana i tot el que significava. Tot i això, ha clos la seva declaració asseverant que “no guarda cap rencor al Major Trapero” tot i que ahir, a preguntes de la Fiscalia, va confessar que l’hauria apartat de l’operatiu. Enmig d’aquest fangar contra el Major, De los Cobos s’ha tret les puces de sobre de tot el fiasco policial i ha imputat el comandament de l’operatiu a la magistrada Mercedes de Armas del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i l’odre d’entrar als col·legis al llavors secretari d’Estat de Seguretat, José Antonio Nieto.
Així ha assegurat que la responsable de l’operatiu policial per impedir les urnes fou la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Mercedes Armas, que va dictar la interlocutòria del 27 de setembre on es feia constar que el dispotisiu s’havia de dur a terme “sense alterar la normal convivència ciutadana”. També ha afegit que va demanar una reunió amb la magistrada per ‘aclarir’ aquest concepte, com un sinònim que ho retirés del document perquè era on s’agafaven els Mossos per evitar una intervenció dura a les escoles. “Em va dir que era com dir que l’aigua mulla”, ha tancat el debat. Segons De los Cobos, la policia ha d’actuar amb proporcionalitat, oportunitat i congruència, però no ha de fer servir la força només si es veu atacada violentament, sinó també per fer complir mandats judicials, com era el cas.
En aquesta línia ha intentat defensar que no tenia “cap autoritat” ni tenia el comandament dels tres cosso policials. “Com podia manar jo, un coronel, a un general de la Guàrdia Civil que era el cap a Catalunya?”, ha interrogat socràticament. Un argument utilitzat ahir per dir que hauria apartat Trapero de les seves funcions per les seves intervencions ‘impertinents’.
Tampoc no debia estar gaire preocupat pels posicionaments del Major perquè no va demanar mai a la Fiscalia que el rellevés del comandament de l’operatiu. En tot cas, ha fet constar al tribunal que li retreia al Major el seu menyspreu per haver-li dit que si volia una reunió “truqués a la seva secretària” així com que malgrat el Fiscal en cap de Catalunya, ja finat, José María Romero de Tejada, li va demanar que assistís a la reunió de coordinació i va passar de l’ordre.
Nieto i el darrer recurs
Però la lletrada també ha fet caure a de los Cobos en un parany per descobrir la porta d’un dels secrets més ben guardats d’aquell dia: qui va ordenar carregar per entrar a les escoles. Va ser el secretari d’Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, qui “va ordenar passar al Pla B”. És a dir, deixar estar la coordinació amb els Mossos i tirar pel dret. Una decisió que es va prendre en constatar que els Mossos no actuaven amb prou determinació. La curiositat és que ja ho van saber abans d’obrir les escoles.
La decisió d’intervenir, segons el coronel, era el “darrer recurs”.”Sabíem que era un salt qualitatiu que comportaria greu alteració de l’ordre públic”, ha subratllat. “Erem el darrer recurs, un cop hi hagués la constatació d’un operatiu ineficaç, ineficient i insuficient”, ha recitat tot recordant els tres qualificatius que la sala Penal del Tribunal Suprem va dedicar a l’operatiu dels Mossos en la sentència del procés. Tot i això van actuar perquè si bé sospitaven que “els Mossos no posarien tota la carn a la graella, però el que no sabíem era que deixarien la graella sense carn”.
De tota manera, tampoc ha pogut aportar cap dada o xifra concreta per argüir l’obstrucció dels Mossos o de la connivència del Major amb Puigdemont. “Era una percepció personal”, ha argumentat. Tan personal com les crítiques gratuïtes a Trapero que li aguantava la mirada des de l’estrada de la defensa on s’ha assegut el major per seguir l’interrogatori. Tan personal com quan ha clamat que “si els Mossos haguèssin fet un ultimàtum a Puigdemont, aquest l’hauria aturat”. Poc coneix en Puigdemont. En aquesta línia, ha emfatitzat que va tenir bon rotllo amb el comissari Ferran López perquè “mai el va considerar el número dos de Trapero”. “El comandament mai es delega ni es comparteix, per això es cobra més a final de mes”, ha retret. Una resposta que ha tret la part més perspicaç de Tubau en fer-lo adonar que tots els documents, ordres, informes o plans anaven signats per la Prefectura dels Mossos i no per Trapero.
La crítica a l’operatiu dels Mossos també se li ha girat quan Tubau ha posat xifres sobre la taula. Concretament, De los Cobos s’ha empassat que amb 8.000 efectius al carrer, el 60% dels quals antiavalots, tanquessin només 113 escoles de 2.300 així com no haver clausurat cap col·legi quan hi havia l’ordre de la magistrada. Ni tant sols fer cap actuació, a diferència del que van fer els Mossos aixecant actes de la majoria dels col·legis electorals previstos. De los Cobos no ha pogut explicar com el delegat del govern espanyol aleshores, Enric Millo, tenia la llista de 233 col·legis on els Mossos van reclamar intervenció perquè tenien més efectius d’ordre públic.
De los Cobos que ha narrat que va ser nomenat coordinador que no comandament per la “preocupació” que hi havia sobre Catalunya ha personalitzat massa el seu testimoni contra el Major Trapero. Ha brandat la força física de la policia com un instrument legítim tot i admetre que sabien que l’actuació policial espanyola incrementaria la resistència dels votants. “Volíem evitar el conflicte civil”, ha assenyalat. També ha descrit, amb ajuda hàbil de l’advocada, el dispositiu policial que van preparar Guàrdia Civil i Mossos per actuar durant el referèndum.
“Pensàvem que després de l’1-O tornarien al cantó bo”, ha sospirat amb cert caire d’Star Wars. Tot un operatiu que es va posar en marxa a primera hora sense esperar ni la crida dels Mossos. Ha fet la sensació que tot estava preparat. Serà el parany que va plantejar Trapero en la reunió de comandaments del 13 d’octubre de 2017 i que va esbossar en la seva declaració com acusat el primer dia de la vista oral? Tot apunta en aquesta direcció. Sembla que la instrucció era no fer res perquè era feina dels Mossos i intervenir a darrera hora per evidenciar que no actuaven com calia.
