Ciutadans defensarà dimarts que ve al del Congrés una proposició de llei en la qual planteja que el coneixement de les llengües cooficials en aquelles comunitats autònomes on hi ha una altra llengua a part del castellà no sigui un requisit exigible als que aspirin a una ocupació pública, sinó que es consideri simplement com un mèrit.
Així ho ha anunciat en roda de premsa a la cambra baixa el president de Cs, Albert Rivera, que ha afirmat que en comunitats com Catalunya, el País Valencià o Balears, els governs autonòmics han establert “barreres lingüístiques per discriminar els funcionaris” i això ha generat una “problemàtica preocupant”. Com a exemple ha esmentat que a Balears s’han quedat vacants alguns llocs en la sanitat pública perquè no els que volien ocupar-los no van poder acreditar un nivell suficient de català.
En la seva opinió, els aspirants a llocs públics “han de tenir dret a treballar en qualsevol lloc d’Espanya”, i per això Ciutadans reclama que el coneixement de les llengües cooficials sigui “un mèrit però mai una barrera”. “Hem de primar el servei públic enfront de les identitats i primar els ciutadans davant les qüestions territorials”, ha subratllat.
La proposició de llei que es debatrà al Congrés busca modificar la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic amb l’objectiu que “tots els espanyols puguin gaudir del dret fonamental a accedir en condicions d’igualtat a les funcions públiques”, eliminant per això la “discriminació per raons lingüístiques”.
Realitat social?
En aquest sentit, la llei establiria que a l’hora de seleccionar empleats públics en les comunitats autònomes, “el coneixement de la llengua cooficial només podrà ser considerat com un mèrit a valorar, en el context de la realitat social del seu efectiu acompliment, de manera proporcional a la seva necessitat i adequació en atenció al tipus i nivell de la funció o lloc a exercir “.
A més, Ciutadans vol que es consideri “discriminatori” exigir el coneixement de la llengua cooficial com un requisit per a l’accés o la promoció en l’ocupació pública, així com fer una “valoració desproporcionada” d’aquest coneixement com un mèrit. Al seu parer, la importància del mèrit “s’haurà d’establir en funció de la naturalesa del lloc o l’ocupació de què es tracti”.
Finalment, la formació taronja argumenta que la situació actual “no justifica la discriminació positiva”, ja que en algunes comunitats el coneixement i la utilització de la llengua cooficial arriba al 90% de la població, de manera que “l’objectiu de l’anomenada normalització s’ha aconseguit “.
Banderes
Per altra banda, el Secretari d’Acció Institucional de Ciutadans (Cs) a Catalunya, Joan Garcia, ha anunciat l’inici d’una campanya per “denunciar l’incompliment de la Llei de banderes als ajuntaments” catalans. El partit ha recordat que la llei estableix que “la bandera d’Espanya ha d’estar present a l’exterior i a l’interior de tots els edificis i establiments públics”. Garcia ha explicat que ho reclamaran “a través d’iniciatives als plens i la petició d’informes jurídics als responsables d’aquestes decisions” i ha advertit que des del seu partit prendran “totes les mesures legals” que considerin per tal de “revertir l’assaltament de la legalitat”.
