Comença a perfilar-se el Parlament escollit el 21 de desembre. De fet, aquest dimecres ha funcionat pràcticament com el primer dia d’escola perquè ha estat el primer dia lectiu parlamentari després de la jornada electoral. La convocatòria de la Diputació Permanent que ha decidit el recurs contra l’aplicació del 155 davant el Tribunal Constitucional ha facilitat el retorn de la litúrgia parlamentària.
En aquest sentit, hi han hagut les primeres reunions entre JxCAT i la CUP per tal d’encarar les negociacions i la direcció d’ERC ha reunit els nous diputats en una “dinàmica de grup” per començar a repartir tasques i ensinistrar els novells en la maquinària parlamentària.
Grups, subgrups i altres càbales
Les trobades també han servit per obrir la caixa dels trons de les especulacions, càbales i sudokus parlamentaris. Un dels plantejaments que més debat ha obert és la possibilitat que els dos grups minoritaris de la cambra, CUP i PPC puguin anar més enllà que constituir-se en subgrup parlamentari.
Tècnicament, tal i com estan els números, amb quatre diputats cupaires i quatre de populars, podrien formalitzar un subgrup parlamentari. Una figura creada a la novena legislatura nascuda després de les eleccions del 2010. Aleshores van coincidir dues candidatures-Solidaritat Catalana per la Independència i Ciutadans- amb menys de cinc diputats el mínim reglamentari per formalitzar un grup parlamentari.
Per resoldre la difícil convivència dins el grup mixt, es va modificar el Reglament interpretant que per “facilitar l’ordenació del treball i els tràmits parlamentaris” podien configurar subgrups amb tres diputats com a mínim pertanyents com a un mateix partit, federació o coalició electoral”. La figura permet als subgrups tenir un representant, amb veu i vot, a les reunions de la Junta de Portaveus. Així Alfons López Tena i Albert Rivera mantenien la figura de portaveu, encara que només d’un subgrup.
Ara es donaria el mateix cas, i CUP i PP haurien de compartir bancada al grup mixt malgrat estar en dos subgrups diferents. Però aquesta situació podria cambiar si algún grup parlamentari cedís un diputats a algun dels dos grups. D’aquesta manera un podria formalitzar grup parlamentari i l’altre quedar-se al grup mitx que, comptat i debatut, faria de grup parlamentari pur i dur com va passar amb la primera legislatura de la CUP, la desena.
La negociació parlamentària inclouria que el PP demanès la cessió d’un diputat de Cs o PSC per tal de formalitzar el grup parlamentari i deixar la CUP en el grup mixt. Una opció que descarten tant els taronges com els socialistes que prou justos van de diputats i més si es té present que compten amb un diputat d’una altra formació, Ramon Espadaler d’Units per Avançar- que també es finançarà amb l’assignació que perceb el grup.
Per tant, en l’hipotètic cas que es negociés una reestructuració parlamentària, els més veterans del Parlament consideren que la millor fórmula, és la cessió d’un diputat a la CUP per part del bloc sobiranista i deixar el PPC en el grup mixt. I així ho han fet saber veus d’ERC a la direcció del grup parlamentari. “Per una qüestió tècnica, de país i d’estratègia no podem deixar la CUP sense grup parlamentari”, apunten veus dels republicans consultades per El Món.
La tàctica, doncs, consistiria en cedir un diputat que actuaria lliurement i amb llibertat de vot sobre les decisions de la CUP però amb l’assignació percentual que li correspon. En qualsevol cas, si deixés el seu grup parlamentari no podria tornar al grup originari ni a qualsevol altre, hi romandria a la cambra com a diputat no adscrit. Un plantejament que permetria tant a la CUP tenir grup com al PP actuar de facto com a grup parlamentari.
Precedent maragallià
La cessió de diputats té un precedent més o menys similar. Fou durant la constitució de la sisena legislatura, després de les eleccions de 1999. ICV es va presentar en coalició amb el PSC a Tarragona, Girona i Lleida i en solitari a Barcelona. ICV només va obtenir tres diputats per Barcelona i, per tant, no podia configurar grup parlamentari.
Però la coalició electoral amb els socialistes a les altres circumscripcions, va facilitar les coses. El PSC va ‘cedir’ dos diputats d’ICV que havien anat amb coalició amb ells a Girona o Tarragona com l’històric Joan Boada de Girona o Dolors Comas d’Argemir per Tarragona.
Constituir el Parlament, el dia 15
Tots els diputats consultats per El Món que aquest matí voltaven pel Parlament calculen que no serà fins el 15 de gener que no es constitueixi la nova legislatura. Tenint present que és el mateix dia que s’inicia el periode de sessions i és una setmana abans que la data límit, marcada el 23 de gener. La data l’ha d’escollir Mariano Rajoy qui, en virtut del 155, té les competències per fer-ho.
En aquella sessió d’haurà d’escollir la nova Mesa i aquí es on els grups independentistes més pateixen per garantir que els diputats empresonats o a l’exili puguin votar. Consideren que seria una estratègia massa arriscada deixar a les normes de la bona fe de la resta de grups la votació de la Mesa i que es respectessin els actuals equilibris que deixarien, en principi, la presidència i una secretaria per ERC; una vicepresidència i una secretaria per Cs; una vicepresidència i una secretaria per JxCAT i una secretaria pel PSC. Dins aquest algoritme també hi ha la possibilitat que, per estratègia política, es negociï amb els comuns la seva entrada a la Mesa.
