Carles Riera (CUP): "ERC i el PDeCAT han de desmentir un pacte de rendició amb l'Estat"

La CUP només reprendrà la negociació amb JxCAT i els republicans "si hi ha data ferma de celebració del ple d'investidura i les reunions són trilaterals"

El líder de la CUP, Carles Riera
El líder de la CUP, Carles Riera | G.A

 

L'ajornament del ple d'investidura de Carles Puigdemont per decisió del president del Parlament, Roger Torrent (ERC), i sense previ avís als socis independentistes ha indignat la CUP. La formació liderada per Carles Riera considera que l'independentisme ha tornat a exhibir imatge de divisió i de falta d'estratègia davant de la repressió de l'Estat, i recorda que és el tercer episodi de decepció que viuen els més de dos milions de catalans que esperen la materialització de la República. El 10 d'octubre, quan Puigdemont va suspendre la proclamació de la República, el 27 d'octubre, quan després de proclamar-la, "el Govern va abandonar", i aquest dimarts 30 de gener, quan el president legítim havia de ser restituït.

 

Els 4 diputats de la CUP van entrar a l'hemicicle a les 15h per protestar per l'ajornament. Es van quedar sols, perquè finalment JxCAT no els va acompanyar. Després d'unes hores de tensió i de malfiança entre ERC i la llista del president, inclosos uns missatges que Carles Puigdemont va enviar al conseller Comín en què s'evidencia la divergència de tàctica i estratègia, El Món conversa amb el líder de la CUP, Carles Riera. Els cupaires havien tancat diversos acords amb JxCAT i ERC pel que fa al programa de Govern que tindria un executiu liderat per Puigdemont, entre els quals, la fi de les subvencions a escoles que segreguen alumnes per sexe i la reversió de la privatització d'ATLL, a més d'un punt vital, la creació de l'Assemblea Constituent.

 

 

Senyor Riera, com se senten anímicament a la CUP, després de la jornada d'aquest dimarts?

Havíem de fer un acte de sobirania i sostenir-lo, per plantejar realment un embat democràtic a l'Estat, però ha passat com el 10 d'octubre i el 27 d'octubre, que qui tenia la responsabilitat última s'ha fet enrere. Primer Puigdemont, després tot el Govern i ara ERC. És curiós, perquè independentment de qui es fa enrere, es repeteixen els mateixos arguments, que hi haurà una repressió molt forta, que hem de ser realistes, que en aquets moments no es donen les condicions...

 

En una conversa a Catalunya Ràdio, el representant d'ERC, Ernest Maragall, també s'ha referit a "la majoria silenciosa", en referència a tots els catalans que no es van mobilitzar aquest dimarts contra l'ajornament del ple. No l'ha incomodat?

Molt, però no volia fer-ne sang. Però què diu! Fins ara qui apel·lava a la majoria silenciosa eren els del 155, ara ERC també? Es repeteixen els mateixos tics, quan algú assoleix el poder i no l'exerceix amb fidelitat al mandat popular i els dóna l'esquena, comencen les justificacions. Davant d'això, ens sentim molt enfadats i molt preocupats, i patint molt per la desolació de la gent, que s'ho ha jugat tot i que sempre surt al carrer.

 

Pensa que la gent s'ha pogut sentir traïda?

Absolutament, la gent s'ha sentit traïda per ERC, però el desànim i la desolació és tal que s'escampa a tots els partits independentistes per no estar a l'alçada.

Els quatre diputats de la CUP protesten per la suspensió del ple d'investidura
Els quatre diputats de la CUP protesten per la suspensió del ple d'investidura | Jordi Borràs

 

La CUP pot afirmar que en tot moment ha estat a l'alçada?

