Clara Ponsatí: "Puigdemont serà president, Espanya ja explicarà com pensa impedir-ho"

La consellera d'Ensenyament i diputada de JxCAT avisa que "serà una legislatura molt complicada", i assegura que encara no ha pensat si assumirà responsabilitats en el proper executiu

La consellera d'Ensenyament, Clara Ponsatí rep El Món a pocs metres dels edificis que acullen les institucions europees, les mateixes que, fins avui, s'han fet el sord a la persecució judicial, política i policial d'Espanya contra l'independentisme. Però alhora, al mateix país que els ha garantit la protecció davant de l'arbitrarietat de la justícia espanyola a ella i als seus quatre companys de Govern: El president Puigdemont i els consellers Puig, Comín i Serret. "Aquesta legislatura serà molt complicada. No sabria dir si llarga o curta, però molt complicada", avança Ponsatí.

 

Està bé?

Estem el millor que podem...

 

Consellera, per què va triar Brussel·les? 

És la capital d'Europa. És on hem de fer arribar la nostra veu i fer millor la nostra feina.

 

No s'havia plantejat instal·lar-se en un altre país? Va ser professora universitària a Escòcia, on feia vida abans d'incorporar-se al Govern Puigdemont. 

Jo personalment havia pensat en moltes possibilitats, però no cal entrar en detalls.

 

Com és el seu dia a dia?

Aprofitem el fet d'estar a Brussel·les per parlar amb polítics europeus, fem tot el que podem per fer arribar la veu democràtica de Catalunya a l'opinió pública i a tots els representants dels ciutadans europeus. 

 

I quina resposta reben? 

No és bufar i fer ampolles. La situació s'entén, però no vol dir que els governs d'altres països es manifestin a favor o ens facin favors.

 

Esperen que finalment reaccionin, o després de l'1-octubre i els empresonaments no hi confieu tant, en aquesta Europa?

És evident que la Comissió Europea de moment tolera obertament el comportament autoritari del govern espanyol, és una evidència. I accepta d'Espanya coses que no acceptaria a altres països de la Unió, perquè el que passa és pitjor que violacions de la Carta Europea que puguin ocórrer a Polònia o en altres països. No hi ha cap altre país que tingui presos polítics, i la Unió Europea tendeix a ser molt primmirada amb la defensa dels drets humans quan les coses passen fora de la Unió i fora dels països més poderosos. Clarament, hi ha una immensa hipocresia que forma part de la política real de les relacions internacionals.

 

Encara poden fer molta feina, a la capital d'Europa, vostè i els consellers i el president?

Sí, és molt important que al final puguem destapar simpaties i complicitats entre les opinions públiques, i hem de treballar aquestes opinions públiques, que ara mateix no es traslladen amb suports polítics. Aquí hi ha camp per córrer. Hem de tenir paciència i persistència.

 

S'han posat límit de temps?

Si hi haurà un dia que direm "no ens n'hem sortit, ho deixem córrer"? Això no passarà mai.

 

Encara que passin mesos amb gent a la presó?

Com més mesos passin, més motius hi haurà per fer-ho.

 

Com veu la consellera d'Ensenyament el president Puigdemont?

El veig determinat a seguir sent president de Catalunya i a tirar endavant.

 

Decidit a presidir Catalunya des de Brussel·les?

Des d'aquí i des d'on faci falta.

 

Han pensat en altres llocs al marge de Bèlgica?

Barcelona seria un lloc fantàstic, però no pot ser. En aquest moment seria molt complicat el retorn del president a Catalunya. 

 

De moment no hi ha alternativa?

No he de ser jo qui ho digui.

 

Estan preparats perquè el president passi molts anys fora de Catalunya?

Hi ha coses per les quals només t'hi prepares mentre van passant.

Quan va entrar al Govern, s'imaginava aquest desenllaç?

És que encara no ha acabat res! Els detalls no te'ls imagines mai, jo pensava que la situació seria molt difícil, sí, però el detall de si estaria vivint a Brussel·les potser no l'imaginava d'aquesta manera.

 

Si poguessin rebobinar, haurien tirat endavant amb la declaració del 27-d'octubre?

