Tercer intent, que reeixirà. Aquest dijous a la tarda, el presidenciable Pere Aragonès, més descansat que en les altres dues ocasions, s’ha enfilat al faristol del Parlament, per explicar el seu projecte de presidència. Tot quatre dies després de pactar un costós acord de Govern amb JxCAT quan ja tenia assegurat el suport de la CUP. Aragonès ha pronunciat un discurs de tot just mitja hora amb què ha centrat la pilota en dues qüestions, les “quatre banderes” del seu projecte-social, verda, feminista i democràtica- i una gestió orientada a la “culminació de la independència”. El seu referent, Escòcia. Així Aragonès ha proposat tornar al 2014 amb una revisió de plantejaments com la via àmplia -el creixement de l’independentisme gràcies a una idea de gestió virtuosa del Govern- i l’acumulació de forces per fer inevitable a l’Estat un nou referèndum. Una idea que va començar a dibuixar un dels spin doctors d’honor d’ERC, l’exconseller Carles Mundó.
Aragonès ha fixat el rumb en el mirall escocès. En aquest sentit, durant l’inici de les negociacions amb JxCAT, Escòcia ja es va posar en el punt de mira. Tot i que a Escòcia, abans de les eleccions de fa quinze dies, els independentistes ja van deixar clar que la via no era la catalana, és a dir, no convocar un referèndum unilateral. Sia com sia, Aragonès s’ha compromès a fer un pas enrere per agafar més impuls i retrotreure el rellotge del procés al 2014, quan Escòcia va celebrar el seu primer referèndum, just dos mesos abans que el procés participatiu que el Govern d’Artur Mas va organitzar el 9N.
En aquest marc, Aragonès ha assegurat que la seva presidència “impulsarà l’Acord Nacional per a l’Autodeterminació i l’Amnistia”. Una eina que, segons el seu parer i discurs, ha de “fer evident l’amplíssima majoria social que sap que la resolució del conflicte amb l’Estat passa per la llibertat dels presos i exiliats i passa pel lliure exercici del dret a l’autodeterminació”. Tanmateix, el presidenciable dels republicans assegura que aquest acord ha de servir per “defensar la necessitat d’una confrontació cívica i pacífica per forçar l’Estat a assumir la realitat fins ara negada”. Això vol dir que integra en el seu discurs el concepte de “confrontació” però que canvia l’adjectiu “intel·ligent” –utilitzat per Junts– pel de “cívica i pacífica”. “Crearem un punt de trobada de tothom que defensi que Catalunya té dret a decidir, un punt de trobada de tot el sobiranisme”, ha exclamat. El retorn doncs al concepte elaborat pel que va ser “la casa gran del catalanisme” d’Artur Mas: “el dret a decidir“.
Aquest Acord té reminiscències en el Pacte Nacional pel Dret a Decidir i, posteriorment, al 2017, el Pacte Nacional pel Referèndum, pensat per enfortir el Primer d’Octubre. Un pacte aquest darrer, precisament, coordinat per un nom que ha pres forma com a possible conseller d’Interior del proper Govern, Joan Ignasi Elena. L’Acord també ha d’anar en paral·lel a la famosa “taula de diàleg” amb la Moncloa, que malgrat Junts i la CUP no hi creuen, “no hi posaran impediments per a la seva celebració”.
“Vull fer com Escòcia i m’agradaria que l’Estat espanyol sabés fer com el Regne Unit el 2014. Ni més ni menys. Fer possible un referèndum i treballar des del primer dia per guanyar-lo“, ha sentenciat Aragonès a l’hemicicle. Segons l’anàlisi del presidenciable “Escòcia tornarà a votar” i si “això és possible a Escòcia, vull que sigui possible a Catalunya“. L’estratègia passa per centrar l’objectiu en el referèndum i evidenciar, si s’escau, la nul·la voluntat de l’Estat a pactar una resolució del conflicte polític. “Que s’atreveixin a guanyar un referèndum, però que també acceptin perdre’l”, ha apuntat.
“M’agradaria que l’Estat deixés d’oferir repressió i optés per començar una confrontació democràtica en base a un projecte alternatiu a la independència que vagi més enllà de quedar-nos amb una autonomia retallada que fa temps que se’ns ha quedat petita”, ha assenyalat en el seu discurs.
152 
6 
