Quatre formacions del centre dreta sobiranista i catalanista extraparlamentari així com membres de la societat civil al marge dels grans partits polítics estan enllestint una nova formació de cara les eleccions municipals que s’han de celebrar en dos anys. Partits com Nova Convergència, PDeCAT, Lliures o la Lliga treballen per acordar la creació d’una formació electoral que funcioni com una sola marca i aplegui el votants de centre-dreta que navega entre el sobiranisme i el catalanisme no independentista. Les converses han deixat pas a les negociacions i ara ja són acords que fan albirar als seus impulsors en una presentació aviat de la nova oferta electoral. En principi, el congrés de fundació està previst pel mes de gener.
Segons ha pogut saber El Món, i després de més d’un any i mig de converses soterrades, Nova Convergència, impulsada per Germà Gordó, va fer seure en una mateixa taula La Lliga -que va esperonar l’expresident de Societat Civil Catalana, Josep Ramon Bosch i la politòloga Àstrid Barrio que va ser dels primers en demanar l’indult pels presos polítics-, així com el PDeCAT de David Bonvehí, i Lliures de l’exconseller i exdirigent del CDS, Antoni Fernández Teixidó. El Partit Nacionalista de Catalunya, de Marta Pascal, es va afegir a la iniciativa però se n’ha desdit temporalment. A més de noms de la societat civil que han fent costat a la iniciativa.
Fins ara, els dirigents de la protoformació s’han reunit i han dividit les tasques en quatre comissions amb representants de cada entitat integrant. Per una banda, la d’organització- que pràcticament ha acabat la feina de definir i redactar els estatuts-. En segon terme, la ideològica, que ha bastit el marc de pensament i acció, que acosta la formació al dret a decidir del poble de Catalunya. Una altra comissió que redacta la ponència estratègica. I en darrer terme, la comissió de les municipals que alhora es divideix entre Catalunya i Barcelona. Els fundadors del nou partit interpreten que la capital de Catalunya ha de treballar de manera diferent al de la resta de Catalunya per catalitzar molt vot desencantat de la ciutat amb un nom “potent i provinent de la societat civil” al capdavant.
La nova formació encara no té nom però l’arquitectura orgànica ja està prou consolidada. El congrés fundacional serà el mes de gener. Malgrat l’excepció del PNC, que ha decidir apartar-se temporalment de la negociació, la resta de formacions treballen per consolidar el projecte amb diferents expectatives sobre el seu futur particular. Així, Lliures té previst dissoldre’s com a partit polític independent. Sobre el PDeCAT hi ha més variables, perquè entenen que molts dels seus alcaldes o electes passaran a Junts per Catalunya, a formacions o plataformes independents i d’altres es mantindran sota la disciplina del PDeCAT i faran el que la direcció de David Bonvehí mani. La Lliga i Nova Convergència mantindran el nom i la seva activitat en stand-by, però no perdran la seva personalitat jurídica.
Fonts coneixedores de les negociacions apunten que les municipals serien un “bon impuls” si el partit arriba a articular-se. Els seus impulsors interpreten que hi ha un “buit electoral” respecte la seva oferta programàtica, en defensa del dret a l’autodeterminació però amb una defensa de l’individu i de la llibertat individual però amb responsabilitat social. “És un espai que no té representació actualment ni a la cambra catalana ni al gruix dels municipis de Catalunya”, assenyalen. De moment, la negociació continua perquè encara queden serrells per tancar tot i que el gruix, segons fonts consultades, ja està “acordat”.
