L’advocat i estrateg de la internacionalització judicial del Procés, Gonzalo Boye, està convençut que el Tribunal Suprem està desorientat amb les euroordres que té llançades contra el Govern a l’exili. “El magistrat Pablo Llarena ja no sap què fer”, conclou Boye després que aquest migdia, el jutge instructor de la causa del Procés hagi comunicat a les parts que enceta una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea per tal que li aclareixi quin criteri s’ha de seguir per rebutjar o no una ordre de detenció entre els països de la Unió. Un posicionament reactiu després del fiasco que li ha suposat la negativa de la justícia belga a entregar a la justícia espanyola el conseller Lluís Puig Gordi.
La decisió d’encetar aquest nou camí processal ha estat just l’endemà que el Parlament Europeu ha fet el primer pas per aixecar la immunitat als eurodiputats processats per Llarena, Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín. “Com a mínim hi ha 25 resolucions del TJUE sobre euroordres rebutjades quan un tribunal europeu detecta que hi ha vulneració o risc de vulneració de drets fonamentals”, comenta Boye. “És una doctrina consolidada que si el jutge que rep l’euroordre detecta aquesta vulneració la pot rebutjar sense cap problema”, afegeix.
“Sembla que a Llarena, quan li afecta a ell, de la doctrina europea no en fa cas, però sí quan afecta a un altre tribunal”, considera l’advocat. “Tot plegat em recorda un partit de futbol del Mundial del 1974 que vaig veure de menut, un Iugoslàvia-Zaire que va acabar amb un 9 a 0 al marcador, un resultat que deixava clar qui en sabia de jugar a futbol i qui tenia moral; és la metàfora del procés judicial quan passa la frontera, per cert, ni Iugoslàvia ni Zaire existeixen ja…“, ironitza gràficament Boye.
Segons Boye, ara caldria veure sí aquesta qüestió prejudicial que inicia Llarena és “arran que Lluís Puig hagi estat escollit diputat o de l’ajustada votació d’ahir al Parlament Europeu sobre la immunitat“. En qualsevol cas, l’equip jurídic de Puigdemont es manté tranquil i confiat perquè la doctrina sobre les euroordres està més que consolidada i més amb el cas de Puig, que serveix per als eurodiputats que són membres del Govern a l’exili, a la vista d’una virtual vulneració de drets fonamentals.