El camí ha estat llarg i feixuc. Han estat 93 dies de negociacions amb alts i baixos, trencadisses –dues votacions d’investidura fallides- i reconstruccions, per donar forma a la nova “Generalitat republicana” que aquest dimecres 26 de maig, justament el dia en què finalitzava el termini perquè el Parlament investís un president abans de dissoldre la cambra i repetir eleccions. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha signat el decret de nomenament dels catorze consellers i conselleres que integraran el seu gabinet, set d’ERC i set de JxCAT. El president posa en marxa una legislatura en què haurà d’afrontar la gestió de la pandèmia i alhora bastir la “Generalitat republicana”, que ha d’entroncar amb els valors del a República que va presidir el seu partit, que 90 anys després, torna a ostentar la presidència de la màxima institució del país. Sense grans floritures a causa de la Covid-19 i amb un auditori més limitat, els consellers i conselleres han promès el càrrec davant del president Aragonès, per tot just després celebrar el primer consell executiu.
Un Govern que no és exactament la idea que tenia ERC amb la Via Àmplia, que pretenia arrossegar els Comuns cap a la defensa de l’amnistia i l’autodeterminació en un front progressista, també amb Junts per Catalunya i la CUP. Justament, els anticapitalistes, peça clau de l’acord de legislatura entre les tres forces independentistes, que el 14F van aconseguir un resultat històric, no serà al Govern inicialment, però no està descartat que s’hi puguin incorporar més endavant. Sigui com sigui, la CUP s’ha incorporat per primera vegada a la Mesa del Parlament, amb cinc de les set cadires per als independentistes. Tot plegat, amb el compromís per part de les tres forces d’actuar conjuntament –Govern i Parlament- a l’hora de defensar els drets polítics i civils dels catalans i d’afrontar de forma unitària la repressió de l’Estat.
I és que aquesta legislatura que arrenca estarà marcada per l’evolució del conflicte polític amb l’Estat. Uns indults sobre la taula –pocs confien que resolguin el conflicte- i un compromís de l’executiu català per apostar pel diàleg amb Madrid com a mínim durant els propers dos anys, marcaran la política catalana dels propers mesos, que necessàriament haurà de tenir com a prioritat la gestió dels efectes de la crisi de la Covid-19 en els seus ciutadans. Però el 2023, a mitja legislatura, el govern de coalició i la CUP hauran de passar revisió i decidir quin camí pren el país si la negociació amb l’Estat –una negociació que no està confirmada de part espanyola- no ha donat fruits.
L’acte de presa de possessió dels consellers i conselleres ha començat amb la lectura de “Cançó de fer camí” de Maria Mercè Marçal, a càrrec de Carol Muakuku. El president Pere Aragonès ha pres la paraula breument per donar pas a la lectura del decret de nomenament. “Avui comencem a donar forma a un equip que no tinc cap dubte que obrirà una nova etapa per al país, impulsant les transformacions imprescindibles per al futur”.
La nova estructura del Govern liderat per Aragonès
Jordi Puigneró, vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori
Laura Vilagrà, consellera de la Presidència
Roger Torrent, conseller d’Empresa i Treball
Jaume Giró, conseller d’Economia i Hisenda
Tània Verge, consellera d’Igualtat i Feminismes
Victòria Alsina, consellera d’Acció Exterior i Transparència
Josep González Cambray, conseller d’Educació
Gemma Geis, consellera de Recerca i Universitats
Teresa Jordà, consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural
Josep Maria Argimon, conseller de Salut
Joan Ignasi Elena, conseller d’Interior
Violant Cervera, consellera de Drets Socials
Natàlia Garriga, consellera de Cultura
Lourdes Ciuró, consellera de Justícia
18 
