Chicharro (FNFF): "Quan les coses es van posar lletges a Catalunya el rei va dir que fins aquí havíem arribat"

"És al·lucinant la quantitat de gent jove que votarà Vox", vaticina el president de la Fundación Nacional Francisco Franco en aquesta entrevista

 

El general Juan Chicharro (Madrid, 1950) va ser ajudant del rei Joan Carles I, i actualment presideix la Fundación Nacional Francisco Franco. L'entrevistem al seu despatx a la seu de l'organització, molt a prop de l'estadi Santiago Bernabéu, i que presideix un gran retrat del dictador, acompanyat de banderes espanyoles amb i sense àliga. N'hi ha unes quantes, al seu despatx. Chicharro es mostra del tot convençut que l'exhumació de Franco del Valle de los Caídos no es produirà, i assegura que Pedro Sánchez "utilitza el dictador com a comodí des del minut zero", i que ha estat precisament ell qui "l'ha ressuscitat".

 

Era Franco un dictador?

No m'agrada anomenar-lo així. Però, evidentment, el seu va ser un règim autoritari. Una mena de monarquia bonapartista. Va arribar un moment que Franco efectivament estava en un nivell superior i tenia el seu govern, amb els seus ministres.

 

I per què no li vol dir dictador?

Perquè té unes connotacions que no m'agraden. Franco és, juntament amb Napoleó, dels personatges que més s'ha escrit a la història. Tenia una idea molt clara: ell sabia que on hi ha misèria i ignorància no hi ha llibertat. Franco tenia al cap tres o quatre aspectes clau, com la unitat d'Espanya -reconeixent la seva diversitat-, el desenvolupament industrial i el desenvolupament social. I va aconseguir pràcticament els tres. S'han explicat tantes mentides sobre ell...

 

Com quines?

Com que a Catalunya no es podia parlar català. Això és mentida. Parlava català tothom, tranquil·lament. Franco va impulsar la literatura catalana, encara que no s'ho cregui ningú. S'expliquen moltes mentides sobre ell, i el pobre home no es pot defensar...

 

La setmana passada vam anar al Valle de los Caídos i sorprèn la gran presència de gent jove. A què ho atribueix?

Aquest és un fenomen sociològic important. És al·lucinant la quantitat de gent jove que votarà Vox. I amb el tema de Franco passa el mateix. Ells no tenen ni idea de qui és Franco, però Pedro Sánchez ha ressuscitat a Franco. Nosaltres defensem la figura de Franco, però sobretot què va significar per a Espanya. Franco és història, va morir fa 40 anys. I nosaltres no defensem un règim semblant al de Franco perquè és absolutament impensable l'any 2019. I crec que els joves s'agafen a què va fer Franco. Està també lligat a VOX, amb el renaixement d'un esperit patriòtic espanyol.

 

I també com a reacció al que ha passat a Catalunya?

Això té una gran importància. S'han explicat tantes mentides a Catalunya... I l'adoctrinament ha estat tan gran, que s'ha tergiversat tot. Ara diuen que hi ha un 50% d'independentistes, però fa 15 anys eren un 15%. Què ha passat? La resta d'Espanya tenia un sentiment adormit, però quan veuen que existeix la possibilitat que ens robin el que és nostre...

 

Seu?

Sí, per a mi Catalunya és meva. Jo tinc molta família catalana, i a mi ningú em treu el que és meu. I menys uns que diuen que arribaran a la independència sense comptar amb la resta dels espanyols. Això sense entrar en temes legals, perquè la Constitució diu claríssimament que la sobirania és de tots els espanyols. El nacionalisme espanyol -que Franco el representava molt bé- estava adormit, i ha ressorgit ara.

 

A quines mentides es refereix, quan diu se n'han explicat moltes a Catalunya?

Franco va fer un gran esforç amb Catalunya, i això no ho vol recordar ningú. El 40 o 50% del pressupost del llavors Instituto Nacional de Industria estava a Catalunya. Empreses com la SEAT podrien estar a Còrdova, Jaén o Sevilla, però Franco les va posar a Catalunya. Això va produir un gran desenvolupament, molta mà d'obra, i aquesta és l'explicació fonamental de tota la immigració que hi va haver. Franco ho va invertir tot a Catalunya. La seva gran obra social es tradueix, per exemple, en els habitatges socials. Quan Espanya tenia 25 milions d'habitants, Franco va construir sis milions d'habitatges socials, dels quals 2 milions a Catalunya. Ara s'han ocupat de treure totes les plaques que ho demostraven, però Barcelona va ser una gran beneficiada de l'esforç de Franco.

