Final de campanya amb molts interrogants. Perquè les enquestes no donen un cavall guanyador, sinó que ho fien tot a la fotofinish entre ERC, JxCAT i el PSC, i perquè els electors votaran aquest diumenge sense una fotografia clara dels pactes postelectorals. Malgrat que ERC, JxCAT, la CUP, el PDeCAT i Primàries han signat un documenet –empesos pel moviment catalans per la independència- en què es comprometen a no pactar el govern amb el PSC sota cap circumstància, els retrets i acusacions entre ERC i JxCAT transmeten un missatge confús a l’elector independentista, que tampoc no té clar que l’aritmètica independentista impliqui automàticament la reedició d’un govern del sí.
ERC aposta per un govern amb Comuns, CUP, JxCAT i el PDeCAT, un front que només els republicans veuen viable, i alhora prometen liquidar la sociovergència, JxCAT promet tirar pel dret si se supera el 50% dels vots independentistes i renega de la via àmplia i el diàleg amb Madrid que propugna ERC. I la CUP, l’independentisme tranquil d’aquesta campanya, alerta que no donarà suport a les “varetes màgiques” de Junts i ERC i que posarà un preu a donar suport a la investidura d’un president o presidenta independentista si els seus escons són decisius.
Tampoc el PSC no acaba d’aclarir als seus electors si pensa acceptar els vots de Vox en una hipotètica investidura, si bé assegura que no pactarà el govern amb l’extrema dreta. Aposta per un govern progressista amb els Comuns, i no farà un lleig als vots d’ERC, a qui això sí, no vol al govern. Una aritmètica que algunes enquestes permetrien, però que políticament és poc viable. De fet, són els Comuns els que més han insistit durant la campanya que l’únic camí possible per enterrar l’independentisme és recuperar l’esperit del tripartit del 2003 i el 2006. Tampoc Cs i el PPC han tingut una posició en la línia dels seus homòlegs nacionals. I és que el partit taronja i els populars, per comptes de radicalitzar-se a la dreta, com va passar en altres parlaments autonòmics i a les eleccions espanyoles, han moderat la seva posició i fins i tot han plantat cara a l’extrema dreta. En tot cas, tampoc no han tancat la porta amb pany i forrellat a acords amb Vox al Parlament en determinades matèries. I estarien disposats a investir Salvador Illa si d’aquesta manera es foragités l’independentisme del Palau de la Generalitat. Ara bé, aquesta aritmètica passaria per tenir els vots dels Comuns, ja que cap enquesta no dona 68 escons a la suma de PSC, PP, Cs i Vox.
És en aquest context que aquest divendres al vespre s’ha tancat una campanya electoral atípica per diverses raons, entre les quals, perquè la data ha estat imposada pels jutges del TSJC en plena pandèmia, perquè els presos polítics van irrompre sobtadament en la campanya electoral en obtenir el tercer grau el mateix dia que arrencava –a l’espera que el Suprem el pugui acabar revertint- i perquè justament la pandèmia fa preveure una abstenció més altaque en els darrers comicis, que pot condicionar, i molt, la representació que obtingui cada partit.
Els missatges finals de campanya
JXCAT crida a “anar a l’una a la urna” i causar “un terrabastall”: Els junters tanquen la campanya denunciant que la repressió porta el “segell” del PSC.
ERC demana el vot per una república d’esquerres i sense corrupció: Els republicans insisteixen que són l’únic mur de contenció per evitar la victòria del PSC.
La CUP demana el vot per “frenar” l’entrada de VOX al parlament: Dolors Sabater presenta la CUP com “l’única candidatura que suma a la independència totes les sobiranies”.
El PSC exhibeix Pedro Sánchez, que titlla “d’odi etern” les propostes dels partits independentistes: Salvador Illa demana concentrar el vot unionista en la seva candidatura.
Ciutadans veu el PSC “venut a ERC i Podem”: Arrimadas avisa que si l’unionisme no va a votar l’independentisme actuarà com si no existís.
En Comú Podem, a ERC i PSC: “Ens portareu a una repetició electoral per tossuts? En sereu capaços?”: Albiach demana “concentrar” el vot progressista en els comuns per garantir “el canvi”
El PP es reivindica dient que “tenim vocació de servei per la llibertat i per Espanya”: Alejandro Fernández crida a una participació massiva el 14-F per derrotar el “separatisme”.
El PDeCAT promet obtenir representació “sí o sí”: La candidata demòcrata reivindica el partit per compensar la deriva de l’independentisme cap a l’extrema esquerra
Vox acaba la campanya amb cassolada a Girona: Ortega Smith qualifica els detractors de “borrecs” emparats pel Govern: “Quan hi siguem, els tallarem l’aixeta”.
4 
13 