La declaració la va fer el Parlament de Catalunya, no pas el Govern.

 

S'esperava que el Govern espanyol actués amb la contundència amb què ho ha fet?

No sé, potser... Em costa pensar què pensava fa tres mesos. Que les coses serien difícils ho tenia clar, però potser pensava que per part nostra aniria diferent. 

Clara Ponsatí:
Clara Ponsatí: "Aquesta legislatura serà molt complicada. No sabria dir si llarga o curta, però molt complicada" | Sergi Escudero

Després de les eleccions ha quedat clar que hi ha majoria independentista. Però també que hi ha una bona part dels catalans que han aprovat el 155 i que han donat per bons els empresonaments dels polítics. Esperava millors resultats el 21D?

Que la situació estaria tant polaritzada i que Ciutadans seria capaç de capitalitzar aquest nivell tant alt, ateses les condicions abans de les eleccions, podria dir que no em sorprèn. Em preocupa més el paper del PSC, que fins no fa massa era una formació política a la qual no li discutien els valors democràtics. Però l'actitud tèbia que té ara amb gent a la presó i amb repressió de Madrid i de la justícia espanyola, sí. Potser si això m'ho expliquessin fa anys no m'ho hauria cregut. En tot cas, em sembla molt preocupant el suport que ha aconseguit Ciutadans. 

 

Com poden ampliar la base de l'independentisme si l'unionisme radical es consolida?

Els ciutadans són lliures, l'únic que els demano és que respectin la democràcia i els drets humans. Podem persuadir-los, però no els hem de portar enlloc.

L'únic combat democràtic que ara em veig capaç de fer és el de la democràcia. És evident que hi ha un sentiment identitari espanyol que és molt poderós i que s'ha sentit amenaçat i ara es manifesta. La nostra responsabilitat és transmetre el missatge que la possible conflictivitat que això pot portar només es pot gestionar des de la democràcia i el respecte. És evident que hi ha forces polítiques que estan atiant els comportaments poc democràtics, violents, poc respectuosos... Això és el que hem fet sempre i ara la majoria és justa però hi és.

 

Confien a poder reconduir la situació?

És clar. Quan algú té un projecte polític és perquè té esperances que tindrà el suport dels ciutadans. És evident que hi ha un sentiment espanyol molt fort i s'ha de respectar. Però això no vol dir que haguem d'acceptar la violència i el comportament antidemocràtic per part seva.

 

Són optimistes amb la investidura del president Puigdemont?

Tenim la majoria parlamentària i el més normal és que amb una majoria així, investim el candidat d'aquesta majoria parlamentària.

L'Estat espanyol ho permetrà?

L'Estat espanyol no té res a dir sobre allò que decideix el Parlament de Catalunya.

 

Mariano Rajoy va dir que el 155 seguiria vigent si el Parlament investeix Carles Puigdemont. 

Això és una amenaça antidemocràtica i ho ha d'explicar ell, no pas nosaltres. És evident que el Parlament de Catalunya té una majoria i que s'ha d'expressar amb una investidura.

 

Telemàtica?

Amb una investidura. Hi haurà un candidat i la majoria el votarà, si existeix aquesta majoria.

 

Per videoconferència o per delegació en un altre diputat?

Això no té importància. El candidat hi és, aquest candidat defensa un programa, es vota i si té majoria es proclama president. Així de fàcil i de democràtic. 

 

El candidat a la investidura és, en qualsevol cas, Carles Puigdemont?

El projecte polític de JxCAT és la restitució del president Puigdemont i les institucions de Govern usurpades pel 155. I això no ha canviat.

 

Madrid no accepta que el president sigui investit sense trepitjar el Parlament. Com s'ho faran? 

Puigdemont serà investit president, Espanya ja explicarà com pensa impedir-ho. Aquests senyors s'omplen la boca de Constitució i ja fa molt temps que la trepitgen sense cap mena de mirament. Si estem en un Estat en què fan servir la Constitució a mida, ja donaran explicacions. D'acord amb l'Estatut i la Constitució és president aquella persona que volta el Parlament de Catalunya. És evident que l'Estatut i la Constitució de moment estan en suspens a Catalunya per l'actuació autoritària del PP amb el 155, però això és el seu problema.

