El rebuig per part d’una majoria de la Direcció Executiva Nacional (DEN) del PDeCAT del document dels presos polítics i exiliats del partit en què, erigint-se com la legítima comissió delegada per negociar la confluència dins del nou moviment a l’entorn del president Puigdemont, tal i com van aprovar els associats del partit, ha acabat essent el detonant d’una crisi interna que es gesta des del primer dia de vida del partit l’any 2018. El partit naixia ja amb dues ànimes, la més conservadora i reticent a continuar amb el camí de l’1-O i el lideratge del president Puigdemont, decantada per mantenir el poder institucional abaixant el to també a Madrid, i l’ànima més revolucionària, arrenglerada amb els presos polítics i els exiliats, defensora del combat democràtic amb l’Estat i amb posicions més progressistes en l’eix social.
Algunes figures rellevants de l’antiga CiU que continuaven al PDeCAT, com Carles Campuzano i Jordi Xuclà, han abandonat el vaixell abans que arribi el moment decisiu de confluir o no amb l’òrbita Puigdemont, i s’han tornat a reunir amb l’excoordinadora del PDeCAT Marta Pascal, que ha fundat el partit que ella mateixa presideix, el Partit Nacionalista Català (PNC). Però Pascal manté la influència a l’aparell del PDeCAT a través de David Bonvehí, Marc Castells i Marc Solsona, aquest darrer, portaveu del partit i en total disposició d’encapçalar una llista en tàndem amb Pascal si fos necessari, per enfrontar-se a les urnes amb la llista Carles Puigdemont, segons han confirmat a El Món diverses fonts de l’entorn de Solsona. Alcalde de Mollerussa, ha estat especialment bel·ligerant amb Puigdemont, i deixa clar que el PDeCAT no és un projecte d’esquerres, com assegura que pretén oferir el president a l’exili. I l’alcalde d’Igualada també té aspiracions en aquest sentit, i manté la mateixa línia que Solsona de confrontació amb Puigdemont. De fet, Castells també havia aparegut a les travesses per liderar una llista de Junts per Catalunya si el president a l’exili no es presentava.
[r:1]
Però si fa unes setmanes la direcció del partit tenia una posició de força per negociar amb La Crida i Junts per Catalunya unes condicions per confluir –exigia el 50% de les quotes de poder i un gran pes a les llistes electorals tot i no representar aquest pes-, després que es rebutgés el document dels presos polítics i exiliats diverses territorials que donaven suport a Bonvehí han reculat i han anunciat que els seus associats se sumen al projecte de Junts. De fet, dilluns 13 de juliol hi va haver un canvi radical en la DEN del partit. “La majoria de la direcció està per un acord amb Junts i el president Puigdemont. Hi ha hagut un canvi clar des de la darrera reunió perquè molts s’adonen que han comès un error i que el territori està molest. La gent surt contenta perquè es visualitza que es pot evitar el trencament i es donarà compliment amb el mandat dels associats d’aliniar-se amb el president Puigdemont”, assenyalen fonts territorials del partit. Però l’endemà, en David Bonvehí fa una roda de premsa en què assegura que amb acord o sense, el PDeCAT es presentarà a les eleccions. “Transmet una visió falsa de què vol el partit. Uns pocs que no ens representen parlen en nom del partit. Que convoquin una consulta vinculant si realment volen parlar en nom de tots els associats”, expliquen a El Món aquestes fonts de territori, coneixedores de la reunió.
El portaveu del PDeCAT, Marc Solsona, podria fer tàndem amb Pascal a les urnes
De fet, l’aparell del partit s’ha anat empetitint i el president s’ha quedat a la pràctica amb només dos homes forts, Solsona i Castells. L’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini, que havia estat mà dreta de Marta Pascal, també és manté fidel a Bonvehí, però Ferran Bel, segons ha pogut confirmar El Món de fonts properes a l’exalcalde de Tortosa i diputat a Madrid, ha començat a distanciar-se de l’aparell, en constatar que no hi ha prou força com per impedir una confluència de bona part dels associats i quadres del partit. Tal i com ha pogut confirmar El Món, diversos membres de la direcció del PDeCAT -integrada per 23 persones- ja tenen la doble militància.
[r:2]
Fonts coneixedores de la negociació del PDeCAT amb La Crida i Junts asseguren que Bonvehí i el seu equip “han estat dilatant tot el que han pogut les negociacions perquè no els interessa arribar a un acord abans de les eleccions, si no es definien, pensaven que podrien aconseguir mantenir com amb JxCAT una quota de poder del 50% en tot el pastís, però ara ja no hi ha marge per a més dilacions”, avisen aquestes fonts, que donen per fet que Bonvehí, Castells i Solsona s’atrinxeraran i es quedaran amb les sigles per concórrer a les eleccions en solitari o amb algun acord amb els petits partits sorgits de l’antiga CiU, com el PNC de Pascal, la Lliga o Lliures.
Però aquest mercat és de dimensions molt incertes. Una mena de tercera via conservadora, amb molts matisos i recels entre els diferents petits actors, i on el poder que es podria aconseguir no seria suficient per acontentar tots els actors. Amb tot, el PDeCAT com a partit, si finalment es produeix el trencament i no hi ha confluència, tindria un actiu que permetria imposar algunes condicions, com ara el candidat en una hipotètica coalició. Són els drets electorals que el PDeCAT ha adquirit de l’antiga CIU -però també hi ha un deute, i el partit té vigent un ERO-, que permetrien que el candidat participés en debats electorals i hi hagués minuts en blocs electorals i espais de propaganda. Un al·licient, per cert, que no preocupa gens Junts, una nova formació que no tindrà aquests drets electorals. “No és rellevant, per exemple, la CUP no tenia drets electorals a Madrid i va participar en el debat electoral de TV3”, remarquen des de l’entorn de Junts.
[r:3]
Sigui com sigui, aquest dissabte 25 de juliol Junts inicia un procés congressual per perfilar el nou projecte polític amb la participació dels associats. Un dia en què no quedarà definida la nova eina política, sinó els mecanismes de participació dels associats i les grans línies de treball es començaran a perfilar. Tampoc no se sabrà encara quin percentatge d’associats del PDeCAT s’hi sumaran, però de moment es permet la doble militància.
Marta Pascal anuncia la seva renúncia a dirigir el PDeCAT
