Botran (CUP): "L'1-O la gent ha de sortir al carrer tot el dia, no només per votar"

El diputat cupaire assegura que "el dia que el Parlament aprovi la llei de referèndum i el Govern el convoqui, ja actuarem de facto com un Estat"
Albert Botran és diputat de la CUP | Jordi Borràs

Falta poc més d’un mes per al referèndum. Té cap dubte, la CUP, que el Govern posarà les urnes l’1 d’octubre?

No tenim cap dubte que es farà el referèndum i que el Govern treballa perquè això sigui possible. Però és veritat que la manera com hi hem arribat podria haver estat molt més directa i clara. Nosaltres volíem anuncis sobre els preparatius del referèndum molt més explícits i públics, de tal manera que es creés el clima pre-referèndum que ha d’existir.


 

Aquest clima no està creat ja? A Madrid no dubten que hi és...

Encara ha de pujar la temperatura el termòmetre del referèndum.

 

La diputada del a CUP Mireia Boya ha assegurat que ha arribat el moment de “matar el procés i passar a la desobediència i la insubmissió. Què vol dir exactament “matar el procés”?

Vol dir fer passos de no retorn. Entrar en una fase en què no hi hagi marxa enrere, i per tant, assumir totes les conseqüències d’aprovar la llei del referèndum i la llei de transitorietat, sabent que no hi haurà joc de mans, sinó que anirem a un xoc frontal amb l’Estat. I ara és el moment d’assumir-ho.


 

Des del gener del 2016 hi ha hagut un debat recurrent entre JxSí i la CUP. La CUP, partidària de microdesobediències successives, i JxSí, de prémer el botó vermell una sola vegada.

Sí, nosaltres hem estat partidaris de fer enfrontaments institucionals amb l’Estat en determinats aspectes, que, de fet, era la lògica de la declaració del 9N, de la qual no s’ha aplicat gairebé res. Mentre que JxSí apostava per concentrar-ho tot en un sol moment, i al final s’està anant cap a aquesta segona via. D’acord, però aquest moment s’ha de produir de forma urgent.

 

Quin és aquest “moment” en què es premi el botó vermell?

És l’aprovació per part del Parlament de la llei de referèndum i de la llei de transitorietat, i per part del Govern, el moment serà el decret de convocatòria de l’1 d’octubre i l’activació de tots els preparatius tècnics perquè vagi endavant. En el moment en què això vagi endavant estarem funcionant de facto com un Estat independent. Per tant, això és un punt de no retorn.


 

La llei de transitorietat jurídica ha d’estar aprovada, però no vigent, abans del referèndum sí o sí?

Sí, tothom ha de saber quin escenari hi haurà el 2 d’octubre si guanya el ‘sí’ a les urnes.

 

Quan s’hauria d’aprovar la llei de desconnexió, al vostre entendre?

La data s’haurà de mirar en funció del calendari parlamentari. Però en tot cas, és bo que estigui aprovada abans del 15 de setembre, quan començarà la campanya del referèndum, perquè serà un eix central de debat. És el més just, el més clar i el més net tant per la gent que vol votar ‘sí’ com per la que vol votar ‘no’. No volem fixar una data concreta, però ha d’estar aprovada quan arrenqui la campanya.

"L'1-O la gent ha de sortir al carrer tot el dia, no només per votar", avisa el diputat cupaire | Jordi Borràs

Arribem a l’1 d’octubre. Què s’imagina Albert Botran que passarà a les 8 del matí?

Haurà calgut una feina tan institucional com popular per garantir el referèndum. No serà un referèndum amb plena normalitat, perquè pesaran les amenaces i les deslegitimacions de l’Estat fins a l’últim minut, i segurament, aquell matí no haurem d’anar només a les 9 del matí a votar o a les 8 qui estigui cridat a les meses, sinó a les 6 del matí per garantir la normalitat plena, que es puguin obrir els col·legis electorals, per evitar sabotatges. M’imagino que el dia començarà d’aquesta manera, i que tampoc acabarà des de casa. Des del moment en què tanquin els col·legis electorals hem d’estar al carrer, perquè si guanya el ‘sí’, aquest resultat també es voldrà desgitimar per part de l’Estat i s’haurà de fer valer a través de la mobilització.


