Nou recurs de la defensa del president Carles Puigdemont, i dels membres del Govern a l’exili, davant el Tribunal Constitucional. En aquest cas, és un recurs ad cautelam de súplica davant la resolució del mateix TC de desestimar les 33 recusacions que els líders del procés van posar contra el nomenament dels dos nous magistrats, Concepción Espejel i Enrique Arnaldo, per la seva “animositat notòria dels seus magistrats en contra dels recusants”. Puigdemont denuncia que dos magistrats recusats per la causa del Procés han participat en la decisió de no recusar de dos magistrats més demanats pels membres de l’exili.
El recurs, de 36 pàgines i al que ha tingut accés El Món, mostra en certa manera el surrealisme de la decisió de tombar les recusacions. En primer terme, la defensa dirigida per Gonzalo Boye, al·lega la vulneració del dret a la tutel·la judicial efectiva i, per tant, a que es tramiti l’incident d’execució. Així critica que no es compleixin els requisits de la recusació, és a dir, obrir un procediment i respondre fil per randa a les acusacions o les proves que indicarien la manifesta animadversió dels recusats amb els recurrents i no amb una desestimació genèrica. “Es pot tapar el sol amb les mans però continuarà sent-hi i, en aquest cas, es podrà acudir a formes genèriques de desestimació però continuarà vulnerant el dret al jutge imparcial”, indica l’escrit. De fet, el lletrat també considera que hi ha una “vulneració del dret a una resolució judicial motivada i fonamentada en Dret”.
L’escrit també remarca una situació curiosa i és que en el debat de la recusació hi van participar dos magistrats Antonio Narváez i Cándido Conde-Pumpido, que ja s’havien hagut d’apartar en admetre que no serien imparcials en les seves resolucions. “La decisió no té precedents”, retreu Boye en el seu escrit. “Que dos magistrats que han estat prèviament apartats, definitivament, del coneixement de diferents recursos, per raó de la seva evident parcialitat, tornin a participar en decisions vinculades a aquests recursos no té cap precedent, ni pot tenir-ho, en cap Estat que es preï de ser un Estat de Dret”, denuncia.
“No cal més explicació que qui ha estat apartat definitivament del coneixement d’una causa per la seva manca d’imparcialitat manifesta no pugui tornar a participar en cap decisió relacionada amb aquesta, ni directament, ni indirectament, en cap circumstància”, remarca el recurs. “Aquesta participació seria prou raó per l’anul·lació de la interlocutòria de 15 de desembre de 2021 que és objecte del present recurs de súplica, per vulnerar manifestament el dret a un tribunal independent i imparcial”, conclou. En aquest marc, la defensa també denuncia que els dos magistrats nous també van participar de la seva recusació, un fet que també va vulnerar el seu dret a un tribunal imparcial.
