El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, se sotmetrà al setembre a una qüestió de confiança davant del Parlament. Si no assoleix més “sís” que “nos“, serà cessat automàticament. Ara bé, “a diferència de la sessió d’investidura, això no vindrà precedit d’un acord previ“, ha avisat Puigdemont aquest dijous. Més clar, doncs, l’aigua. Si la CUP-Crida Constituent (CUP-CC) li vol fer confiança, endavant. Si no, acabarà el seu mandat i el Parlament haurà d’escollir un nou president. I com que Junts pel Sí (JxSí) no té cap intenció de presentar un nou candidat, la legislatura decaurà al cap de dos mesos, al novembre. I llavors es convocaran noves eleccions, que hauran de tenir lloc entre els quaranta i els seixanta dies següents (desembre-febrer).
“Ahir el pacte d’estabilitat que va donar lloc a la legislatura no es va complir“, ha deixat clar Puigdemont. I, simptomàticament, totes aquestes reflexions no les ha fet en resposta a la CUP-CC, sinó en resposta a Miquel Iceta (PSC) i Inés Arrimadas (C’s). L’intercanvi CUP-Puigdemont, de fet, ha estat més aviat descafeïnat. La cupaire aranesa Mireia Boya -aquest cop expressant-se en català- mirava de demanar disculpes per la sessió d’ahir, i Puigdemont ha optat per respondre-li amb to desmenjat. Si de cas, el seu discurs envers Boya tan sols ha tingut una frase enèrgica. I especialment dura: “Els millors ponts són els que no es dinamiten.”
I és que la CUP havia instat, minuts abans, a “refer els ponts si s’han trencat”. Boya ha reiterat el missatge que la formació se sent “corresponsable” dels fets d’ahir, però no “culpable”. “No hem estat d’acord en els ritmes de superació del marc autonòmic, però sí en d’altres fites com les tres lleis de la desconnexió i d’inici del procés constituent vinculant”, s’ha excusat. I, tot seguit, s’ha comminat a “refermar l’acord en base a un full de ruta compartit“, des de la perspectiva que la “fita” de la independència és “a tocar”.
Llavors, Boya ha decidit interpel·lar Puigdemont… sobre les eleccions espanyoles del 26-J, qüestió que el president català ha entomat amb un punt de sorpresa. “Li reitero que l’agenda política catalana és una agenda emancipada de les decisions que es prenguin en el conjunt de l’Estat. Les decisions les pren aquest Parlament”, ha asseverat.
I, quant a la crida a “refermar l’acord en base a un full de ruta compartit”, la resposta ha arribat força més tard. I en resposta a una interpel·lació de Miquel Iceta. El conjunt de JxSí se sent dolgut pel veto cupaire als pressupostos, i de moment ha decidit marcar-hi distàncies. “No tinc cap interès en allargar innecessàriament el mandat. Queda clara quina és l’actitud amb què afronto la qüestió de confiança”, encara hi ha afegit Puigdemont més endavant, en resposta a Lluís Rabell (CSQP).
O caixa, o faixa, doncs. Si la CUP continua creient que el full de ruta independentista pactat al gener és vàlid, que li facin confiança. Si no, eleccions. Però res de negociacions maratonianes com les del gener, ha vingut a dir.
Durant la qüestió de confiança, JxSí posarà els seus 62 vots a favor de Puigdemont. Com que la suma C’s-PSC-CSQP-PP és de 63 vots, la CUP haurà de posicionar-se. O bé haurà de donar dos vots positius a Puigdemont i vuit abstencions, o bé sis vots a favor i quatre en contra. O bé tots deu a favor. Contràriament, si tots deu hi voten en contra, o s’abstenen, o voten cinc a favor i cinc en contra, Puigdemont serà cessat.
