El procés sobiranista té dues parts. L’unionista, que defensa l’Estat, i el sobiranista que defensa el dret a decidir el futur polític dels catalans. Dues parts que a la vista dels fets estan absolutament descompensades. De fet, l’unionisme té tots els elements per aclaparar l’independentisme perquè és la posició de l’Estat que “té el monopoli de l’ús de la força i de la interpretació del dret”. Així ho assegura Jorge Cagiao, professor titular de Dret español a la Université de Tours (França), director de la col·lecció Auctoritas (Le Manuscrit, París) i investigador de la teoria del federalisme centrat en el cas espanyol.
Cagiao que va participar dijous en un el curs de Dret d’enguany a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada el Conflent, va argüir que si bé “l’independentisme ha imposat l’excepcionalitat política”, l’Estat espanyol ha estat el responsable “d’imposar l’excepcionalitat jurídica”. Una situació sorprenent perquè a parer de Gagiao, “l’excepcionalitat política no ha de per què ser una excepcionalitat jurídica; és a dir, que un estat d’excepció política no ha de perquè retallar l’estat de dret , com es va constatar en el cas del referèndum Escòcia”. Ara bé, aquesta “excepcionalitat jurídica” no es tradueix en què Espanya “no sigui una democràcia o un Estat de dret” però sí que en el cas català s’hi ha apartat pel que fa a la “previsibilitat jurídica” en acusar els líders independentistes de “rebel·lió”.
El paradigma de la resposta monolítica de l’Estat al repte del procés sobiranista és, per a Cagiao, el dret a decidir. “S’ha raonat bé apel·lant al dret a decidir, i el resultat final és un treball ben fet”, rebla. “És evident que s’ha inventat aquest dret, com s’han inventat tot els drets -el cas del matrimoni del mateix sexe- i, per tant, hi cap la possibilitat de donar acollida a la reinvidicació”, afegeix. “L’independentisme ha tractat de raonar de la millor manera que ha pogut un nou dret, ampliar la carta de drets, per arreglar l’excepcionalitat política”, subratlla el professor.
“En canvi, per la part unionista, tot ha estat el contrari”, defensa Cagiao. “Sobre la interpretació jurídica, només considera que és dret allò que l’Estat decideix que és dret”, alerta el professor. “L’unionisme, l’Estat té el monopoli de l’ús de la força i de la interpretació jurídica, per tant, el més fàcil és no argumentar; de fet, els fa una mandra enorme que els ha portat a argumentar de manera molt pobre, patètica, amb una gran ganduleria intel·lectual”, setencia.
“No es tracta de dir que els catalans argumenten i els espanyols no, però sí que l’Estat no necessita argumentar, si té la paella pel mànec”, constata. “Si l’independentisme ha intentat ampliar el marc de drets, com el dret a decidir, l’Estat ha anat reduint els drets, amb la repressió i restricció de la lectura de drets, fet de manera molt descarada, i que l’ha portat a apartar-se l’Estat de dret”, subratlla. Com exemple, Cagiao recorda l’aplicació del delicte de rebel·lió. “És un delicte que demana violència”, insisteix. “La previsibilitat jurídica del elicte de rebel·lió ha estat una improvisació, estem parlant d’una altra cosa i la justicia no pot improvisar”, conclou.
En aquest sentit, la tesi de Cagiao és que “L‘Estat ha de treballar a favor dels drets, i hauria d’ampliar i no empetitir el marc dels drets fonamentals” i no ho ha volgut fer incorporant el dret a decidir -separat del dret a l’autodeterminació- que “connecta el dret amb el dret a la participació dels ciutadans”. I més, quan la Constitució permetria un referèndum consultiu. “El que fa l’unionisme jurídic és portar un argument polític a l’àmbit jurídic”, interpreta.