L'hem pogut encertar i ens hem pogut equivocar també, però sempre hem fet tot el possible per intentar expressar al Parlament allò que interpretem que és el desig majoritari del moviment independentista i republicà, i aquest desig és que fem passes definitives per materialitzar la República i desobeir l'Estat. La gent està disposada a assumir tots les riscos que calgui, i ens demana que els partits fem el mateix. La CUP hem intentat ser una corretja de transmissió del mandat popular al Parlament, i així ho vam fer fins a les darreres hores. I això passa per tenir un Govern republicà amb el president que triï el Parlament i no l'Estat.

 

De moment, la majoria del Parlament tenia previst votar Carles Puigdemont, però no s'ha arribat a produir cap votació. Però la CUP estava en disposició de votar-hi a favor. L'acord estava molt madur dilluns a la nit?

Sí. Nosaltres hem posat un programa de Govern sobre la taula, perquè ni ERC ni JxCAT no el posaven. Primer ens hem reunit amb uns i després amb els altres, però calia fer reunions trilaterals per tancar l'acord, però cap dels dos no feia el pas i el vam fer nosaltres. És paradoxal que el partit més petit sigui qui posi el programa sobre la taula i qui convoqui els dos partits grans... Però és així. De fet, hi havia acord en moltes qüestions, no només les que es van fer públiques, sinó moltes més que no vam explicar per no avançar-nos i fer molt públic un acord que encara s'havia de signar. Hi ha acords de molta rellevància que ja estan tancats. La CUP ens vam encarregar de redactar el document per enviar a tothom la nit de dilluns, i ens havíem citat a les 10.30h per tancar l'acord. Però la reunió ja no es va celebrar perquè Torrent va ajornar el ple.

 

Dilluns a la nit, a poques hores de la investidura, ni la CUP, ni JxCAT ni ERC, que és qui tenia la clau, no van expressar dubtes sobre la celebració del ple. I l'endemà, sense previ avís, Roger Torrent el va ajornar. A què atribueix el canvi de parer, si és que no s'havia decidit anteriorment?

Només faltava que JxCAT i ERC es posessin d'acord en com seria la investidura, perquè nosaltres en això no hi entràvem, vam dir que anàvem a la investidura i que el nostre candidat era i és Carles Puigdemont. I a la reunió de dilluns al vespre, tant JxCAT com ERC van explicitar que anàvem a una investidura amb Carles Puigdemont. Al meu entendre, que ERC hagi fet marxa enrere és la confirmació d'unes malfiances per part d'ERC que ja feia temps que es gestaven, i que malgrat tot no s'havien expressat ni públicament ni davant de JXCAT i la CUP. ERC dilluns a la nit deia que hi hauria investidura de Puigdemont. Però certament, feia dies que es gestava una posició crítica per part d'ERC.

 

En quin sentit?

ERC té una posició pragmàtica. La valoració que fa és que no tenim prou força com per materialitzar la República en un context d'enfrontament amb l'Estat i de repressió. ERC creu que no hi ha majoria social i que ara el que cal és governar en un context autonòmic i aixecar el 155, amb polítiques de progrés que vagin portant nous republicans. Per contra, JxCAT planteja un embat democràtic amb l'Estat anant a la investidura, que suposa confrontació i desobediència. Evidentment, per materialitzar la República cal desobediència, i caldrà fer un embat democràtic per investir el president, i l'endemà començar a fer República. ERC diu que JxCAT no té pla per quan l'Estat declari il·legal el nou Govern. Es tornarà a retirar com va fer el 27 a la nit, esperarà unes noves eleccions? Tots dos escenaris no són desitjables. I en aquest sentit el dubte d'ERC és raonable. JxCAT ens diu que l'endemà de la investidura, República, però els recordem que això vol dir institucionalitzar-la i materialitzar-la, i ens diuen que d'acord, que tiraran endavant, però no concreten com. La CUP volem anar a la investidura, i després ja ens encarregarem de pressionar perquè es materialitzi. Però ERC ho vol tenir tot apamat per endavant, i com que JxCAT no ho aclareix, ha fet marxa enrere.

