El conseller d’Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch, ha rebutjat convocar la Comissió Bilateral abans que comenci la taula de diàleg de governs. En un contacte amb la premsa als passadissos del Parlament, Bosch ha explicat que prioritza la negociació entre Generalitat i Moncloa: “Comencem primer amb el que és important, i després podrem parlar de tot”, ha argumentat aquest divendres al migdia. La presidència de la Comissió Bilateral -eina que recull l’Estatut- pertany actualment a Bosch, però el conseller considera que la “prioritat” és ara resoldre el conflicte entre Catalunya i l’Estat, des de la taula de diàleg que s’ha de reunir per primera vegada aquest febrer.
Qui forma la Comissió Bilateral?
L’article 183 de l’Estatut estableix que la Comissió Bilateral Generalitat-Estat constitueix “el marc general i permanent” de relació entre els dos executius, als efectes de la participació i la col·laboració del Govern en l’exercici de les competències estatals que afectin l’autonomia de Catalunya.
El text estatutari contempla nou àmbits sobre els quals es pot deliberar i fer propostes. En cap d’aquests casos, però, apareix el dret a l’autodeterminació. Es tracta de situacions, per exemple, on s’avaluen mecanismes de col·laboració i millora de les competències de Catalunya.
L’Estatut no concreta qui forma part de la Comissió Bilateral, però l’acord de Govern 31/2018 del 3 de juliol de l’any passat estableix que, els representants de la Generalitat, són el vicepresident del Govern, la consellera de Presidència, el secretari d’Exteriors, i el delegat a Madrid. No s’hi inclou el president de la Generalitat. Per ordre, aquests càrrecs els ocupen actualment Pere Aragonès, Meritxell Budó, Mercè Salvat i Gorka Knörr.
Els precedents
La darrera reunió de la Comissió Bilateral va tenir lloc l’1 d’agost del 2018 a Palau, quatre mesos abans de la declaració de Pedralbes. Maragall -com a conseller d’Exteriors- i la ministra Batet van encapçalar la trobada. Després de quatre hores de reunió, el Govern va lamentar la “distància i les discrepàncies” amb l’Estat i la “negativa total” a parlar de referèndum i presos. Madrid va rebutjar explorar un referèndum d’autodeterminació, i es va obrir a “replantejar” els recursos a les lleis socials.
La penúltima reunió de la Comissió Bilateral data del juliol del 2011. Entremig, el qui va ser portaveu de CiU al Congrés Josep Antoni Duran i Lleida va deixar de liderar la representació catalana d’aquest organisme el 2014, passant el relleu a la vicepresidenta Joana Ortega: “És un ens que no fa res”, va argumentar Duran.
