Alguna cosa ha grinyolat, i grinyola, durant la pandèmia. Ho acredita la mesura de la consellera de Justícia, Ester Capella, de posar en marxa un comitè de savis per protegir els drets fonamentals en situacions de crisi com ha estat la COVID 19. És a dir, dotze experts que buscaran fórmules per “mitigar la possible lesió de drets fonamentals en futures situacions d’emergència”. És a dir, i segons Justícia, que elaborin “les mesures admissibles per a la preservació de la salut i, de l’altra, les accions que comprometin els drets que gaudeixen de la màxima protecció estatal, europea i internacional”.
Les orientacions elaborades pel grup de treball partiran dels debats a l’entorn de la pandèmia de la COVID-19 però, sobretot, projectaran escenaris futuribles, en previsió de possibles rebrots, noves pandèmies o altres emergències. L’anàl·lisi dels experts es basarà en les mesures pal·liatives en situacions que requereixen la suspensió i limitació dels drets fonamentals.
Dels passaports immunitaris a la potestat sancionadora
Durant l’emergència sanitària, experts i governs de tot el món han posat sobre la taula i aplicat mesures que generen debat sobre el topall democràtic per al control de la pandèmia de la COVID-19. L’encàrrec al grup d’experts és el de fixar les orientacions sobre els límits que les administracions han de respectar per evitar que la protecció de la salut no tingui una incidència excessiva sobre els drets i les llibertats de la ciutadania. Les sancions, els passaports immunitaris, el rastreig de telefonia mòbil, la restricció de la circulació o la persecució de notícies falses són alguns exemples d’anàlisi sobre possibles lesions dels drets a la intimitat, el de reunió i manifestació, la llibertat d’expressió o de creences religioses, el de circulació i residència, o el dret a la informació i a la transparència de les polítiques públiques.
El Departament de Justícia ha habilitat una bústia electrònica ([email protected]) per tal que les persones i institucions interessades puguin fer arribar al grup d’experts les valoracions o elements de judici que considerin d’interès.Les conclusions de l’informe es difondran a la tardor.
Els experts
El comitè el componen professionals i experts en diferents disciplines acadèmiques, sobretot, del dret, però també de la filosofia, així com juristes vinculats als moviments socials. En formen part Enoch Albertí, catedràtic de dret constitucional de la UB; Xavier Antich, filòsof i professor de la UdG; Anna Badia, catedràtica de dret internacional públic i professora del màster en Bioètica i Dret de la UB; Mercè Barceló, catedràtica de dret constitucional de la UAB; Josep Casadevall, advocat i exvicepresident del Tribunal Europeu de Drets Humans; Agustí Cerrillo, catedràtic de dret administratiu de la UOC i expert en transparència i protecció de dades; Francina Esteve, professora de dret internacional públic a la UdG i experta en l’àmbit de la Unió Europea; Anaïs Franquesa, advocada penalista i codirectora d’Irídia; Josep Maria Vilajosana, catedràtic de filosofia del dret de la UPF; Núria Terribas, directora de la Càtedra de Bioètica de la UVic-UCC; i Josep Maria Tamarit, catedràtic de dret penal de la UOC i la UdL.
Cap dels membres no percebrà cap remuneració ni compensació econòmica per la seva participació en el grup de treball. La consellera de Justícia, Ester Capella, n’ha encarregat la coordinació al director de Dret i d’Entitats Jurídiques, Xavier Bernadí, que és doctor en dret, especialista en l’àmbit del dret administratiu i professor de la UPF. El grup d’experts actuarà amb objectivitat, transparència i plena independència, amb el suport tècnic i organitzatiu del Departament de Justícia, així com amb el suport de l’Oficina de Drets Civils i Polítics del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda.