 

Vostè està dient que el lloc on Franco va posar més esforços va ser a Catalunya?

I tant, però molts més que a la resta d'Espanya! La indústria catalana va tenir l'impuls més gran de la seva història amb Franco. Estava entestat en invertir a Catalunya, i aixecar-la. Això desgraciadament avui no es pot dir. Jo sóc militar retirat, però sempre dic que quan he anat en comissions de servei, el lloc on millor m'han rebut és a Catalunya. Quan acampàvem en pobles d'allà no ens deixaven viure: venia tothom a fer-se fotos amb nosaltres, amb les banderes,... Els meus soldats, que dormien en tendes de campanya, van acabar dormint a casa dels pagesos, perquè els acollien.

 

Això que vostè explica no té res a veure amb el que passa ara... A Catalunya la policia nacional i l'exèrcit no agraden.

Els fills dels que ens acollien, ara no ens volen ni veure. I si algú vol mirar les hemeroteques veurà com rebien a Franco a Catalunya. Hi ha imatges de rebudes de Franco a Vic o a Barcelona impressionants, i li asseguro que no estaven obligats. Hi eren perquè veien el que Franco havia fet per Catalunya. Però tot això s'ha tergiversat, desgraciadament.

 

En quin moment es troba la seva lluita contra l'exhumació?

En un impàs. Afortunadament, s'han oblidat de nosaltres, perquè estem en campanya electoral. Però tenim presentat al Tribunal Suprem recursos als decrets d'exhumació que ha fet el govern. També ho han presentat les altres tres parts interessades: la família, l'Asociación de Defensa del Valle de los Caídos i la Comunitat Benedictina. Esperàvem que el Suprem dictés mesures cautelars en espera de la resolució posterior, però ha preferit congelar-ho fins que passin les eleccions. No hi ha cap novetat, estem a l'espera.

 

I què els sembla que durant la campanya efectivament s'hagi deixat de parlar de l'exhumació?

Personalment em sembla fantàstic. Durant l'últim any això ha estat un malson. Hem patit una ofensiva brutal com a conseqüència del que vol fer Pedro Sánchez. Ha tingut molta repercussió mediàtica, i la nostra és una fundació petita, i per fer front a tot l'atac mediàtic i jurídic som pocs. Ha estat bastant estressant, però ara estem en un moment de tranquil·litat. I de tranquil·litat esperançada.

 

Se sent decebut amb Felip VI, que no ha dit res sobre l'exhumació de Franco?

No s'ha pronunciat, és cert. Personalment crec que a ell li fa mal tot aquest debat, perquè qui va ordenar que enterressin a Franco al Valle de los Caídos va ser el seu pare, Joan Carles I. I jo li asseguro que l'any 1975 els monàrquics a Espanya cabien en un autobús. Si Franco hagués volgut que aquí hi hagués hagut una República, és el que tindríem. O si hagués volgut que el seu successor a títol de rei fos un altre, hagués estat un altre. Si Joan Carles va ser rei d'Espanya és perquè així ho va voler Francisco Franco.

 

Per això mateix li pregunto si no se senten decebuts amb el fet que Felip VI no s'hagi pronunciat.

No, perquè el rei es vol mantenir en un nivell equidistant, però crec que internament és conscient de tot això.

 

I no li reclamen que ho faci?

No. Jo al rei no el fico en tot això. Al contrari, el defenso. Defenso la Monarquia perquè nosaltres vam acceptar la Constitució, i ell és el rei.

 

Però en el tema català sí que va intervenir, amb aquell famós discurs del 3 d'octubre de 2017.

Sí. Quan les coses es van posar lletges a Catalunya el rei va dir que fins aquí havíem arribat. El rei hi és. Està callat, però si arribés una altra situació com aquella, tornaria a intervenir per dir prou.

 

Creu que l'Estat ha respost bé al conflicte català?

Ho va fer fatal. El que s'ha produït a Catalunya és un procés revolucionari subversiu de manual. És a dir, que una minoria no emparada pel poble ha intentat trastocar la legalitat vigent utilitzant tècniques molt concretes. S'ha fet amb l'educació, els mitjans de comunicació, l'adoctrinament, les escoles,... En tot procés revolucionari subversiu hi ha una màxima important: que la pilota no s'ha de deixar rodar. Aquest tipus de moviments o s'avorten ràpid o es converteixen en conflictes que en d'altres circumstàncies podrien triomfar. Certament no serà a Espanya. I, a més, un dia els catalans se n'adonaran que tots els que han dirigit això eren els del 3%, que s'han fet d'or. La burgesia catalana, que no aprèn de la història, utilitza als que despectivament anomena xarnegos. El 50% que diuen que està a favor de la independència són tots espanyols. Un dels seus herois es diu Jordi Sànchez. És de Girona aquest cognom o què? És català?

