Fotografia d’impacte al Parlament de Catalunya. La presidenta Carme Forcadell, empresonada des de fa dos anys en el marc del judici polític contra l’independentisme al Suprem, ha pujat les escales nobles de la cambra per participar en l’acte que commemora els quaranta anys de la recuperació d’aquesta institució el 1980. Quan passaven deu minuts de dos quarts de sis de la tarda, Forcadell ha entrat acompanyada per Roger Torrent, i entre llargs aplaudiments, s’ha dirigit al despatx d’audiències. Forcadell ha estat rebuda pels expresidents Núria de Gispert, Ernest Benach i Joan Rigol, que fa uns dies van presentar una proposta per demanar el seu indult.
Forcadell ha defensat novament que només “l’educació i el respecte per la resta de representants de la ciutadania” són el límit a la llibertat d’expressió a la cambra: “La llibertat d’expressió és un tresor immens que hem de preservar sempre i a tot arreu. Sovint sents el pes de la història, d’estar a l’alçada dels qui t’han precedit”, ha expressat la presidenta empresonada. Forcadell ha dit que “el Parlament de Catalunya ha estat sovint una referència per a altres parlaments”, i ha fet una crida a treballar per una societat més participativa “i per escoltar la voluntat popular”. Forcadell també ha aprofitat per reivindicar el paper de la dona, i ha fet una crida a treballar per la paritat efectiva i real en la vida política.
De fet, Carme Forcadell és qui ha tancat l’acte institucional, que ha encetat president Roger Torrent. L’actual president del Parlament ha remarcat que la seva precedessora és a la presó per haver complert “estrictament” el reglament de la cambra i haver defensat els drets dels diputats i de tots els ciutadans, “en definitiva, per exercir amb dignitat el càrrec”. “Expresso el sentir immensament majoritari dels ciutadans d’aquest país més enllà d’ideologies”, ha sentenciat Torrent, que també ha agraït la presència dels expresidents de la cambra en l’acte de commemoració dels 40 anys de la recuperació del Parlament. Però Torrent també ha volgut lamentar que en ple segle XXI, “tenim una anomalia democràtica, amb presos polítics i exiliats”, i ha remarcat que “cal acabar amb la repressió i que impedeix el lliure exercici democràtic”. El president del Parlament també ha denunciat les “limitacions a l’exercici de l’autogovern, i només sense aquestes limitacions podrem afrontar els reptes globals a què ens enfrontem les societats”. “La cuitadania de Catalunya ha de poder decidir en un referèndum on tothom pugui opinar lliurement quin Parlament vol”, ha reivindicat Torrent en una segona intervenció que ha clos l’acte.
L’expresident Joan Rigol ha remarcat que “la recuperació institucional de Catalunya es va produir abans de la constitució del 78, fet que implica un reconeixement de Catalunya com una realitat política pròpia”, i ha insistit que “el seu origen és el 1932 i no pas de la represa democràtica a Espanya”, a diferència del que sovint l’unionisme intenta fer creure per rebatre el sobiranisme. “Malgrat la llarga etapa fosca del franquisme, el Parlament va sobreviure a l’exili gràcies a la tasca dels seus presidents”, ha recordat Rigol en la seva intervenció. L’expresident també ha volgut recordar que la paraula i el diàleg són una part essencial de la cultura política catalana.
En el seu torn, Ernest Benach ha definit Catalunya com “una nació plural, oberta i que es construeix sobre la voluntat lliure de formar part d’un projecte comú de solidaritat”. I, ha afegit, “el Parlament ha treballat aquests 40 anys per bastir els somnis dels catalans”. Un objectiu que segons Benach, obliga els representants polítics a escapar “de la lluita partidista”: “Sense política i sense polítics les societats no avancen”, ha sentenciat. En aquest sentit, l’expresident ha volgut remarcar que les decisions que es prenen al Parlament “tenen una incidència directa en la vida dels ciutadans”. De fet, en aquests darrers quaranta anys, la cambra catalana ha aprovat 724 lleis.
Després ha estat el torn de l’expresidenta Núria de Gispert, que ha lamentat que “hem patit els límits que imposa la lectura estricta de la Constitució en algunes lleis, un obstacle que ha impedit millorar la qualitat de vida dels ciutadans en molts aspectes”. “Aquesta conflictivitat competencial”, ha dit Gispert, és pretenia resoldre amb l’Estatut, però la sentència del TC contra el text “ho va tallar tot, retallant també el marge de la negociació política”.
