Un entramat d’empreses per facturar caríssims serveis de “detectiu privat”. Així treballava l’equip del comissari ara jubilat de la policia espanyola José Manuel Villarejo en la seva activitat privada. Ho demostra el judici del projecte Iron, una de les tres peces separades del cas Tàndem, que l’Audiència Nacional ha reprès aquest dilluns. De fet, la vista oral ha començat a la tarda després que la recusació del tribunal presentada aquest matí hagi ajornat la sessió sis hores. Els primers acusats, els propietaris d’un bufet d’advocats que van contractar els serveis de Villarejo per obtenir informació d’un despatx d’advocats nascut d’una escissió dels seus socis. Un exemple gràfic de com funcionava l’empresa Villarejo S.A.
La funcional sala de vistes de la seu de l’Audiència Nacional a San Fernando de Henares ha estat un veritable locutori explicatiu de com treballava la part privada de Villarejo. Segons les declaracions de Mario Carpintero o Maria Ángeles Moreno la història barreja sordidesa, frau, joc brut i, sobretot, molts, molts diners. El cas es remunta l’any 2013. La prestigiosa firma d’advocats Herrero & Asociados de Madrid pateix una escissió d’advocats especialitzats en l’àrea mercantil. Una part del bufet delicada i molt productiva. La seva marxa provoca que molts clients també acompanyin als advocats que emprenen pel seu compte al despatx Balder Ip Law. “Si bé és habitual que uns advocats pleguin, en aquest cas temíem pels arxius informàtics”, ha comentat Moreno.
Era una “situació de crisi” i els socis del despatx van decidir contractar els serveis d’un detectiu privat per tal de buscar informació sobre els advocats escindits encara que fos de manera “il·legal”. Villarejo i el seu inseparable soci, Rafael Redondo, van oferir el servei per tal de “resoldre la crisi” a Herrero & Asociados. El sistema seria, a priori, senzill. L’oferta suposava obtenir informació de manera “il·legal” d’informacions i dades de caràcter reservat, tràfic de trucades,moviments bancaris, informació tributària i de la seguretat social de Balder Ip Law.
Tot gràcies a la xarxa de membres del Cos Nacional de Policia que obtenien aquesta informació a canvi de remuneracions i compensacions econòmiques que “excedien els serveis d’una simple agència de detectius privats”. “Eren cars”, ha retret la mateixa Ángeles Moreno, una de les caps d’Herrero & Asociados. La intenció de la informació era poder obrir causes policials i judicials per fer dany reputacional als competidors. I així va ser. La denúncia contra Balder es va arxivar el 2015, just quan el comissari va deixar de prestar serveis per a Herrero.
Tot i que Villarejo va fer un pressupost de 625.000 euros, l’import total es va quedar a la meitat. De fet, el sistema de facturació encara agreuja més l’escàndol de com el comissari utilitzava la seva ascendència i la seva condició de policia per fer de les seves. En total, pel Projecte Iron va facturar 302.500 euros, que es van cobrar a través de set factures repartides en quatre societats del Grup Cenit, propietat de Villarejo. Així Stuart and McKenzie Spain, SL va facturar 90.750 euros; 84.700 Cenyt Data, SL; 48.400 Club Exclusivo Negocios i 78.650 Cenyt Consultoria Organizacional, SL. Els epígrafs dels conceptes també van ser falsejats per tant de desgrabar-se els imports de l’impost de Societats. Així els serveis d’espionatge es van traslladar a la comptabilitat d’Herrero & Asociados com “despeses de promoció”; “Col·laborador jurídic”; “consultories” i “altres despeses de socials”.
El ministeri fiscal està convençut que els directius d’Herrero sabien que Villarejo era policia i que s’aprofitava d’aquest càrrec. D’aquí que reclami els delictes de suborn passiu i actiu, revelació de secrets, tràfic d’influències i falsedat en document mercantil, tot això amb l’agreujant d’haver-los comès gràcies al seu càrrec públic. De fet, el jutge instructor, Manuel García Castellón va arribar a afirmar en la seva interlocutòria de processament que Villarejo i Redondo “intervenien amb mitjans poc ortodoxos en la vida personal de la gent”.
