Era el darrer testimoni del judici, però va triomfar. De fet, va fer canviar fets de les conclusions de la Fiscalia i va ajudar a certificar la tesi de la defensa sobre la inviolabilitat parlamentària en el judici a la Mesa del Parlament de 2017 i a l’exdiputada de la CUP, Mireia Boya, per desobediència. Va ser el testimoni d’Antoni Castellà, líder de Demòcrates, i veteraníssim diputat -havia estat a la Mesa- . Va comparèixer a petició de l’exdiputada cupaire i va desmuntar un dels fets incriminatoris de les acusacions.
Concretament, Castellà va explicar -com qui no vol la cosa- que com a president de la Comissió d’Economia i Pressupostos, va ignorar una advertència dels lletrats escrita al Butlletí del Parlament per tal de no tramitar la partida prevista per suposadament finançar el referèndum. “Com a president de la Mesa, la vaig tramitar i no tinc cap causa judicial oberta”, va especificar. Per afegir que considerava “irrellevant el Tribunal Constitucional” per fer la feina parlamentària.
Castellà va recordar un dels moments polèmics intra murs del Parlament amb poca resonància fora. Els lletrats de la cambra van fer una cosa absolutament inèdita per cubrir-se l’esquena. Van fer una puntualització en cursiva al mateix butlletí del Parlament davant la possible inconstitucionalitat de la partida de la disposició addicional 31 dels fons interdepartamentals per organitzar un “procés referendari” per decidir sobre el futur polític de Catalunya. De fet, Fiscalia, Advocacia de l’Estat, la Instrucció i Vox tenien entès que aquesta partida -esmena havia estat tramitada per la Mesa.
Així mateix, la nota dels Lletrats també remarcaven les paraules de Castellà i de la resta de membres de la Mesa, que ahir va repetir davant el Tribunal que presideix Jesús Maria Barrientos. Textualment feien constar: “Els membres de la Mesa, assabentats de l’advertiment, fan constar que consideren que les resolucions esmentades del Tribunal Constitucional no són rellevants per a la tramitació del pressupost”.
En el mateix afegit en cursiva al Butlletí Oficial de Parlament de Catalunya, el lletrat de la comissió informava de la possible inconstitucionalitat de la partida, tal i com ara insisteixen les acusacions. En aquest sentit, els serveis jurídics recordaven que 16 de desembre de 2016 va ser notificada la provisió de el Tribunal Constitucional de 13 de desembre que anul·lava les resolució 306 / XI sobre el referèndum aprovada en l’últim debat de política general, sobre la base la sentència 259/2015 que anul·lava la Declaració de Sobirania de l’9N. Així, els serveis jurídics parlamentaris advertien que la partida de l’referèndum “podria tenir una” connexió i una línia de continuïtat “amb la resolució de l’Constitucional que deixava sense efecte la resolució. Castellà ho va tramitar i en cap moment va ser advertit o requerit pel Tribunal Constitucional. “Vaig fer el que havia de fer”, va assenyalar al Tribunal. La prova de l’acusació es va invertir.
L’avís que Castellà va ignorar transcrit al Butlletí Oficial del Parlament Quico Sallés
