El cas de l’exvocal de la JEC que cobrava de Cs destapa un dèficit administratiu a la UPF

Un informe confirma que Andrés Betancor no tenia el reconeixement de compatibilitat que la llei li exigeix

El cas d’Andrés Betancort, l’exvocal de la Junta Electoral Central (JEC) a sou de Cs, que és catedràtic de Dret Administratiu la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha destapat un dèficit administratiu d’aquesta universitat perquè els professors que vulguin fer compatible la tasca docent amb altres feines puguin demanar el reconeixement a la compatibilitat que la llei d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques exigeix.

[r:1]

Segons un informe de la UPF sobre el cas al qual ha tingut accés ‘El Món’, l’exvocal de la JEC va simultaniejar la feina a la universitat amb les tasques com a col·laborador de Cs i vocal de la JEC, a proposta del partit taronja —resolent expedients de la mateixa formació contra l’independentisme—, sense tenir el consentiment de la universitat. Tot i això, la UPF va decidir no expedientar-lo.

Al Servei de Personal Docent i Investigador de la UPF no li consta que el catedràtic hagués sol·licitat el reconeixement de la compatibilitat per fer altres feines com estava obligat per llei. En canvi sí consta una sol·licitud del 2017 per demanar una dedicació a temps parcial, que li va ser concedida. El professors universitaris poden fer compatible la seva tasca docent amb altres feines, però necessiten una autorització, que no és automàtica, reconeix en el mateix informe la universitat.

Percepció errònia dels professors

El document conclou que la universitat no disposa d’un procediment específic per demanar la compatibilitat i que entre els professors hi ha una percepció errònia que els fa pensar que si se’ls concedeix una reducció de jornada la compatibilitat és automàtica.

L’autor de l’informe, però, mostra que la investigació sobre la situació de Betancor la va fer sense preguntar directament a l’implicat, a qui la universitat havia advertit públicament en obrir-li un expedient quan va sorgir la polèmica originada en saber-se que el catedràtic havia estat a sou de Cs mentre era vocal de la JEC.

D’acord amb l’informe, Betancor havia compartit el 2017 amb altres professors la seva voluntat de vincular-se més amb Cs, fet pel qual l’autor diu que es fa “difícil deduir una ferma voluntat d’ocultar deliberadament aquesta informació a la universitat”.

La FNEC reclama “fermesa” contra el professor

El cas va ser denunciat al juliol per la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC), en considerar que Betancor havia actuat fora de la llei. La universitat, responent aleshores a una sol·licitud d’informació pública, va respondre a l’entitat que s’havia decidit no sancionar Betancor. Malgrat l’informe, la FNEC denuncia “l’excessiva tolerància de la UPF amb conductes tan preocupants des del punt de vista ètic, democràtic i d’integritat acadèmica” de Betancor i exigeix “exemplaritat i fermesa a l’hora de sancionar aquestes pràctiques”.

L’organització, a més, lamenta que ni tan sols s’hagi demanat explicacions a l’afectat i que la universitat hagi dit que actuaria quan finalment ha arxivat el cas. Per això, la FNEC acusa el rector de la UPF, Jaume Casals, de “connivència” amb Betancor.

Fonts de la UPF, en comunicació amb ‘El Món’, han negat algunes acusacions que la FNEC ha fet pel que fa a qüestions formals de la resolució de la petició d’informació. En relació al professor Betancor, les mateixes fonts reiteren que el rector va ordenar obrir diligències informatives i l’instructor va comprovar que el professor Betancor tenia dedicació parcial a la universitat i que aquesta situació és compatible amb la seva activitat externa. En canvi, no comenta el fet que tot i ser compatible, el catedràtic no havia fet un pas administratiu que el mateix informe de la universitat indica que cal fer.

Nou comentari