CCOO demana que l’increment pressupostari d’Educació afavoreixi les escoles més vulnerables

El sindicat creu que l'informe sobre el cost de les places evidencia l'infrafinançament de l'escolarització

El sindicat CCOO considera que l’increment pressupostari de la Conselleria d’Educació s’ha de centrar en combatre les desigualtats educatives, finançant molt més aquelles escoles que escolaritzen alumnat vulnerable. “En els casos de centres concertats, s’haurà de fer mitjançant contractes-programa que garanteixin l’escolarització equilibrada i homologant les condicions laborals dels treballadors”, opina. Per a la resta del sistema educatiu, les polítiques pressupostàries s’han de combinar amb les redistributives de l’alumnat i amb l’eliminació de les diferències educatives entre les dues xarxes i, per tant, de les aportacions de les famílies, creu el sindicat. Segons CCOO, l’informe del Síndic de Greuges sobre el cost de les places escolars “pot representar una important eina d’anàlisi per a la decisió de les polítiques de combat de la segregació, que no poden esperar més”. Respecte a la metodologia, fa una crítica al cost de la dotació bàsica de professorat i personal de suport, ja que s’iguala la dotació horària de tots els centres a la dels centres públics, però no les condicions laborals d’aquest personal. Així, el cost de personal ha de ser exactament el mateix, ja que “no s’aconseguirà un sistema educatiu igualitari amb condicions laborals tan diferents”.

El sindicat valora molt positivament la gratuïtat pel que fa a les activitats complementàries i sortides, així com del material escolar. “Faltaria el pas de garantir un menjador universal i gratuït per avançar tant en la igualtat com en l’adopció d’horaris escolars més saludables i eficients”, afegeix. Pel que fa a l’atenció a la diversitat, “s’haurà d’avançar paral·lelament i definitiva en l’escolarització equilibrada i en l’increment de finançament. Per aquest motiu, s’ha de potenciar el contracte-programa d’una forma molt més decidida del plantejat pel projecte de Decret de concerts”. Segons l’anàlisi del sindicat, el cost de la plaça escolar, tant en els centres públics com concertats, hauria d’arribar a un mínim dels 5,117 euros/alumne a la infantil i primària i als 6.580 euros/alumne a la secundària. Així, l’increment pressupostari per alumne als centres públics hauria de ser de 776,20 euros a la infantil i primària, i de 1.042,51 a secundària. Als centres concertats, que escolaritzin en condicions d’igualtat, no hauria de ser de 1.800,03 i 1.741,58 respectivament, sinó de 2.257,76 i 3.110,49 euros per alumne. El 86% dels centres que escolaritzen alumnat de complexitat social mitjana-alta i alta, són públics. “Aquesta situació no es pot continuar permetent i per això calen polítiques decidides en l’escolarització equitativa de l’alumnat. No es pot permetre que els centres acabin seleccionant alumnat, ni que els centres que escolaritzen en igualtat rebin els mateixos fons públics que aquells que no ho fan”, diu CCOO.

Pel que fa al personal, els centres d’infantil i primària concertats gasten gairebé un 5% més en personal, malgrat que disposen de més d’un 4% d’hores lectives. A secundària gasten un 11% menys que els públics, malgrat disposar de més del 26% d’hores lectives. S’haurà d’analitzar en profunditat per conèixer les explicacions d’aquesta situació, demana el sindicat. Al sindicat també li sobta la despesa en atenció a la diversitat, ja que les diferències són molt petites per l’enorme diferència en l’escolarització. Una primera explicació podria ser que els centres concertats, malgrat disposar de poc alumnat en condicions desfavorables, esmerça molts recursos en la seva atenció, mentre que els centres públics haurien de tenir un finançament molt superior per a aquest alumnat. En les activitats complementàries, els centres concertats doblen i sextupliquen la inversió en infantil-primària i secundària, respectivament, respecte als centres públics. Aquestes xifres mostren clarament la diferent aposta educativa de les dues xarxes. “Si les principals desigualtats educatives es produeixen en l’àmbit educatiu no escolar, aquesta situació s’ha de modificar urgentment”, conclou.

El sindicat també constata que el cost en sortides i colònies és molt més elevat en els centres concertats que en els públics, excepte en els de molt alta complexitat social. Ara bé, també es donen moltes diferències entre els centres d’una mateixa xarxa, en funció de la seva composició social. D’aquesta manera, l’alumnat més afavorit socialment i culturalment disposa de moltes més oportunitats per al seu creixement educatiu en un àmbit no escolar. El cost del menjador escolar és “clau”. Mentre que als centres públics el preu és indiferent de la composició social, als concertats varia enormement, des d’una mica superior a la dels centres públics en els centres amb una composició social més desafavorida, a gairebé un increment del 50% en els menys desafavorits; un increment del cost que no es tradueix en millores laborals per al personal del menjador, sinó en una de les principals fonts de finançament de l’escola. Un altre element d’anàlisi és la quota de l’AMPA. Mentre que als centres concertats no hi ha diferències significatives, en els públics s’incrementa moltíssim a mesura que creix els estudis dels progenitors.

El conjunt de totes aquestes aportacions familiars aconsegueixen pal·liar l’infrafinançament públic, però alhora dificulta l’accés a determinats centres per motius econòmics. “A la vegada, genera un plus de diferenciació educativa que pot ser utilitzat per les famílies amb més recursos socioculturals, amb el resultat final d’un sistema educatiu absolutament segregador“, lamenta.

Nou comentari