Apareixen iniciatives per combatre les "fake news" en la campanya del 28-A

Un expert de la UOC creu que podrien dissuadir els candidats de fer afirmacions falses però augura poc impacte per frenar la desinformació a les xarxes

 

 

 

El resultat d'unes eleccions o d'un referèndum es pot veure influenciat per la circulació de notícies falses, o 'fake news', tal com van evidenciar les eleccions presidencials del 2016 als Estats Units, que va guanyar Donald Trump, o el referèndum del Brexit al Regne Unit. En les pròximes setmanes, els ciutadans de l'Estat estan cridats a votar a unes eleccions espanyoles, el 28 d'abril, i als comicis municipals, autonòmics i europeus del 26 de maig. En aquest context, han entrat en escena iniciatives de verificació d'informació, o 'fact-checking', per evitar la propagació de mentides. Des de pàgines web especialitzades en la verificació, com 'Maldita.es', a xarxes de col·laboració entre mitjans de comunicació, com 'Comprobado', o equips de redactors dins dels propis mitjans. "Hi ha hagut una conscienciació de com d'important és el mal que poden fer a un sistema democràtic les 'fake news'", explica a l'ACN el professor de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Ferran Lalueza, que creu que aquestes iniciatives podrien dissuadir els candidats de fer afirmacions falses però augura poc impacte per frenar la desinformació a les xarxes socials.

 

 

L'investigador especialitzat en xarxes socials es mostra "escèptic respecte l'impacte real" que poden tenir les eines de comprovació per evitar la propagació de 'fake news'. En primer lloc, perquè qui accedeix a les plataformes de 'fact-checking' és un "públic selecte", que ja té "una certa conscienciació al respecte" i ja tendeix a informar-se a través dels mitjans de comunicació, i no el "públic més massiu", el que està més exposat i és més "vulnerable" a les notícies falses i les consumeix a través de les xarxes socials i aplicacions de missatgeria.

 

 

"En el moment actual la principal via de difusió de 'fake news' és WhatsApp", apunta Lalueza, una via que no està sotmesa al mateix escrutini i control que altres xarxes socials com Facebook o Twitter perquè és més privada. Les iniciatives de 'fact-checking' analitzen principalment piulades o imatges que es viralitzen a xarxes més obertes així com missatges públics llançats pels partits polítics durant la campanya electoral. Lalueza sosté que les iniciatives de verificació d'informació són "valuoses" i "ajuden" però no són suficient.

 

 

Impacte en les eleccions i paper de Vox

 

Però quin impacte poden tenir les 'fake news' en el resultat de les eleccions? Segons Lalueza, poden "reforçar l'abstenció" entre l'electorat de forces polítiques que generalment es veuen penalitzades per aquest factor perquè les notícies falses busquen generar "desànim", la qual cosa beneficia les formacions que no estan tan sotmeses a la "desmotivació". Per exemple, a les eleccions andaluses del desembre, que van suposar la irrupció de Vox i que el PSOE perdés el govern, el descens en la participació va ser determinant. 

 

 

Els generadors de 'fake news' "no juguen tant a captar vots per una determinada força política sinó a evitar que la força política contraria rebi els vots que de manera natural hauria de rebre en condicions normals", apunta Lalueza. Sigui provocant l'abstenció o fent que un votant se senti "distanciat" del partit que vota perquè acabi buscant "una opció que no encaixaria tant en la seva manera de pensar però no ve associada al sentiment de decepció".

 

 

Aquest efecte sumat a la "precisió quirúrgica" amb què fan campanya els partits a certes circumscripcions on es disputen escons determinats pot fer que l'impacte de les 'fake news' en el resultat de les eleccions sigui "significatiu". "Pot generar un resultat en el mapa polític que si no fos mitjançant l'ús de tècniques de desinformació podria ser significativament diferent", ha explicat. I concretament, les formacions amb discursos "simplistes" que apel·len als "sentiments més primaris", com seria el cas de Vox, són les que "se senten més còmodes en un entorn amb informacions no particularment fiables". 

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?