Boye creu que la causa per desobediència contra Torra "no hauria" de passar dels "tràmits inicials"

L'advocat del president de la Generalitat recorda que hi ha una querella contra la JEC al Suprem per prevaricació i que no podia complir una "ordre il·legal"

 

L'advocat Gonzalo Boye, lletrat del president de la Generalitat, Quim Torra, s'ha mostrat convençut aquest dimarts a la tarda que la causa per desobediència al TSJC per no retirar els llaços grocs d'edificis públics "no arribarà més enllà dels tràmits inicials o no hauria de fer-ho", ja que, segons ell, no hi va haver desobediència. No obstant això, creu que "existeix la intencionalitat clara de criminalitzar el comportament del president Torra i intentar la seva inhabilitació". Boye, que també és advocat de Carles Puigdemont, ha assegurat que l'ordre de la Junta Electoral Central era "il·legal i fins i tot prevaricadora", "no era clara, sinó general" i "obligava el president Torra a fer coses que no podia fer perquè la llei li ho prohibeix".

 

 

En declaracions a l'ACN, Boye ha dit que "dins de la lògica del que s'està intentant, era previsible que s'admetés a tràmit" la querella de la Fiscalia Superior. "El que correspon ara és que podrem iniciar la defensa i estructurar-la", amb una "línia de defensa bastant sòlida" basant-se principalment en la consideració que l'ordre de la JEC no era legal. Per això, ha recordat, van presentar una querella davant del Tribunal Suprem per prevaricació. Segons ell, els dos procediments són independents, però l'alt tribunal català "no pot oblidar que en realitat el president Torra va demanar en reiterades ocasions i va posar de manifest a la JEC que l'ordre no era clara, era general, i, a més, l'obligava a fer coses que no podia fer perquè la llei li ho prohibeix". "El TSJC crec que ho tindrà clar en el seu moment, però fins ara només té la querella de la fiscalia, que tècnicament és molt pobra".

 

 
Treballadors del Govern afegeixen una pancarta damunt l'anterior, ara amb el llaç blanc i una franja vermella
Treballadors del Govern afegeixen una pancarta damunt l'anterior, ara amb el llaç blanc i una franja vermella | ACN

 

El magistrat del TSJC Carlos Ramos Rubio, ponent de la resolució per la qual s'ha admès a tràmit la querella, fa un dibuix legal dels motius pels quals s'ha d'admetre o no, i arriba a la conclusió que "tenint en compte" que la demanda "es dirigeix contra persona aforada davant d'aquest Tribunal Superior de Justícia", que "compleix els requisits" descrits a la Llei d'Enjudiciament Criminal, que la relació circumstanciada de fets que incorpora "presenta a priori una presència delictiva" i que aporta "un principi de prova" d'aquells fets, es decideix acceptar-la a tràmit. En la seva querella, el fiscal superior, Francisco Bañeres constatava que Torra va desatendre el mandat de la JEC "conscient i deliberadament", mantenint "encara que fos de manera encoberta o simbòlica" símbols i cartells "de la mateixa naturalesa ideològica i partidista, representativa únicament dels postulats d'una part de la societat". També remarca que el requeriment de la Junta va ser "clar i exprés" i va ser "reiteradament desatès".

 

 

La fiscalia recorda que el primer pronunciament de la Junta Electoral Central sobre els llaços grocs va ser l'11 de març, però va fer-ne un segon una setmana després donant 24 hores a Torra per retirar les estelades i els llaços grocs dels edificis públics, i recordant, així mateix, que podia incórrer en responsabilitats "administratives i penals".

 

 
El president del Govern, Quim Torra, signa la notificació de la querella de la Fiscalia per desobediència, al Palau de la Generalitat
El president del Govern, Quim Torra, signa la notificació de la querella de la Fiscalia per desobediència, al Palau de la Generalitat | ACN

 

Segons la querella, Torra va procedir llavors a "desatendre el mandat" de la junta de forma "conscient i deliberada", perquè va mantenir la simbologia encara que fos de manera "encoberta". El 21 de març, la JEC ja insta el conseller d'Interior a actuar en constatar "l'existència d'una voluntat de desobeir" per part de Torra. El canvi d'uns símbols per uns altres, va dir la junta, "no es pot entendre com un intent de compliment formal i no té cap altra finalitat que burlar els requeriments emesos per aquesta junta". Aquesta "reiterada negativa a donar compliment" a allò establert per la JEC, continua la querella, "no pot quedar emmascarada ni per una suposada voluntat d'acudir a altres òrgans informants" que no tenen competència en aquesta matèria, ni tampoc per una "substitució dels símbols per uns altres que pretenien significar exactament el mateix". Seguia sent "simbologia partidista", a parer de fiscalia, que a més incloïa "multitud de cartells amb expressions escrites".

 

 

Les resolucions de la JEC, apunta el fiscal, es refereixen "amb claredat" a tot tipus de simbologia ideològica, tot i que es focalitzin en estelades i llaços grocs. Fiscalia demana que es prengui declaració a Torra; que es demani a la Policia Nacional les actes de comprovació que van fer a petició de la delegació del govern espanyol; que es reclami al Departament de Presidència el document jurídic que van encarregar sobre aquesta qüestió, i que el comissari en cap dels Mossos d'Esquadra informi sobre el compliment de l'última resolució de la JEC.

 

Comentaris