Sens dubte uns dels protagonistes de les passades legislatures han estat els lletrats del Parlament. Els serveis jurídics de la cambra, amb el secretari general i el lletrat major al capdavant, han determinat moltes de les decisions i els seus informes i posicionaments han estat claus en els judicis, el del Procés, al Tribunal Suprem, i el dels membres independentistes de la Mesa de la legislatura del referèndum, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. D’aquí que la nova presidenta del Parlament, Laura Borràs, ja hagi pres la temperatura als alts funcionaris de la cambra. De fet, una de les qüestions de la legislatura que ara s’enceta és si hi haurà relleu del secretari general, Xavier Muro –aquest càrrec el designa la presidència triant entre els funcionaris–, i qui substituirà Joan Ridao com a lletrat major, ja que ha decidit dedicar-se a la universitat.
De moment, encara és aviat, perquè la nova Mesa tot just fa aquest divendres una setmana que va ser escollida. Aquest dimarts, Laura Borràs va celebrar una trobada, com a primera presa de contacte, amb el secretari general. També ha celebrat presentacions amb la resta dels caps de serveis del Parlament, com l’Oïdora de Comptes i Tresoreria i els departaments d’Infraestructures, de Govern Interior i de Gestió Parlamentària. De fet, el programa dels propers dies és conèixer bé els departaments de la casa i acabar de configurar l’equip del Gabinet de Presidència.
Però un dels primers debats de la Mesa serà decidir si s’ha de rellevar la poderosa figura del secretari general del Parlament, actualment a mans de Xavier Muro, després que al cap de pocs mesos de constituir-se el Parlament sorgit de les eleccions del setembre de 2015, deixès el càrrec interí el veterà Pere Sol, ja jubilat. Muro no ha despertat mai passions en les formacions independentistes. Li retreuen que ha aprofitat els seus informes i el seu paper a la Mesa per frenar iniciatives posant sobre avís de possibles accions penals. Informes que posteriorment la Fiscalia ha aprofitat per avalar desobediències en les diligències judicials.
La decisió és delicada. El secretari general és un càrrec de confiança de la presidència, nomenat per la Mesa a proposta de la presidència. El seu poder és clau en el mecanisme de funcionament de la cambra. Al capdavall, el secretari general és el cap del personal i dels serveis del Parlament i compleix funcions d’assessorament de la Mesa i la Junta de Portaveus. Muro ja va ser diana d’una polèmica durant el mes d’agost de l’any passat, quan l’aleshores president de la Generalitat, Quim Torra, va proposar destituir-lo per haver ordenat no publicar unes resolucions al Butlletí Oficial del Parlament sobre la monarquia que havia aprovat la majoria independentista. JxCAT va maniobrar per foragitar-lo i Ciutadans va voler aprovar la resolució en sentit contrari. Finalment, després d’una batussa densa i agra entre junters i republicans, es va descartar votar la proposta de destitució. El relleu no és obligat i, ara per ara, l’equip de Borràs i la majoria independentista de la Mesa esperen aterrar per prendre una decisió.
De moment, l’equip de Borràs tempteja el terreny. En qualsevol cas, si hi ha canvi, les possibilitats són limitades, perquè la presidenta només pot escollir en la plantilla dels lletrats del Parlament. Ara com ara, Mercè Arderiu, Esther Andreu, Antoni Bayona, Anna Casas, Ferran Domínguez, Clara Marsans, Miquel Palomares i l’exassessor de Josep Costa Màrio Núñez formen l’equip dels advocats de la cambra. A més, cal afegir Joan Ridao que tot just farà quatre anys que és lletrat del Parlament i en fa dos que és lletrat major. Ridao va anunciar que deixava el Parlament i agafava una excedència –té plaça fixa– per tornar a la universitat, on vol aspirar a assolir una càtedra de dret administratiu.
La figura del lletrat major té un paper fonamental en la complexa maquinària administrativa del Parlament. La seva funció és assessorar i assistir el secretari o secretària general en l’exercici de les seves funcions, coordina els Serveis Jurídics i exerceix les altres atribucions que li delegui el secretari general, el qual substitueix en els casos de vacant, absència o malaltia. El recanvi en aquest cas és obligat per la marxa de Ridao.
Ara bé, Borràs té clar que en aquesta legislatura caldrà moderar la petició d’informes dels serveis jurídics. Al capdavall, la presidenta del Parlament ha procurat insistir en les seves darreres intervencions públiques que els informes “no són preceptius ni vinculants”. De fet, són a petició de la presidència. Aquesta prerrogativa presidencial va ser determinant en els tensos debats de la Mesa i Junta de Portaveus dels plens del 6 i 7 de setembre del 2017. Precisament, les actes d’aquelles reunions es van incorporar als sumaris que van servir per processar i condemnar Carme Forcadell i la resta dels membres de la Mesa. La primera prova de foc de la nova presidència serà escollir la flor i nata del funcionariat parlamentari.
100 