 

 

S'ha trencat la confiança, dins del bloc republicà?

És una crisi important, però per responsabilitat i fidelitat a la gent, estem obligats a superar-la. Com a CUP estem disposats a continuar la partida, però amb condicions. Només participarem en reunions trilaterals i no anirem a cap nova reunió si no hi ha per endavant una convocatòria d'un ple amb una data ferma i concreta. En aquest escenari, nosaltres tornarem a asseure'ns a negociar per acabar de tancar tots els acords. I sempre que sigui un ple que atengui a la sobirania del Parlament i no fet a mida del es ordres del Tribunal Constitucional. El problema ara és gros, la tensió entre ERC i JxCAT és molt gran, però s'hauran d'entendre.

Creu que la suspensió del ple ha afavorit l'estratègia de l'Estat de dividir l'independentisme i jugar amb la por a la repressió?

No hi ha dubte que això ha afavorit l'Estat. Als passadissos del Parlament, Cs, el PSC, el PP i fins i tot alguns Comuns estaven eufòrics, i tots els portaveus de l'Estat han celebrat la decisió d'ERC, i per tant, quan tots els nostres adversaris polítics estan contents, vol dir que hem fet alguna cosa malament. Però encara em preocupa més que algú tingui la temptació de buscar un marc de diàleg amb l'Estat, el PSOE i els diferents actors polítics de l'Estat per tal de buscar una solució que passi per renunciar a la sobirania del nostre Parlament a l'hora de fer una investidura, i fer una investidura a gust de l'Estat, a canvi de la qual Madrid ens doni tranquil·litat autonòmica durant un temps. Espero que la decisió d'ERC no vagi per aquí.

 

Es refereix vostè a un part dels missatges que el president Puigdemont ha enviat al conseller Comín, en què assenyala precisament un possible pacte amb Moncloa per sacrificar-lo a ell a canvi de la sortida dels presos i la frenada del procés?

La realitat demostra que cada pas que nosaltres fem enrere, l'Estat en fa dos endavant. I cada vegada que ens arronsem, la repressió encara pren més força i es legitima més a l'Estat. Els presos polítics i els represaliats polítics només es resoldran si nosaltres guanyem i tenim una posició de força i no pas si estem de reculada. Davant de la rumorologia i el soroll, vull creure que aquest tipus de pactes no s'estan produint, però seria molt tranquil·litzador que tant des d'ERC com des del PDeCAT es desmentís qualsevol indici de diàleg o de pacte de rendició amb l'Estat. Han de garantir que no hi ha cap pacte en aquesta línia, que a més, pretengui fulminar el candidat triat pel Parlament

 

Ha diferenciat entre PDeCAT i JxCAT. No sembla una confusió, senyor Riera.

En absolut. Dic el PDeCAT i no JxCAT, perquè és molt evident que JxCAT és un conglomerat divers i plural, i en aquests moments és també un conglomerat en el qual hi ha tensions i diferències polítiques substancials amb el PDeCAT, i tot apunta que un va per un cantó i l'altre per un altre. En qualsevol cas, seria molt bo i molt saludable que ERC i al PDeCAT desmenteixin qualsevol indici de pacte de rendició amb l'Estat, però malauradament no ho han fet en tot el dia. El poble es mereix que ERC i el PDeCAT aclareixin i garanteixin que no hi ha cap pacte amb l'Estat a canvi de molles.

 

Senyor Riera, què en pensa, dels missatges que el president Puigdemont ha enviat al conseller Comín? Entén que el president s'hagi sentit moralment colpit?

El moviment independentista i republicà necessita missatges positius i d'ànims, i en aquest sentit, no és positiu que arribin missatges de desànim per part del president. Dit això, si és que efectivament s'està produint un pacte amb l'Estat per aturar la República i per sacrificar el president, si això és real, és comprensible que el president se senti traït.

 

Comentaris