Bosch als Mossos: “Els ciutadans no són l’enemic, són titulars de drets i llibertats”

L’exdiputat diu en l’acte de celebració del Dia de les Esquadres a Girona que la policia catalana té com a repte “construir una correcta relació” amb la societat
Assistents a la celebració del Dia de les Esquadres a Girona
Assistents a la celebració del Dia de les Esquadres a Girona | JOAN ANTONI GUERRERO

L’exdiputat d’ICV Jaume Bosch, autor de La nostra policia, ha interpel·lat aquest dimarts a Girona el cos dels Mossos d’Esquadra a fer una reflexió sobre com pes pot “construir una correcta relació entre policia i societat” en el context d’una Catalunya agitada per mobilitzacions contraposades i que en moltes situacions posen el cos de policia català entre l’espasa i la paret. Bosch, que ha fet el discurs principal en la celebració del Dia de les Esquadres de la Regió de Girona —celebració recuperada després que el 155 estronqués la de l'any passat—, creu que aquest és un dels principals “reptes de futur” que la policia catalana ha d’abordar.

 

En un moment en què el paper dels Mossos és contínuament qüestionat, com és el cas de les actuacions en mobilitzacions de l’ultradreta que generen contraprotestes de grups antifeixistes, Bosch ha alertat que el “tractament de les mobilitzacions” s’ha de fer sempre “des del respecte als drets i llibertats de la ciutadania”.

 

“El principal repte de la policia és aconseguir l’equilibri entre l’exercici dels drets de la ciutadania i la neutralització de conductes que alteren la convivència”, ha indicat Bosch davant de centenars de mossos i altres membres de les forces de seguretat de l’Estat reunits a l’Auditori de Girona. L’exdiputat ha remarcat la ide aque “els policies han de ser conscients que en una manifestació tenen davant ciutadans, i que no són l’enemic, són ciutadans titulars de drets i llibertats”.

 

La relació amb la ciutadania i la gestió de les mobilitzacions al carrer ha estat un dels punts més destacats de la ponència de Bosch, que ha defensat “el principi de proporcionalitat en l’ús de la força” advertint que “mai per impedir un mal es pot causar un mal superior”. De fet, ha destacat, “el dret a manifestació és tan sagrat que l’article 21 de la Constitució diu que no es precisa d’autorització per fer-la”. En el terreny de les protestes al carrer, Bosch també ha demanat que “cal saber com tractar la resistència passiva”.

 

Però l’exdiputat també ha enviat un missatge als ciutadans que protesten: “Cal que la societat sigui conscient de les seves obligacions democràtiques”. Bosch posat de model la policia britànica, que acostuma a separar amb cordons els partidaris i detractors del Brexit: “Quan hi ha manifestacions contraposades, l’obligació de la policia és posar un cordó per evitar enfrontaments, però el que es fa al Regne Unit amb partidaris i detractors del Brexit no es pot convertir aquí en un motiu constant de polèmica”.

 

Al llarg de la seva ponència, Bosch també ha posat èmfasi en el fet que hi ha una “confusió” sobre què significa el paper de policia judicial i ha enviat un missatge al poder judicial perquè no apliqui un “concepte expansiu” de policia judicial traspassant a la policia el que haurien de ser les seves funcions. “Per damunt de tot cal respectar el principi que la policia és un cos única i exclusivament professional”, ha subratllat.

 

El comissari encoratja els Mossos

 

Per part dels Mossos, el comissari en cap del cos a la regió de Girona, Josep Milan, ha fet referència en el mateix acte a la situació que es viu als carrers i ha indicat que precisament els atacs que els agents reben en manifestacions són un motiu per continuar fent la seva feina amb vocació de servei a la ciutadania: “Que rebeu sense justificació l’impacte de pintura a l’uniforme o opinions que volen desprestigiar-nos sense molestar-se a conèixer la nostra feina ens referma en el principi de treballar per les persones, vosaltres esteu presents sempre en els moments de més complexitat; malgrat la tensió mai heu deixat d’estar al davant”.

 

El paper dels Mossos en les manifestacions de caràcter polític ha estat qüestionat aquests darrers mesos un cop aixecat el 155. Formacions polítiques com la CUP han demanat la dimissió del conseller de l'interior, Miquel Buch, en considerar que en les protestes es protegeix l'extrema dreta mentre es "reprimeix" l'antifeixisme i els moviments populars de que defensen el dret d'autodeterminació. Els Mossos també tenen protagonisme en el judici contra el procés al Tribunal Suprem on s'examina quina va ser la seva actuació en els fets del setembre i octubre del 2017. 



Comentaris
jordi
El que no sabe éso es usted......so fanático
Vlad
Sabies paraules sr. Bosch!
I l'ós que les pagan el sueldo tambien
Anselm
D'allò que es diu a allò que es fa... Els policies sempre seran policies, tant se val que siguen "maderos", com "picoletos", com mossos.

envia el comentari