 

L'argument dels cognoms és una mica cutre i simple...

És molt important. Si s'agafa la llista de cognoms de Catalunya, el primer català apareix en la posició 15.

 

Jo em dic Rodríguez de cognom, i soc catalana.

Vostè és espanyola, que no se n'adona? Són espanyols! Per què diuen ara que es volen separar d'Espanya? Separar-se de qui? Dels seus avis? La independència no l'aconseguiran mai. I per la violència menys encara, perquè s'acabaria la història en cinc minuts. I, a més, vostè no se n'adona que els catalans que es consideren purs, la menyspreen? Això és així! Perquè vostè no és catalana de sang...

 

Calen vuit cognoms catalans per ser catalana?

No, vostè és espanyola, gràcies a Déu.

 

Això posa al meu DNI...

I ho seguirà posant. No es preocupi que no tindrà mai cap altre DNI.

La portada d'entrada a la Fundación Nacional Francisco Franco
La portada d'entrada a la Fundación Nacional Francisco Franco | Nerea Rodríguez

 

Tornem al tema de l'Estat. Què hauria d'haver fet el govern espanyol per aturar el conflicte català?

Un dels culpables de tot el que ha passat és José María Aznar, que va pactar amb Jordi Pujol. Li va cedir l'educació, la sanitat,... Tot. Si a un nen se li diu des de petit que Espanya el roba, que Catalunya és una nació i totes aquestes coses, quan es fa gran surt al carrer, i sort en tenim que no dispara, perquè estem en ple segle XXI. I parlen de violència durant el referèndum de l'1-O, però no n'hi va haver ni una mica! De violència es parla quan hi ha 50 o 100 morts. Si el que hi ha és un ferit al que li han fet mal en una orella, això no és violència, si us plau!

 

I si no hi ha violència, per quin motiu hi ha uns presos polítics jutjats per rebel·lió, que requereix que hi hagi hagut violència?

Perquè van ser rebels, i es van alçar contra l'Estat.

 

Però no van ser violents.

 

Cal veure com acaba això. Fa molt de temps que vaig dir que no entenia perquè el PP no corregia l'article que parla de la rebel·lió, i que, com diu, fa referència a la necessitat de violència. Tenia raó jo.

 

Creu, però, que han de complir penes de 30 anys de presó?

Hauran d'estar el temps que digui el Suprem. Els militars que es van alçar el 23-F van complir tots la condemna. A alguns els van indultar, el govern socialista per cert. I n'hi ha d'altres que no van voler demanar l'indult. Van ser homes d'honor. Alguns dels presos catalans em sembla que sí que han dit que mai demanarien l'indult, i jo els admiro. En canvi, n'hi ha d'altres que ja estan dient que ells només passaven per allà... Una panda de covards!

 

No cal ni que li pregunti per la possibilitat que a Catalunya se celebri un referèndum pactat sobre la independència.

Pot fer-se a tota Espanya, i ni tan sols s'hauria de modificar la Constitució. Que es faci, i sortirà que no.

 

I per què no ho poden decidir els catalans?

Perquè Catalunya no és seva, és de tots els espanyols. Està feta a través d'anys d'història. Jo tinc família catalana i em nego a trair als meus avantpassats que van lluitar per Catalunya, per Espanya.

 

I què proposa vostè fer amb el 80% dels catalans que volen votar?

Convèncer-los. El mateix que fa TV3 en un sentit, cal fer-ho en l'altre sentit. Cal utilitzar tots els mitjans, i s'ha d'explicar la veritat a la gent.

 

Les eleccions del 28-A ja són aquí pràcticament. Estan vostès especialment pendents del resultat, pel que pugui afectar a la qüestió de l'exhumació?

Sí. El resultat és important per a tota Espanya, però per a nosaltres és molt rellevant veure qui guanya les eleccions. Tot i que jo estic absolutament convençut que amb l'ordenament jurídic actual és pràcticament impossible que es pugui produir l'exhumació. I, de fet, pensem que el Suprem ens donarà la raó. Però si guanya Pedro Sánchez, amb els seus aliats independentistes i comunistes, té quatre anys per modificar les lleis, i suposo que això és el que farà. Si guanyés ell les eleccions, la situació seria una mica complicada per a nosaltres.

