El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat investigar de moment el diputat de JxCat al Parlament Francesc de Dalmases per suposat desviament de subvencions públiques. Els magistrats consideren que encara no hi ha prou indicis contra ell, i demanen al jutge del cas Voloh que practiqui noves diligències i fins i tot ofereixi al diputat la possibilitat de declarar voluntàriament al jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona. El jutge instructor considera que Dalmases hauria desviat subvencions a les fundcions Igman i CATmón per a altres despeses del procés.
La fiscalia es va posicionar en contra que el TSJC investigui Dalmases, ja que considera que no s’han esgotat totes les diligències que es podien fer, com interrogar responsables de la Diputació de Barcelona, com l’expresident Salvador Esteve, l’exinterventor i l’exgerent, tècnics de la institució que participessin en els expedients de subvenció. Tampoc s’ha interrogat treballadors de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona o l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament que podrien tenir informació sobre algunes subvencions.
Els magistrats comparteixen el mateix criteri que la fiscalia, en considerar “embrionari” l’estat de la investigació, a més d’una “falta de concreció i individualització” de les conductes de Dalmases que podrien ser delictives. De fet, la interlocutòria és força contundent contra el magistrat Joaquín Aguirre, en assegurar que “no procedeix que per individualitzar les conductes que en l’exposició raonada es descriuen en impersonal reflexiu (es va presentar, es va concedir, van ser utilitzades) la sala hagi de bussejar en la ingent documentació acompanyada”.
Els magistrats insten l’instructor a intentar comprovar més a fons les afirmacions dels informes policials, per exemple requerint més informació documental o interrogant més testimonis. Si sorgeixen “indicis sòlids” de fets punibles contra Dalmases, aleshores el jutge instructor hauria d’elevar una nova exposició raonada al TSJC. De fet, recorda que fins i tot es pot interrogar Dalmases, amb el seu advocat, si hi accedeix lliurement.
Arguments de l’exposició raonada
El jutge va iniciar els tràmits el passat mes de març per obrir formalment una investigació judicial. Com que el diputat és aforat, no disposava de les competències suficients i va derivar el cas al TSJC, plantejant els indicis contra Dalmases. Els investigadors han analitzat 41 expedients de subvenció de la Diputació, entre els quals els de les entitats CATmón i Igman, que va dirigir. El jutge li atribueix els delictes de malversació de fons públics, tràfic d’influències i prevaricació.
Dalmases va ser fundador de la fundació CATmón i president de l’associació Igman, dues de les entitats sospitoses d’haver rebut entre 2013 i 2016 uns 1,2 milions d’euros en subvencions de la Diputació de Barcelona finalment desviades a finançar el projecte independentista. El magistrat considera que Dalmases, com a directiu de les dues entitats, va cobrar imports indeguts per projectes que probablement no es van realitzar o no es van fer totalment. En l’exposició raonada enviada al TSJC, l’instructor detallava una a una totes les subvencions sospitoses i també les factures emeses per Dalmases a les dues entitats per justificar les despeses dels projectes subvencionats. En concret, s’investiguen principalment més d’un milió d’euros rebuts per les entitats entre el 2014 i el 2017.
Entre el 2014 i el 2017 la Diputació de Barcelona, el Departament de Presidència i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, i l’Ajuntament de Barcelona van adjudicar a CATmón prop de 533.000 euros i 506.730 van ser per Igman. Les subvencions eren, per una banda, la col·laboració en l’edició i distribució de la revista ‘CIV’ (Catalan International View), de CatMon, i la revista ‘ONGC’, editada per Igman, així com la realització de projectes de cooperació al desenvolupament. Almenys un total de 15 subvencions van ser atorgades de forma directa tot i que es repetien cada any, i així es va evitar convocar concursos públics. Diversos articles de la revista ‘ONGC’ van ser copiats d’internet, segons les investigacions policials que recull el jutge.
El Consell Català de l’Esport, el Diplocat, Òmnium, el Barça, les diputacions de Tarragona, Lleida i Girona, Ferrocarrils de la Generalitat, EquaCat, l’Agència de Suport a l’Empresa, la Cambra de Comerç de Lleida i altres empreses com Endesa i fundacions com la Vila Casas també van fer donacions a les dues entitats.
Segons el jutge, la facturació de persones directament vinculades a les dues entitats va ser utilitzada com a justificant de despeses imputades als projectes subvencionats, com és el cas de factures mensuals de Dalmases. En total, 707.000 euros dels subvencionats van ser justificats amb factures de persones properes a les entitats.
Els anys 2014 i 2015 CATmón va presentar les mateixes factures a la Diputació i a la Generalitat per valor de 55.728 i 49.837 euros respectivament. Del total, 34.956 euros corresponen a factures meses per Dalmases a CATmón. Segons el jutge es van presentar factures per duplicat, triplicat i quadruplicat. Terradellas i Dalmases van emetre un certificat de CATmón negant haver rebut altres subvencions per finançar la revista ‘CIV’ el 2015, cosa que la investigació assegura que no és cert.
La majoria d’expedients de justificació dels projectes subvencionats, diu el jutge, no tenien fonts de verificació objectiva i les memòries justificatives de final de projecte no estaven suficientment explicades, cosa que fa impossible saber si els projectes es van realitzar totalment o de forma parcial.
Entre el 2014 i el 2017 Dalmases va cobrar prop de 140.000 euros com a director de la revista ‘CIV’, cosa que equival al 23,8% de les subvencions rebudes per CatMon. De fet, el magistrat instructor intueix que els directius de CATmón i Igman cobraven mensualment per feines que havien de ser puntuals. Així, Dalmases, Terradellas i dos directius més haurien cobrat prop de 420.000 euros gràcies a factures emeses per ells mateixos a les dues entitats. Més de la meitat de l’import, 224.000 euros, van ser per a Dalmases.
Segons les converses telefòniques interceptades entre el secretari general de l’Esport, Gerard Figueras, i Víctor Terradellas, directiu d’Igman i Catmon, “podrien haver existit coaccions als tècnics que emeten informes de les subvencions”. Les converses gravades a Figueras també van permetre saber que la Secretaria General de l’Esport va pagar per publicar diversos articles a les dues revistes, però el pagament es va fer a través d’empreses d’esdeveniments. La Secretaria General de l’Esport “va fer tot el possible”, diu el jutge, per concedir una subvenció a CatMon per un projecte a Bòsnia, tot i comptar amb l’informe desfavorable d’un tècnic.
Diligències policials descriuen suposades irregularitats en els pagaments del Consell Català de l’Esport a través d’agències de viatges en contraprestació a la publicació d’una sèrie d’articles a la revista ‘CIV’, alguns dels quals no tenien res a veure amb l’esport o van ser pagats dos cops, per la qual cosa va ser investigat l’administrador de l’agència Viajes Duero.
EquaCat, entitat pública que gestiona el canal olímpic de Castelldefels va fer diversos pagaments a CATmón en concepte d’anuncis a la revista ‘CIV’. Les factures a EquaCat els va emetre una persona per ordre de Dalmases, director de les dues revistes, segons va declarar aquesta persona davant de la policia. L’aleshores director d’EquaCat va assegurar que es va negar a firmar dues factures emeses per Igman perquè eren contractacions per imports fora de mercat i sense contracte. Equacat va pagar a CatMon i Igman 10.264 euros.
Finalment, Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) també va pagar 23.190 euros per publicitat a les dues revistes, i el jutge assegura que van ser “contractacions irregulars” que van derivar en la imputació de l’exdirector d’FGC.
