El Servei de Prevenció del Blanqueig de Capitals (Sepblac), l’organisme d’intel·ligència financera de l’Estat espanyol de l’entramat del Banc d’Espanya, ha conclòs que el Banco de Madrid, la filial espanyola de la Banca Privada d’Andorra no va blanquejar diners. Una resolució, publicada pel diari El Mundo, que arriba sis anys després de la seva intervenció i liquidació. Una maniobra de l’Estat de l’any 2015 que s’enmmarca dins de la trama andorrana de l’Operació Catalunya davant la negativa de l’entitat a donar dades de la família Pujol Ferrusola i d’altres líders independentistes a través de la suposada policia patriòtica organitzada contra el Procés amb Jorge Fernández Díaz a la cúpula d’Interior, però la pràctica un dels principals sospitosos de l’operació és l’inspector Celestino Barroso, agregat d’Interior a l’ambaixada espanyola a Andorra que va començar les pressions a l’equip de direccó del BPA. Un agent amb immunitat diplomàtica que no pot ser interrogat perquè caps dels successius governa espanyols el protegeixen. De fet, una organització que s’ha descrit en la instrucció arran de l’espionatge a Luis Bárcenas, extresorer del PP, en el marc de l’operació Kitchen.
Aquesta decisió del SEPBLAC sobre el Banco de Madrid, a qui van acusar del blanqueig de capitals provinents de fons irregulars i il·lícits, descarta qualsevol reclamació penal ni cap sanció administrativa contra els responsables del Banc. El novembre de l’any passat, els germans Higini i Ramón Cierco responsables de l’entitat van presentar una demanda de responsabilitat patrimonial contra el Banc d’Espanya de 250 milions d’euros pels danys i perjudicis causats amb la intervenció. Ara amb aquest informe final, els hi donen la raó.
L’informe, segons informa el Mundo, assegura que l’entitat no va cometre “cap fet punible objecte d’infraccions greus” ni que hi hagués cap motiu per sospitar que portava a terme operacions de blanqueig. És a dir, l’informe conclou que no s’hi han pogut detectar riscs superiors als que són habituals del sector, tot i que s’hi pogués constatar algun d’estrany o anòmal, l’entitat feia controls que qualifica de “reals i seriosos”. De fet, el jutjat d’Instrucció 38 de Madrid, el 7 de febrer de 2019, i posteriorment l’Audiència de Madrid -el juliol de 2019-, va sentenciar en la mateixa línia en arxivar la querella contra els dirigents de l’entitat basada en l’acusació de muntar una estructura financera per blanquejar capitals. La justícia va dictaminar aleshores que després de 4 anys d’una instrucció exhaustiva no hi havia una sola prova.
En aquesta línia, els germans Cierco van denunciar davant la justícia andorrana les pressions de la policia patriòtica. De fet, el comissari jubilat i processat per diversos casos, José Manuel Villarejo, és un dels testimonis claus del cas que abona aquesta tesi de membres de la policia espanyola que pressionaven per tal que donessin informació confidencial dels seus clients. Una operació de xantatge contra l’entitat on hi van participar destacats membres de l’anomenada policia patriòtica, com Marcelino Martín Blas o Eugenio Pino o en Bonifacio Díaz. El xantatge va ser directe, informació per alimentar l’operació Catalunya a canvi de garantir que el Banc d’Espanya no actués contra el Banco de Madrid. “Es van carregar un banc per anar contra el Procés!”, comenta desacomplexadament un dels integrants d’aquesta unitat policial en conversa amb El Món.
La posició dels germans Cierco i del Banc a cedir al xantatge va provocar la intervenció el març de 2015 de la Financial Crimes Enforcement Network (Xarxa de Lluita contra els Delictes Financers), l’anomenat FinCEN, del Departament del Tresor dels EUA. En definitiva, la policia patriòtica va enredar aquesta entitat amb informació que després es demostraria falsa que va dictar una resolució clau per a la intervenció del Banc. Posteriorment el SEPBLAC va alertar al Banc d’Espanya d’aquestes pressumptes irregularitats i va tirar pel dret amb la intervenció, tot i la solvència de l’entitat. La història va anar a pitjor amb l’entrada en concurs de creditors del banc i la seva posterior liquidació. Sis anys després aquest informe dona força a la tesi dels Cierco i la seva demanda de responsabilitat patrimonial agafa força. El nyap de la intervenció podria costar a l’Estat 250 milions d’euros. I tot, per un pantallasso d’un suposat compte dels Pujol que va servir per fer esclatar un dels escàndols més importants de la política catalana dels darrers anys.
La demanda dels Cierco però no és l’única derivada que pot fer mal a l’Estat. L’entitat de juristes Drets i l’Institut de Drets Humans d’Andorra van propiciar una investigació judicial a Andorra, on s’inclou l’expresident espanyol, Mariano Rajoy, on se’ls acusa de l’enviament d’informació “falsa” al FinCEN perquè emetés una nota en contra de BPA, la qual va precipitar la seva intervenció i liquidació per part del govern andorrà.