 

Un govern de Sánchez seria la pitjor de les possibilitats?

Sí, i per a Espanya també. Però per a nosaltres seria nefast. Les seves intencions en relació a l'exhumació i la Llei de la Memòria Històrica freguen la sovietització d'Espanya. Un dels problemes que hi ha a Espanya és que ningú llegeix les lleis, i opinen sense saber. I aquesta llei se l'ha llegit molt poca gent. I als que se l'han llegit en profunditat se'ls hi posen els pèls de punta. Són normes que van contra la pròpia Constitució. A més, creen Comissions de la Veritat. Un Parlament dictaminarà sobre la història? Doncs no, està per altres coses. Déu ens agafi confessats a tots si torna a governar Pedro Sánchez!

 

En canvi, sí que li semblaria bé un govern de PP, Ciutadans i VOX?

La Fundació té vocació i caràcter històric. El que volem és defensar l'època en què va governar Franco a Espanya. I tenim el dret a explicar la veritat històrica tal i com creiem que va ser la guerra i el règim de Franco. No entrarem en temes estrictament polítics o de partits, però sí és molt important per a nosaltres la posició dels partits en relació a la Llei de Memòria Històrica i l'exhumació. L'actual PP, amb el gir que ha fet Pablo Casado, cada vegada s'assembla més a VOX, no crec que faci cap acció relacionada amb aquest tema. I quan se li ha preguntat sobre l'exhumació, Casado ho ha dit clarament, que no vol parlar de Franco sinó del futur. Amb Ciutadans la cosa no està molt clara, perquè avui diuen blanc i demà negre. En canvi, VOX és el partit més clar: s'oposa a l'exhumació. Aquestes eleccions són vitals, per a tot, però també per a la qüestió de l'exhumació.

 

Voldria explicar-li una cosa. El meu avi va lluitar a la Guerra Civil, al bàndol republicà. El vaig conèixer i estic segura que no voldria estar enterrat al Valle de los Caídos, on hi ha milers de republicans.

Si vostè sap que el seu avi republicà està enterrat al Valle de los Caídos, li dono tot el dret a treure'l. Però el problema que hi ha és que no se sap qui són. Hi ha uns 12.000 republicans enterrats, i tots són restes que estaven a fosses comunes. A l'acabar la Guerra Franco va decidir tancar les fosses i treure tothom d'allà, i en comptes de cremar-los els va portar al Valle de los Caídos. Va considerar que així els donava una digna sepultura. Els caiguts del bàndol nacional estan perfectament identificats, però el bàndol republicà era un desastre, i no estan identificats els soldats. El seu exèrcit va ser un desastre, en tots els aspectes.

 

I no creu que això pot semblar als republicans una humiliació?

Pot ser que algú ho vegi així, però Franco no ho va entendre així. I jo tampoc. Però si algú sap que un familiar seu està enterrat al Valle de los Caídos i no ho vol, que el tregui. El que s'ha de fer, amb el mateix esperit que a la transició, és intentar arribar a una reconciliació. Jo pensava que s'havia assolit, però sembla que no. I s'ha de buscar una formula per arribar-hi.

 

La sensació aquesta de reconciliació de la que parla, sempre la tenen els mateixos. És a dir, vostès.

Entre els que van perdre hi ha de tot. N'hi ha que no han perdonat ni perdonaran mai, que són els comunistes. Els comunistes no perdonaran mai que Franco va guanyar la guerra, perquè és l'única guerra que han perdut amb les armes. Stalin mai li va perdonar a Franco que guanyés la guerra. Però excloent-los a ells, no és cert el que vostè diu. L'any 1985, durant el govern de Felipe González, el CIS va fer una enquesta on preguntava als espanyols què opinaven sobre Franco i el seu règim: el 75% deien que en general va ser positiu, tot i que va haver-hi coses dolentes. Això és així perquè quan va acabar la Guerra, Espanya era un país mort de gana. I ignorant. I quan va morir Franco era la vuitena potència industrial del món. Espanya va patir la major transformació social de tota la seva història. L'única oposició que va tenir Franco van ser els comunistes. Ningú més. Molts dels pares dels socialistes i 'podemites' d'avui en dia vivien de Franco. Tenien casa, cotxe, aire condicionat i els estius anaven a Benidorm.

 

Vostè no creu que Espanya va fer una falsa transició?

Això ho diu Podemos fonamentalment. Jo no puc pensar que és cert, perquè jo vaig viure la transició i sé com van haver de cedir els uns i els altres. Van admetre la bandera 'rojigualda'; i a la part del règim franquista es van fer l'harakiri.

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?