 

Feu una crida a la gent a sortir al carrer l’1 d’octubre?

Sí, absolutament. No sé quin clima hi haurà aquest dia, però és previsible que hi hagi hagut molts missatges de por per part de l’Estat i dels seus aliats, de manera que com més gent hi hagi al carrer, més ambient i més seguretat s’estarà donant a la gent que allò és una jornada electoral normal. L’1 d’octubre la gent ha de sortir al carrer durant tot el dia, no només per votar.

 

Les entitats de la societat civil han de tenir un paper protagonista en aquesta mobilització?

Jo espero que sí, que facin d’agent mobilitzador. Però no hem de confondre les tasques de cadascú. El referèndum s’ha d’organitzar, i s’està treballant, de tal manera que qui participi a les meses, d’agent electoral o en qualsevol altra tasca, no sigui un voluntari independentista, sinó un ciutadà a qui li hagi tocat aquesta tasca, tal i com passa amb la resta de cites electorals. En aquest sentit, els ajuntaments també han de col·laborar amb el Govern perquè el procés electoral sigui del tot normal. Ha de quedar clar que aquest no és el referèndum dels independentistes. És veritat que els independentistes som els que estem posant més la carn a la graella, però no és el nostre referèndum, és el referèndum de la societat. 


 

Els Comuns treuen al referèndum la credencial de vinculant i el circumscriuen a una jornada democràtica sense efectes jurídics. No és deslegitimar les urnes, igual que fa l’Estat? Un dels objectius de la CUP era arrossegar els Comuns al referèndum, i de moment, no se’n surt.

No ho donem per perdut. Hi ha un primer episodi en l’assemblea de Podem Catalunya, on es torna a plantejar el debat, perquè fins ara Dante Fachin ha tingut una posició molt digna i coherent amb els principis fundacionals del seu partit, que és no donar l’esquena a un fet democràtic.

 

Molts volen fer fora Fachin precisament per això.

Sí, perquè ha trencat amb aquest abstencionisme de tot aquest espai polític. És veritat que fins ara entre els Comuns s’imposa un criteri partidista de rebutjar el referèndum, amb la idea, al nostre entendre equivocada, que si fracassa, recolliran els fruits. Si fracassa l’1 d’octubre, no només fracassa l’independentisme, sinó que fracassa qualsevol opció política que vulgui millorar l’autogovern o aspirar a una Espanya federal. Només beneficiarà el centralisme i l’Estat.


 

Compteu aleshores que l’espai dels Comuns no està totalment decantat cap al boicot o el menysteniment del referèndum com a jornada democràtica sense efectes?

No, no ho està. Hi ha molta gent que és d’esquerres que acabarà tombant de la banda de la participació, i no només per votar ‘no’, també per votar ‘sí’. En qualsevol cas, només que tombessin de la banda del ‘no’, ja seria una opció amb més recorregut que el boicot encobert que estan fent ara.

 

La CUP contempla que l’Estat impedeixi les votacions per la força?

El contemplem, sí, perquè per l’Estat és un risc deixar que el referèndum es faci. Madrid pot estar jugant amb dues hipòtesis. La primera és que el referèndum quedi deslegitimat a través de la seva propaganda i dels seus partits aliats, i que la participació sigui molt baixa. I la segona és que no deixa de ser un risc arribar a les vuit del vespre, perquè no hi ha temps per fer marxa enrere. Per tant, dins de l’Estat segur que molts defensen una opció dura que passi per impedir físicament les votacions. Els partidaris de la via física tindran un argument, i és que la versió tova de l’Estat el 9N ens ha portat on ens ha portat... Hi haurà molta pressió dins de l’Estat per impedir el referèndum. Però dubto molt que les bases del PSOE i d’Units Podem puguin donar suport a una solució repressiva.


Botran veu determinació total en el Govern per arribar a l'1-O malgrat els atacs que rebi de l'Estat | Jordi Borràs

Hi ha una altra vida, la pressió judicial i les inhabilitacions, com un intent perquè el Govern faci marxa enrere abans de l’1 d’octubre. No la contempleu?

