La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha traslladat el seu suport “sense fissures” a l’expresident de la cambra, Roger Torrent, i als exmembres independentistes de la Mesa després que el TSJC hagi admès a tràmit la querella de la fiscalia. A Torrent i a Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado els acusen de desobediència per haver permès el debat de dues resolucions sobre autodeterminació i la monarquia. En un comunicat, Borràs es referma en la necessitat de blindar el Parlament “contra qualsevol ingerència externa” i en “defensar la sobirania de la cambra”. “En una democràcia, al Parlament s’ha de poder debatre sobre qualsevol qüestió sense que això sigui objecte de persecució judicial”, ha afegit.
Reaccions de la Mesa
L’exvicepresident del Parlament Josep Costa ha dit que no reconeix ni reconeixerà “mai” l’autoritat del TSJC per jutjar cap acord o tramitació parlamentària. Ho ha afirmat en una piulada des del seu compte de Twitter, on ha dit que “el Parlament serà inviolable o no serà un parlament”, ha ratificat.
A banda, l’exsecretari primer de la Mesa del Parlament Eusebi Campdepadrós ha defensat que “un tribunal no pot incidir en l’activitat deliberativa d’una cambra” i ha dit que no poden pretendre que facin “una censura prèvia dels debats”. Campdepadrós ha dit que ells no han comès “cap mena de desobediència”, com se’ls acusa per haver permès el debat de dues resolucions sobre autodeterminació i la monarquia, i que han aplicat el reglament. D’altra banda, creu que s’ha interposat la querella “en el moment que políticament ha convingut”. L’exsecretari primer ha considerat que les resolucions aprovades poden ser objecte de revisió o reurs, però que els tribunals no poden pretendre “que hi hagi censura prèvia o que la Mesa impedeixi parlar-ne”. “L’únic que ha de fer la Mesa és verificar els requisits formals, però no censurar el contingut polític o d’oportunitat sobre les iniciatives”, ha argumentat. Campdepadrós ha explicat que ha conegut per la premsa l’admissió a tràmit de la querella i que fins ara, dimecres a la tarda, no ha rebut de manera oficial cap notificació. L’exsecretari primer del Parlament ha admès que no tenia cap esperança en què la querella no s’admetés a tràmit i ha dit que s’ha acabat posant la querella ajustada a uns tempos polítics concrets. En aquest sentit, ha recordat que els fets es remunten a 2019 i que la querella es va interposar després del 14-F “mentre es negociava la Mesa i el nou Govern”.
L’expresidenta del Parlament Carme Forcadell ha traslladat “tot el suport” a l’expresident de la cambra Roger Torrent i als exmembres independentistes de la Mesa. Des del seu compte de Twitter, Forcadell ha asseverat que “el Parlament és sobirà i la paraula ha de ser lliure”.