 
Clara Ponsatí No he deixat de ser consellera mai
Clara Ponsatí: "No he deixat de ser consellera mai" | Sergi Escudero

No hi ha pla B, aleshores?

Aquesta no és la proposta de Junts per Catalunya en cap cas.

 

No està sobre la taula?

Per què hauríem de tenir un pla B? El Parlament de Catalunya ha d'investir president a qui Rajoy li sembli bé?

 

En el fons sembla això.

Rajoy ara mateix està governant i està fent servir les institucions de l'Estat per governar a Catalunya i aquell que no li sembli bé, no pot ser president. Com es pot acceptar això?

 

És acceptable la possibilitat de repetir eleccions?

La possibilitat de repetir eleccions no és que sigui acceptable o no, és una possibilitat que hi és. Si hi ha un bloqueig ens trobaríem en aquest situació. Però això ho provocaria el bloqueig de la majoria parlamentaria. Si el Parlament pren una decisió majoritària sobre qui és el president, tot el que vingui després serà responsabilitat de qui ho bloquegi, no de la majoria del Parlament que decideix restituir el president Puigdemont.

 

Si Rajoy fa un bloqueig a la investidura i segueix aplicant el 155 els independentistes es poden arribar a sentir frustrats.

Els independentistes tenen presos, exiliats, jo crec que de frustració n'hem patit força, en els últims mesos...

 

No només els polítics, també el poble es pot sentir frustrat.

Jo em sento igual que la resta, em sento tan poble com el que més. Evidentment, que estem sentint frustració davant d'aquesta situació de bloqueig democràtic. Rajoy ens n'oferirà més, perquè és evident que l'únic llenguatge que saben parlar és el de la força. I la força, a curt termini, aconsegueix coses.

 

Quin ha de ser el paper d'un Govern a l'exili?

Jo no penso en un Govern a l'exili, penso en un Govern de Catalunya que, si per les circumstàncies de repressió presents ha de tenir una part a fora de Catalunya, doncs  hi serà. Crec que hi ha d'haver un únic Govern de Catalunya.

 

Els polítics del Govern a l'exili seguirien amb el pla de teixir complicitats internacionals.

El pla que faríem en aquests circumstàncies ja en parlarem quan arribi. Ara estem concentrats en la investidura i la restitució del president.

 

La gent que s'entrevista amb vostès aquí té problemes per fer-ho públicament?

Hi ha de tot. Hi ha gent que no té inconvenient de parlar públicament i hi ha gent que s'estima més fer-ho discretament.

 

La CUP hauria de formar part del nou Govern?

No tinc una opinió sobre això. No em sembla molt important. És una possibilitat. En tot cas, estem enfocats en la restitució del Govern i després s'haurà de parlar del pla de Govern per als propers mesos. És la restitució de la democràcia a Catalunya. En aquest moment la democràcia està en suspens a Catalunya.  

 

El primer que es pensa és en la restitució de les institucions i la legitimitat.  Això s'avantposa a la via unilateral?  

Mai hem transitat per vies unilaterals. Qui transita per vies unilaterals és el govern espanyol usant la violència i l'autoritarisme. I les autoritats judicials espanyoles reescrivint la llei al seu gust.

 

El camí cap a la República pot esperar o se segueix fent?

Tant si dic que pot esperar com que segueix fent no vol dir res. Què vol dir això? Hi ha un camí, dos camins, un únic camí? Pot esperar, no pot esperar, són paraules que no volen dir res.

 

Continuarà essent consellera d'Ensenyament?

No he deixat de ser consellera mai. Què vol dir repetir? Vaig entrar en aquest Govern per fer un referèndum i això ja ho he fet. Per tant, ara mateix sóc diputada al Parlament i el que s'ha de fer en els propers dies és restituir el president Puigdemont i el Govern. En aquesta tasca hi sóc. Sobre els meus projectes polítics i vitals més enllà, ja hi pensaré un altre dia. En tot cas, no vull parlar-ne en públic, no crec que siguin importants.

 

Aquesta legislatura serà complicada?

Molt complicada. No sabria dir si llarga o curta, però molt complicada.

 

Comentaris