Arrimadas, gairebé com Pujol del 1980

Cs guanya el 21D amb el percentatge de vots més baix de la història, dos punts per sota de les primeres eleccions que va guanyar CiU

 

 

La formació d'Albert Rivera, amb Inés Arrimadas com a cap de cartell, va quedar primera en el podi dels resultats electorals del 21D. Va guanyar les eleccions, però ho va fer amb el percentatge de vots més baix de la història dels comicis al Parlament des del restabliment de la Generalitat (1980-2017), un 25,3% dels vots emesos. De fet, a la vista de l'històric, només la CiU de Jordi Pujol de 1980 va obtenir un percentatge similar però superior, un 27,8% que li va atorgar 752.593 vots que van suposar 43 escons. 

 

En canvi, els percentatges de la resta de guanyadors de les eleccions donen números més galdosos. Als comicis del 28 d'abril de 1984, CiU tornà a guanyar amb Pujol al capdavant, però aquest cop amb més de 20 punts percentuals per sobre de 1980. Concretament, es va ficar al sarró un 46,8% dels vots, és a dir, un total de 1.346.729 vots que li van atorgar 72 escons amb una participació del 64,3%. 

 

Quatre anys més tard, a les eleccions de 28 de maig de 1988, la federación entre CDC i UDC va quedar primera amb 1.232.514 vots, que van suposat un 45,72% dels vots i 69 escons, amb una participació cinc punts inferior a l'anterior, un 59,3%. En la mateixa línia van ser els resultats de 1992, que amb una participació encara més menor (54,8%), CiU va guanyar amb un 46,19% dels vots (1.221.233) que es van transformar en 70 escons. 

 

 

El 19 de novembre de 1995, CiU guanyava les eleccions amb 1.320.071 vots, un 40,95%, que van esdevenir en 60 escons. Uns resultats determinats per una participació del 63,64%. Però la tendència va canviar quatre anys més tard. El 1999, Pujol perdia l'hegemonia de la victòria en favor del candidat socialista, Pasqual Maragall. CiU va obtenir un 37,7%, 56 escons, i el PSC que es presentava amb ICV a les demarcacions de Tarragona, Girona i Lleida, va obtenir un 37,8% dels vots i 52 escons. Amb una participació del 59,2%, aquestes eleccions van fer famosa la divisa que "a Catalunya guanyen els escons i no pas els vots". 

 

El 2003, la tendència es consolida. Als comicis del 16 de novembre, el PSC guanya amb el 31,16% dels vots (1.031.454) però amb 42 escons, quatre per sota de CiU, que en va obtenir 46. La federació nacionalista, amb Artur Mas al capdavant, va assolir el 30,9%, que suposaven 1.024.425 vots, amb una participació del 62,5%. 

 

 

L'U de novembre de 2006, CiU va tornar a guanyar en vots. Mas va recaptar el 31,5% dels vots (935.756), amb 48 escons que no li va servir per governar. El PSC es va quedar amb el 26,8% dels vots. La mateixa tendència va anar en augment el 28 de novembre de 2010, quan CiU guanya folgadament en vots, amb el 38,4% de les butlletes, que sumaven 1.202.830 vots, amb una participació del 58,7% que van proporcionar a CiU 62 escons. 

 

El 2012, CiU va retenir 1.116.259 vots, que suposaven el 30,7% dels vots que es van convertir en 50 escons i amb una participació clarament a l'alça del 67,7%. Les plebiscitàries del 27 de setembre de 2017, Junts pel Sí, la simbiosi electoral entre CDC, ERC, Demòcrates, MES  i independents va assolir el 39,5% dels vots (1.628.714), que van suposar 62 escons i amb una participació rècord del 74,95%.

 

Així doncs, la història mostra com Ciutadans ha guanyat les eleccions al Parlament amb el percentatge de vots més baix. Només s'ha acostat al percentatge amb què Pujol va començar la seva hegemonia al Palau de la Generalitat. 

 

 

Comentaris