L’Associació de Municipis per la Independència complirà deu anys. Però l’aniversari té un regust força agredolç. L’entitat municipalista és viva, però ferida i tocada. L’estat de letargia no només és a causa de l’estaborniment general de l’estratègia independentista, i de la manca de paper de l’entitat, sinó bàsicament de la repressió judicial que ha patit i pateix. L’entitat té comptades fins a 600 processos contenciosos oberts en diferents jutjats. D’aquestes causes, unes de les que han fet més mal són els recursos pel pagament de quotes a l’AMI que ha espantat molts ajuntaments i han aturat els abonaments. Unes decisions que han deixat força eixut el calaix de l’entitat. Una manera, segons fonts de la direcció de l’AMI, “d’il·legalitzar de facto l’entitat municipalista”.
L’AMI, impulsada fa gairebé 10 anys per Josep Maria Vila d’Abadal, un alcalde d’Unió Democràtica de Catalunya, l’històric partit liquidat per Josep Antoni Duran i Lleida, té ara una presidència d’ERC. El nou president, Jordi Gaseni, té la tasca de reflotar l’entitat i sobretot enllestir la contraofensiva jurídica per afrontar tots els processos pendents. Sobretot, els tres procediments pendents de resolució al Tribunal Suprem que poden modificar l’estratègia de defensa de l’entitat. En concret, la sala contenciosa del Tribunal Suprem té pendent de resoldre les impugnacions de les adhesions de l’Ajuntament de Reus, de la Diputació de Barcelona i de l’Ajuntament de Terrassa.
En el llistat es troben la impugnació de l’adhesió dels ajuntaments a l’associació, la legalitat de les quotes i l’anul·lació de mocions contra la monarquia o a favor de la sobirania fiscal. També hi ha la participació d’alguns alcaldes en l’1-O, que s’ha fet servir, per exemple, per inhabilitat l’exalcalde d’Agramunt i exconseller d’Exteriors, Bernat Solé, arran de la querella multitudinària contra 711 alcaldes pel referèndum interposada pel fiscal general de l’Estat José Manuel Maza, mort poc després, el novembre del 2017.
En detall, s’han denunciat 132 ajuntaments per no hissar la bandera espanyola; 111 per aprovar una moció de sobirania fiscal; 46 per declarar el municipi territori català lliure i sobirà; 127 per pagar la quota de l’AMI –la majoria, per part de l’advocacia de l’Estat–; 4 per pel sol fet d’adherir-se a l’AMI. Encara hi ha 71 causes contra alcaldes que cuegen per l’1-O i un ajuntament denunciat per posar l’estelada al balcó. També hi ha denúncies contra alcaldes al marge de l’1-O: 50 ajuntaments denunciats per aprovar una moció contra el rei i una cinquantena més per diverses causes relacionades amb l’entitat.
Així mateix, encara queden vives 20 causes contra els alcaldes que van fer costat a l’1-O. Una vintena de causes que s’arrosseguen de la querella que Maza va interposar contra 711 alcaldes. A més, hi ha una vuitantena de recursos contra la moció que va impulsar l’AMI de condemna a la monarquia dels Borbons. També cal incloure els 150 recursos que l’advocacia de l’Estat ha registrat contra adhesions d’entitats a l’AMI així com el pagament de les seves quotes.
Una tàctica contra l’AMI que ha estat prou efectiva és l’ofensiva de l’advocacia de l’Estat pel pagament de les quotes de l’entitat. La maniobra legal ha produït un efecte dominó atès que molts alcaldes, en constatar que portaven al jutjat l’Ajuntament, han aturat els pagaments i altres, en veure com actuaven contra altres consistoris, per “prudència” també han deixat de pagar-les. Unes decisions que han retallat autonomia financera a l’entitat.
La pressió judicial i legal de l’Estat i d’entitats com Societat Civil Catalana o Impulso Ciudadano ha deixat coixa l’entitat municipalista que ha de modular la seva activitat segons els consells del seu potent i hàbil equip d’advocats defensors. La clau, però, serà el que decideixi, en un futur relativament immediat, la sala contenciosa del Tribunal Suprem. Així ho va admetre el president sortint, Josep Maria Cervera, en l’assemblea general ordinària de l’entitat celebrada aquest divendres a Tarragona. Gaseni té ara les claus de la casa municipal de l’independentisme amb els armaris plens de demandes. La repressió es fa notar.
61 
12 
