El president del Banc Sabadell, Josep Oliu
El president del Banc Sabadell, Josep Oliu | Banc Sabadell

 

El Banc Sabadell i CaixaBank han volgut fer una demostració de força. Si arriba una proclamació de la independència, les seves operacions estaran protegides perquè tindran la seu social en territori espanyol -la primera a Alacant i la segona a Palma- i no en una Catalunya en transició a la República, fet que podria suposar, al seu entendre, un tancament de l’accés als mercats de capital internacional. Una exhibició de múscul que s’adreça gairebé exclusivament als seus accionistes i clients de fora de Catalunya, per tranquil·litzar els primers, castigats com han estat per la borsa en els darrers dies, en què el valor d’aquestes dues cotitzades ha caigut prop del 6%, i per als segons, per deixar-los clar que són entitats tan espanyoles com el Santander, Bankia o el BBVA. És també un missatge en clau política, que des d’alguns àmbits s’ha interpretat com un element de pressió clar per intentar aturar el Govern català i la majoria parlamentària de JxSí i la CUP de proclamar la independència en un ple aquest dilluns. 

 

Les dues entitats havien fet arribar de bon matí als mitjans de comunicació que tenen plans de contingència per afrontar una hipotètica DUI i que, en nom de l’estabilitat, estaven disposats a traslladar la seva seu fiscal a Alacant i a Mallorca –dins dels Països Catalans, on a més, tenen una gran implantació, perquè CaixaBank va néixer a Catalunya i Balears, i el Sabadell va absorbir la Caixa d’Estalvis del Mediterrani (CAM). Però també han computat el cost d’un hipotètic boicot dels seus clients. Tant dels catalans, que podrien rebutjar aquesta posició i cancel·lar comptes, com dels clients espanyols, que els poden boicotejar, justament, pel fet de considerar-les entitats financeres catalanes. 

 

De fet, el Sabadell, que ha anunciat durant la tarda de dijous que a partir de divendres la seva seu social és a Alacant, ha transmès als seus empleats que el canvi de seu “no afectarà en absolutament res l’activitat dels empleats ni les seves condicions”. De fet, la possibilitat de traslladar el domicili social -els bancs paguen l’Impost de Societats, que recapta l’Estat en un 100%, i per tant, aixo no afectaria l’economia catalana- fora de Catalunya fa temps que està sobre la taula de les dues entitats catalanes més potents, però ha pres cos a les portes del 9 d’octubre, dia que el Parlament ha fixat perquè comparegui Carles Puigdemont per explicar com s’aplicaran els resultats del referèndum de l’1-O. Tot plegat prenia cos, tant en el cas del Sabadell com de CaixaBank, després que el valor de les seves accions s’hagi desplomat la darrera setmana com a conseqüència de la tensió pel procés a Catalunya. Només amb l’anunci de la convocatòria de consells d’administració per aquest dijous en el cas del Sabadell, i per divendres, en el cas de CaixaBank, per decidir com i de quina manera es trasllada la seu fora de Catalunya, el valor de les dues entitats ja ha tingut una recuperació notable a l’IBEX-35, superior al 5%. Per tant, objectiu bàsic assolit.

 

Fonts properes a CaixaBank han explicat a El Món que “la raó per la qual es planteja el trasllat és perquè d’aquesta manera es garantiria l’accés al finançament del BCE i la garantia dels dipòsits, que ara estan protegits per l’Estat, però que no ho estarien si Espanya perdés el control del territori català”. Reconeixen que “després del període transitori, la Hisenda catalana seria més rica”, però alerten que “els mesos que durés la transició serien durs, i l’obligació dels bancs és tenir a punt un pla”. Amb tot, aquestes fonts reconeixen que hi ha una part d’estratègia política en la decisió de canviar de seu, “sobretot perquè hi ha un cert temor a un boicot per part de clients de fora de Catalunya que no vulguin tenir els diners en una entitat catalana”. 

 

Ara bé, altres fonts consultades per El Món remarquen que “no és cert que els dipòsits dels clients estiguin en perill, com tampoc ho està la disposició de liquiditat per a les empreses catalanes, perquè els dipòsits continuen estant garantits pel BCE i de liquiditat n’hi ha abastament. Per tant, és un moviment estrictament polític i destinat a tranquil·litzar les accionistes”. A més, recorden que CaixaBank i el Sabadell podrien “sol·licitar finançament al BCE des de qualsevol oficina que estigués ubicada a Espanya, que n’hi ha moltíssimes”. 

El ple del Parlament podria proclamar la independència aquest dilluns
El ple del Parlament podria proclamar la independència aquest dilluns | Jordi Borràs

 

En aquest sentit, les mateixes fonts remarquen que el cost d’aquest moviment, “que està pactat perquè cap dels dos bancs carregui més que l’altre”, està destinat a salvar la cotització a curt termini, “però és un error a mig i llarg termini, perquè els ciutadans, que són els clients, poden no sentir-se identificats amb els que fins ara han estat els seus bancs i optin per retirar els seus diners pel fet d’haver-se posicionat clarament al costat de Madrid”. “No hi ha cap corralito ni cap perill davant d’una hipotètica DUI. Si realment Madrid pensa que no ha de passar, de què tenen por? I si passa i ningú no reconeix la nova Catalunya, tothom seguirà essent espanyol, i per tant, els bancs ubicats a Catalunya seguiran penjant del Banc Central Europeu”, sentencien. 

 

Per tant, afegeixen aquestes fonts, els arguments per anunciar un trasllat de seu fora de Catalunya, protegir els dipòsits dels clients, garantits pel marc jurídic del BCE, “no tenen fonament”. És més, assenyalen que “és un moviment que no ajuda gens a la mediació internacional, s’allunyen d’un Govern català que demana mediació i diàleg”. En tot cas, afirmen les fonts consultades, si aquest trasllat de seu “tranquil·litza els afectats per la transició, és a dir, accionistes, però també dipositants, que no tenen cap raó per estar nerviosos, benvingut sigui el canvi de seu”. De fet, la seu fiscal pot tornar a Catalunya en qualsevol moment. I més enllà d’on paguin els impostos aquestes dues entitats, ningú no dubta des d’on es prendran les decisions operatives. Des de Barcelona.

Nou comentari

Comparteix