La por que pugui tenir la gent a la repressió s’ha d’entendre. Fins el moment en què arribem al referèndum, tots els problemes estan de la nostra banda, i són aquestes pors, però en el moment en què posem les urnes i el fem, els problemes passen a estar a la banda de l’Estat, que ha de donar una resposta, i tindrà el dilema entre asseure’s a negociar un procés d’independència o donar una resposta de boicotejar i tracta d’impedir per vies no democràtiques que prosperi el resultat del referèndum.


 

Les hipotètiques inhabilitacions del president o de consellers, fins i tot de diputats, no farien recular ningú? És a dir, un escenari com el 9N, en què es va passar d’un referèndum a un procés participatiu?

Una de les diferències amb el 9N és que aquest Govern està encarat a fer un referèndum amb totes les conseqüències, mentre que el Govern d’Artur Mas volia arribar fins on pogués, fins i tot amb un cert grau d’ingenuïtat, els dies previs del 9N encara van anar a negociar a Madrid per si era possible. Era un Govern que no tenia la consciència que allò era impossible, i va haver de fer un canvi fruit d’un mal càlcul. Ara el Govern no treballa amb cap hipòtesi  de pacte, perquè tots sabem que en el moment que s’aprovi la llei de referèndum hi haurà un enfrontament amb l’Estat, i tothom que hi està implicat n’assumeix les conseqüències.


 

Si l’1 d’octubre guanya el ‘sí’, què passa el 2 d’octubre?

Comença a funcionar el règim provisional que dibuixa la llei de transitorietat, provisional, perquè caldrà obrir un procés constituent construir la república des de baix, i evidentment, hi haurà un Estat deslegitimant aquest nou ordre republicà. La feina serà fer-lo valer també al carrer. El nou Estat s’ha de fer valer amb l’ordre públic, els tributs i també la protecció social. Són els temes claus que des del dia 2 hauran de funcionar. Les cotitzacions s’hauran de pagar a la caixa catalana i no a la tresoreria de l’Estat espanyol, i l’ordre públic obeirà en última instància les autoritats catalanes i no les espanyoles. Tot no podrà ser a partir del dia 2, serà gradual, però també ens interessa que sigui ràpid. Necessitem que allò que s’ha expressat a les urnes tingui una aplicació ràpida, perquè l’Estat intentarà diluir aquest efecte.


 

Qui pagarà les pensions a finals d’octubre?

Són coses que se sabran a partir de l’aprovació de la llei de transitorietat, però és evident que la república catalana haurà començat ja a assumir responsabilitats en protecció social. El mateix ha de passar amb els sous dels funcionaris i totes les obligacions financeres que té qualsevol estat.  

 

Pensa que el govern espanyol voldrà negociar, quan es consumi la declaració d’independència?

És clar que s’ha de negociar, però tampoc no s’asseuran a negociar si tu no estàs fent valer de manera efectiva el resultat del referèndum. La Guàrdia civil no es retirarà de la frontera perquè el Parlament proclami la independència, per tant, conviuran un temps. Hi haurà aquesta duplicitat d’autoritats durant un temps, però nosaltres creiem que la legítima serà la que respongui a allò que hagin dit les urnes. Si això passa a la frontera, és que a les urnes ha guanyat el ‘sí’.


 

Hi pot haver un conflicte important entre policies.

El conflicte ja hi és, nosaltres volem votar i no ens deixen. En el moment en què guanyi el ‘sí’, el conflicte pren una altra forma perquè voldrem fer valer el resultat i tampoc no ens deixaran. Esperem que tothom sigui intel·ligent a l’hora de gestionar el conflicte polític per vies polítiques. Sigui com sigui, l’Estat té un problema greu, i és que assumir la pèrdua de Catalunya implica unes contradiccions molt fortes a nivell intern. S’ha de reformular econòmicament i territorialment, i s’haurà trencat el tabú que els territoris no poden autodeterminar-se. El que pot passar és que la independència de Catalunya provoqui canvis brutals en l’Estat espanyol, i és possible que no negociem amb l’Estat que coneixem ara, sinó amb un de nou capitanejat per una gent molt diferent.


 

O sigui, un govern espanyol sense el PP?

Sí, però l’Estat espanyol tal i com està muntat ara no pot sostenir la independència de Catalunya, però tampoc no pot sostenir més autonomia per a Catalunya o una federalització.

 

En un escenari de victòria del ‘no’, queda clar que hi hauria unes eleccions autonòmiques. Quin seria el pla B de la CUP?

