El Món - Notícies i actualitat d'última hora en Català
Els votants unionistes són els que més valoren la BRIMO
  • CA

La brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra és des de la seva creació a finals dels anys vuitanta font de tota mena de polèmiques. Se’ls ha acusat sempre d’actuacions desproporcionades, ja sigui amb els estudiants contraris al Pla Bolònia, els acampats del 15M, els desnonaments, el moviment anarquista, manifestants independentistes o qualsevol grup de gent que trenqui amb l’status quo. Entre el 21 i el 15 d’octubre, just després de la sentència de Manuel Marchena i l’aparició de Tsunami Democràtic, GESOP ha elaborat una enquesta amb una mostra de 1605 persones majors de 16 anys. Un dels objectius, a més d’avaluar el comportament dels que poden i no poden votar, era veure el grau de valoració que tenia la BRIMO.

El primer que crida l’atenció a l’hora d’avaluar i puntuar les accions de la brigada dels Mossos d’Esquadra és que l’eix nacional enquadra perfectament en les notes que els hi posen. Dit de manera més simple: són els partits contraris a la independència i amb posicionaments més centralistes els que donen una millor valoració. Els que defensen posicionaments més “unilaterals” o independentistes li donen una nota molt pitjor. 

Si creuem les dades i les segmentem en base a si estan aprovats o suspesos segons el partit que van votar el 21D ens trobem que una majoria de catalans aprova les accions de la BRIMO. No resulta sorprenent entre els votants de Ciutadans, PP i PSC en un context com el que s’ha donat al voltant de Tsunami Democràtic i les accions dels CDR, però fins i tot un 39,7% dels votants de JxCAT i el 36,2% dels votants d’ERC els aprova.
 

Valoració actuacions de la BRIMO

 

Si focalitzem a la distribució de notes que posen els partits independentistes ens trobem el següent escenari: tant la CUP,ERC i JxCAT s’ubiquen majoritàriament en el 0. No obstant un 16,94% dels votants d’ERC i un 16,28% de JxCAT els hi dóna un 5 a la BRIMO. Un 25,58% dels votants de JxCAT el 21D li atorguen a la brigada dels Mossos una nota del 6 al 10, mentre que en el cas d’ERC és del 20,84%.  Quan ho comparem amb un partit no independentista, com és el cas de Catalunya en Comú, observem que un 22,86% dels seus votants li posa un 5 a la BRIMO. Per contra, un 14,29% li dóna un 0 i un 33,33% del seu electorat notes que oscil·len del 6 al 10.

Són diverses les variables estadístiques que ajuden a explicar d’on vénen certes tendències i comportaments socials. Molt sovint el sexe ha estat una d’aquestes variables que ens ajuden a comprendre com funciona el món. Quan fem un cop d’ull a la nota que li posen a la BRIMO en base al sexe copsem que aquest no juga un paper determinant a l’hora d’avaluar el cos policial. Tant homes com dones li donen una nota mitjana que empata tècnicament.

El relleu generacional és clau

Si el sexe no és clau per entendre qui aprova i qui suspèn a la BRIMO, en el cas dels diferents segments d’edat ens trobem que ajuden a entendre què passa i d’on prové el suport més fort. Les franges dels 16 i 17 anys i la dels 18 als 25 anys destaquen per suspendre aquest cos policial. La que oscil·la entre els 26 i els 35 anys empata tècnicament (en benefici dels que suspenen les seves accions) i en la resta són clarament majoritàries les persones que aproven les accions de la BRIMO. Es pot dir que el relleu generacional és una variable clau per entendre d’on surt el rebuig vers aquest grup dels Mossos.

Els votants independentistes: entusiasmats però no en excés.

Un dels altres enigmes del procés és la confiança que tenen els votants dels partits independentistes amb la formació que van votar per assolir la independència. Si ho creuem en base al record de vot del 21D ens trobem que els més confiats són els votants de la CUP (6,61), seguit dels d’ERC (6,04) i JxCAT (5,95). En general els votants tenen confiança per assolir la secessió, però no és una xifra motivadora.

Per acabar de reblar el clau cal fer un cop d’ull al segon partit amb qui tenen confiança els votants dels partits independentistes per assolir la secessió. En aquest cas hi ha un triple empat entre aquells que confien en la CUP (23,75%), en cap altre (23,59%) i JxCAT (22,76%). Ja en menor terme trobaríem amb els que confien en ERC (18,44%). Cal destacar que tres de cada quatre votants que van dir que no tenien cap altre partit amb qui confiar va votar ERC el 21D.

Per entendre el resultat de la gràfica anterior es fa necessari segmentar per edat. La franja dels 18 als 25 anys trenca la dinàmica i confia en la CUP com a segon partit necessari per assolir la independència. En la resta de segments es veu de manera molt igualada tres orientacions polítiques clares entre la CUP, JxCAT i ERC. L’enigma, però, està en aquells que no tenen a cap altre. Pot ser que sigui una mostra de fortalesa d’ERC o el desencís que tenen amb JxCAT o la CUP. Es necessitarien aproximacions de caire qualitatiu per saber-ho, fet que donaria per molta més feina i molts més articles.

 

 

L’estudi elaborat pel GESOP i l’anàlisi que hem desenvolupat ens dibuixa el següent: el risc que la divisió sobre la BRIMO s’accentuï pot portar a que el conjunt de cos dels Mossos d’Esquadra tingui una valoració cada cop més negativa o, directament, sigui vist com un cos policial que sols defensa a una part de la ciutadania. Les dades mostrades en aquest article posen en evidència que es fan paleses la necessitat de reformes integrals on la majoria dels ciutadans se sentin propers al cos -en el cas que ens ocupa d’una unitat que de facto se suposa d’elit. El fet que se sostinguin pels electorats més envellits i pels partits que van donar suport al 155 no és una bona notícia per aquelles persones que no volen fer canvis a la brigada: el relleu generacional porta a que la BRIMO vagi directa al suspens i a perdre el suport de la majoria de catalans. Tenint en compte que els majors de 65 anys juguen un rol poc actiu en la societat. No és bona senyal que un cos policial, que a priori vetlla per la ciutadania, sigui suspesa per bona part d’aquesta.

La confiança dels votants que tenen en els seus partits per assolir la independència és positiva però tampoc  és potent, dibuixant-se un escenari no exageradament motivador pels electors. No és cap novetat que les formacions tenen múltiples perfils de votants i que aquests es mouen en base a les decisions que es vagin prenent. El desgast que poden patir a llarg termini pot fer forat en els partits de govern. La gestió que facin els propers mesos influirà en el rumb dels propers anys.

 

FITXA TÈCNICA:

 

Àmbit geogràfic

Catalunya.

Univers

Població de 16 i més anys que porta almenys un any vivint a Catalunya.

Dimensió de la mostra

1.605 entrevistes.

Error de la mostra

L’error mostral és de ±2,5% per al total d’entrevistes, per a un nivell de confiança del 95,5% ip=q=0,5. Per a cadascun dels àmbits territorials l’error mostral és de ±5,0%.

Treball de camp

Entre el 21 i el 25 d’octubre de 2019.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa