La declaració de Daniel Osàcar d’aquesta setmana davant el fiscal anticorrupció, José Grinda, ja ha tingut el seu primer efecte. El jutge de l’Audiència Nacional, José de la Mata, ha citat avui Germà Gordó, exgerent de CDC, perquè expliqui el sistema de finançament de “pitufeo” pel partit que va confessar Osàcar en la seva declaració amb Grinda. La citació està prevista pel proper 30 d’octubre, a les 10 del matí i serà per videoconferència.
El jutge vol acabar d’aclarir el sistema d’obtenció de recursos de CDC, que qualifica “d’encoberta”, que va descriure Osacar i de la que en va responsabilitzar a Gordó en el cas del 3%.
Segons la interlocutòria, Osacar va desgranar “la pressumpta estructura multicanal posada en marxa i les diferents vies il·legals d’arribada de recursos”. En primer lloc, mitjançant pagaments encoberts al partit, amb aparença de donacions, i a través de fundacions com la CATDEM i Fundació Forum Barcelona. En segon lloc, mitjançant la recepció de grans quantitats en efectiu i, en darrer terme, mitjançant la triangulació amb empreses que assumien pagaments directes a terceres persones per serveis prestats al partit.
El “pitufeo”
El jutge vol explicacions per acreditar el sistema del “pitufeo”. Segons desgrana el jutge, aquest sistema “consistiria en què cadascuna d’aquestes persones ingressava al compte del partit una quantitat de diners equivalent a la que preveia o posteriorment al propi partit li lliurava al, en principi, suposat donant voluntari, amb coneixement del seu origen il·lícit”. “Una conducta”, continua el jutge, “com la descrita, de quedar acreditada, té sens dubte relevància penal, pel que fa als suposats ‘donants’ realitzaen aquesta activitat exactament per amagar el veritable origen del diner ingressat al compte del partit”.
En el seu escrit, De la Mata coincideix amb el fiscal, en les declaracions de les persones investigades s’ha exposat de manera coincident que les donacions es van realitzar a sol·licitud tant de Osacar com d’Andreu Viloca, tresorers de CDC. Pel jutge, la instrucció ha permès establir que les donacions podien ser actes d’aflorament de diners que els havia estat lliurat per CDC, procedent del delicte. Entre els elements que el sustenten, exposa que les quantitats tenien un “sorprenent homogeneïtat”, de 3.000 euros, que les dates en què es produeixen són pròximes, que les quantitats no eren quotes d’afiliats, que tampoc eren pagaments per aportacions al partit realitzades pels seus càrrecs electes amb càrrec als seus salaris públics o que tampoc es corresponien amb una campanya de donacions que hagués dut a terme CDC, sol·licitant un esforç extra als seus militants.
