No hi ha hagut miracle de les esquerres. De fet, ningú se l’esperava. Les enquestes pronosticaven el resultat que aquest dimarts ha deixat la Comunitat de Madrid en mans de la dreta més espanyolista. Isabel Díaz Ayuso ha arrasat. Ras i curt. La seu del Partit Popular, al carrer Gènova de Madrid –mentre curiosament s’està jutjant a l’Audiència Nacional la seva reforma per si va ser pagada amb diner negre– ha estat el temple dels seus seguidors. Centenars de persones hi han acudit a celebrar la victòria electoral que ha deixat el PSOE tocat i enfonsat a Madrid. El gran concepte de Madrid ha avalat aquesta nit que és de dretes.
Crits de “viva Espanya” o “llibertat” són els que més s’han fet sentir davant del balcó on escolars han exhibit la seva eufòria després del resultat electoral. Són 65 escons, més que tots els obtinguts per les esquerres i a quatre de la majoria absoluta. Vox ha rematat la jugada amb uns escons que reforcen encara més la tendència de la política madrilenya a escorar-se cap a la dreta. Ara bé, els seus 13 escons, un més que fa dos anys, només tindran la influència testimonial per recordar on és el gran magma de l’electorat. Rocío Monasterio ja ha avançat que facilitarà la investidura d’Ayuso. En total, 78 escons per a la dreta més desacomplexada i ultra.
Aquesta nit ha posat punt i final a una dura campanya que ha consolidat el regnat del PP a Madrid i ha deixat l’amalgama dels partits d’esquerra esberlada. Tot i que Madrid no és Espanya, sí que és l’Estat. Una interpretació curiosa que ha clamat Ayuso des del balcó tot dirigint-se a Sànchez: “Espanya és una altra cosa, senyor Sánchez, Espanya comença a Madrid, i quan diem que Madrid és Espanya és perquè aquí ve el millor de tot el món per viure en pau i llibertat”.
Tots els partits han pres nota de la seva derrota. El cas més evident és el de Pablo Iglesias, que de vicepresident de l’Estat ha passat a liderar el partit més minoritari del parlament regional madrileny, i finalment a deixar la política i tornar a la universitat. Els votants també han decidit aniquilar el partit espanyolista nascut a Catalunya, Ciutadans. Un detall clau si tenim present que el seu cap de cartell era una de les seves figures principals, l’advocat de l’Estat Edmundo Bal, arquitecte de l’acusació judicial de la Moncloa contra els líders del Procés.
Aquestes eleccions a Madrid també suposa una forta clatellada a l’estratègia subterrània de la Moncloa. Més enllà de la patacada del candidat Ángel Gabilondo, la tàctica de provocar mocions de censura va fer avançar uns comicis i va fer saltar pels aires l’enginyeria electoral d’Ivan Redondo, el gurú de Pedro Sánchez. El PSOE ha acabat tercer en vots, per darrera de Mas Madrid, també amb 24 escons. L’spin off de Podemos que ha trobat en Mònica Garcia, una nova líder absolutament compatible amb íñigo Errejón. Sia com sia, a Madrid ha guanyat una manera de fer política intensa, populista i directa a les conviccions. Una manera de gestionar la pandèmia que ha fet posar les mans al cap a molts sectors llevat dels votants que han premiat la política del desafiament d’Ayuso.
La pregunta que s’escau si a la vista de tot plegat, la dreta mediàtica pressionarà per eleccions espanyoles. De fet, Pablo Casado, des del balcó de Gènova, ha definit la victòria de la seva companya madrilenya com una “moció de censura al sanchisme, als seus pactes amb Bildu i independentistes, al govern amb Podemos”. “Madrid és el quilòmetre zero del canvi a Espanya”, ha reblat per recordar que “unint tot el centre dreta i el constitucionalisme es pot guanyar a Sànchez”.
14 