No tenim pla B. Això ens converteix en un dels valedors més ferms del pla A, que és fer el referèndum i guanyar-lo. No sé si és un senyal d’imprudència política, però no tenim pla B. Si guanyés el ‘no’, s’hauria de replantejar de quina manera tornem a posar en marxa el país, però ara no debatem res d’això perquè volem que es faci el referèndum i es guanyi.

 

"El 2 d'octubre el nou Estat s’ha de fer valer amb l’ordre públic, els tributs i també la protecció social". | Jordi Borràs




Comentaris
John Smith
Albert, ja sabíem que seria necessari més dedicació. De fet, et quedes curt. A les 6 del matí no serà suficient per evitar sabotatges. Ja sabem que haurem de fer guàrdia tota la nit anterior. I el que calgui.
¿ Pero para que?.
Para romper mobiliario urbano,para ejercer violencia pseudo-terrorista, para ocupar inmuebles o para las tres cosas, concretalo.
Els de Cups, són mutants d'idees fixes.
Ja s'ha vist. Això els treu molta credibilitat. Darrerament tant ells com elles gasten molt en vestits, cosmètics, barberia i peluqueria. Fan peneta: "Aunque la mona se vista de seda..." Transmetre respecte a tothom i honestedat i bondat personal els donaria aquella bona imatge que no s'aconsegueix ni amb modelets ni amb potingues..
Per sort la gent té criteri.
Si creu que ha de sortir, sortirà. No perquè ho diguin els que miren les coses amb una lupa distorsionada. Que a vegades hi toquen i les més vegades guinyolen escandalosament.
Ramon
M'agraden les paraules clares de la CUP. M'agrada la seva visió progressista, el veure-hi una mica més enllà que cap altre partit. Gràcies pels aclariments, Albert.
Juan Carlos de B
Aquest de la CUP pensen que tothom ha de ser com ells. Ja posats podrien dir que les dones es desarreglin els cabells si els és possible i els nois vagin deixats. Vestir lo pitxor possible, anar de moderniquis, trecar moltes coses i sobre tot votar CUP. Vamos hombre! que la gent té més seny que ells. Anirem a votar independència i no farem el payaso por sortir a la foto. Veien el resultat la gent pensarà el següent pas a fer .
Botran (CUP): "L'1-O la gent ha de sortir al carrer tot el dia, no només per votar"
!! hem de desobeir a la CUP !!
El diputat cupaire assegura que "el dia que el Parlament aprovi la llei de referèndum i el Govern el convoqui, l'estat ESPAÑOL am tot el dret l'anulara al moment !!
El diputat cupaire assegura que "el dia que el Parlament aprovi la llei de referèndum i el Govern el convoqui, l'estat ESPAÑOL am tot el dret l'anulara al moment !!
Hoy te ha tocado a tí, decir la tontería diaria.
Despues de la manifestación , ninguna democracia mundial, tendrá el más mínimo respeto a un independentismo miserable, y sobretodo hipócrita. Hala ves a romper mobiliario urbano. el más mínimo respeto a la demostración de un indrp
Rien-ne-va-plus
Lo que tu diguis nen, les teves paraules són ordres per tot lo que calgui, aixi ho farem, la teva veu serà una guia per a nosaltres. Ho has après del lloro del partit tot això ?
Claud
La CUP, de tantes vegades que han pixat fora de test, ha perdut credibilitat. Lamentablement, no es fiable per conseguir la llibertat de Catalunya. A les dones de la CUP, els que les agrada es sortir a TV3. La pedagogia de carrer que la facin uns altres.
Ni a la cantonada
Amb vosaltres jo no sortiria ni per anar a la cantonada. Sou un càncer per qualsevol democràcia. I si mai som independents, us hem d'enviar al mateix lloc que hem enviat l'extrema dreta, fora dels marges del sistema democratic.
Baldiri
Anem llençats a guanyar l'1 d'octubre i ja no tenim por, ja no els tenim por. Per això molts aquell dia, com diu l'Albert, estarem ben d'hora allà on calgui,i ben d'hora demostrarem al món les nostres ganes de ser. La nostra força, la voluntat democràtica de la gent.
Ni a la cantonada
[email protected], l'extrema dreta la teniu al vostre govern...

envia el comentari