Aurora Madaula (Mollet del Vallès, 1978), historiadora i ara diputada de JxCAT, encapçala, junt amb Jordi Sànchez i Toni Morral, l’associació Junts per la República, que neix amb l’objectiu de “treballar per la consecució una República que pugui encapçalar el president Puigdemont“, recollint la transversalitat de l’independentisme. I abans, forçada pels moviments dels partits a les portes de les municipals, “donar suport a les primàries obertes per propiciar aquesta unitat”.
Junts per Catalunya té vocació d’acabar convertint-se en partit polític?
És una associació, que podria acabar essent un partit polític, però no en el sentit clàssic dels partits que coneixem avui en dia. Junts per la República es presenta en societat com una eina per organitzar el moviment republicà de forma transversal i sense excloure ningú. JxCAT va néixer com una llista de confluència. Ara és un grup parlamentari on conviuen persones provinents del PDeCAT, d’ERC, d’ICV, socialistes i també gent propera a la CUP, que vol ser la representació del país i no d’un partit. Quin és el problema? Que amb la fórmula de JxCAT ho has de fer amb una coalició de partits perquè fas tard. La llista unitària que propugnàvem els independents no va reeixir, i en dos dies es va posar en marxa aquesta coalició. El PDeCAT va decidir que deixava la plataforma del partit, amb una marca que ells ja tenien registrada, i així es van poder aglutinar persones de diferents orígens per afrontar unes eleccions imposades.
Quin és el problema que pretén resoldre Junts per la República?
Des de fora, JxCAT no existeix, només és un grup parlamentari, té un NIF però no té cap local ni cap representació territorial. L’únic grup polític organitzat que està dins de JxCAT és el PDeCAT. Molta gent ens diu que vol ser de JxCAT, però no hi ha cap mecanisme per fer-ho. Aquesta gent podria afiliar-se al PDECAT però no vol fer-ho. Cadascú té la tradició política que té i cal respectar-ho. Jo no sóc del PDeCAT ni he votat mai el PDeCAT, ni abans CiU. Sense una fórmula com JuntsXCat ni jo ni molta altra gent estaríem ara aquí. JuntsxRep neix per resoldre aquesta qüestió. Els independents ara ja es podran adherir a JuntsXCat a través nostre.
Si es transformés en partit polític, podria concórrer a les municipals del 2019 com a sigles unitàries? És la intenció, després que el PDeCAT hagi assegurat que es presentarà a les municipals sota les sigles de JxCAT?
La notícia que ens molesta i molesta molta gent és que el PDeCAT decideixi que JxCAT, legalment la marca és d’ells, concorreran a les eleccions. No és bo trencar l’esperit de transversalitat de la llista de JxCAT ja que ha de ser l’embrió d’un moviment. Hem d’anar cap a moviments polítics amplis, fets des de la base, amb llistes transversals i obertes, amb processos de primàries i una democràcia molt més directa i propera al ciutadà. Els típics partits del segle XIX estan en crisi. Si de debò es pretén convertir JuntsXCat en un moviment aglutinador del sobiranisme, cal preservar els ingredients que van donar-li la victòria el 21-D. La gent no és estúpida i sap quan se l’enganya.
Si el PDeCAT no vol formar part d’aquesta llista més transversal, Junts per la República podria activar-se com a partit polític i presentar-se a les municipals?
No és el nostre interès. Si reclames unitat no pots començar amb exclusions. El repte que tenim és propiciar la unitat. I tant és si és el paraigua de JxCAT o un altre nom, però fem-ho. Junts per la República permet englobar sensibilitats republicanes diferents, i estaríem encantats d’ajudar a fer possible la unitat. Continuo defensant llistes unitàries a les municipals, i Junts per la República podria ser el paraigua de qui li convingués. Però insistim, l’objectiu és fer força perquè el sobiranisme vaig unit en unes llistes realment democràtiques i obertes. Les primàries ho poden fer possible.
El repte no és fàcil. ERC ja ha rebutjar les llistes unitàries, malgrat que l’ANC ho ha demanat. I la CUP també ho va refusar amb JxSí. I en unes municipals, els partits i els alcaldes volen conservar el poder.
És difícil, sí. Jo no he estat mai afiliada a un partit, però constato des de fora, que cada vegada més, hi ha afiliats dels partits tradicionals que demanen projectes conjunts i molta democràcia interna. Molta gent s’ha posat en contacte amb mi i amb altres companys de Junts per la República per expressar el seu suport a un projecte transversal tot i militar en un partit concret.
El president Puigdemont està al corrent d’aquesta voluntat de Junts per la República?
Absolutament, nosaltres, de fet, ho fem pel president Puigdemont. És el líder del sobiranisme reconegut arreu del món. Ara parlem de les municipals però la idea de crear un grup amb els independents de JxCat fa mesos que la treballem. Junts per la República neix perquè tothom pugui veure que JxCat és un moviment plural dirigit pel president. I és per això que JuntsxRep vol ser un moviment transversal a l’entorn del president Puigdemont.
Una mena d’En Marche de Macron a la catalana?
Salvant totes les distàncies també amb Macron, sí. Volem ser una agrupació política 2.0.
Junts per a República considera que és la figura de Puigdemont la que realment pot aglutinar aquesta transversalitat?
Sense cap mena de dubte. Gent propera a la CUP va votar la llista del president, i és evident per què va fer-ho. Cal preservar aquest patrimoni, sobretot perquè l’objectiu continua essent el mateix. JuntsXCat té sentit si el que volem conquerir és la independència i la república. Per tornar a l’autonomisme no calia crear aquest invent.
Sembla que la societat civil està preparada per a aquests moviments, però en la vida política, s’evidencien les mateixes formes de fer política i les dinàmiques de partit. Aquest pas de partits antics a moviments transversals es pot fer ràpid, o calen anys?
Caldrà temps i no serà fàcil perquè els partits estan instal·lats en un sistema molt complex. Els partits s’han convertit en empreses.
Creu que aquest sistema de partits caduc ha frenat d’alguna manera el camí per construir la República?
Gràcies als partits i les seves estructures els independentistes hem guanyat les eleccions. Ara bé, és possible que haguéssim avançat més si haguéssim disposat d’un moviment unitari. Cal tornar als moviments de masses. Les municipals són una primera prova que podem fer. I no és per menystenir els partits, sinó que crec que els partits han de canviar radicalment en la forma de fer les coses. Els canvis fan por, però la mort és pitjor. Els que reclamen amb més insistència aquests canvis són els militants de base dels partits. I això ja passa a molts països del món, els partits estan mutant. Si vols fer una República, has de trencar les velles estructures, ser més flexible, democràtic i obert. Si vols fer una cosa nova amb estructures i partits vells, millor quedem-nos com estem. Volem fer un país nou? Doncs hem de fer coses noves.
Un dels arguments d’alguns partit per rebutjar les llistes unitàries és l’eix esquerra-dreta. Junts per la República se situa en algun punt d’aquest eix, o també trenca aqueta dinàmica més pròpia de l’autonomisme? A JxCAT se l’ha etiquetat de dreta justament per la participació que hi té el PDeCAT.
JuntsXCat és una candidatura, un moviment, i no un partit polític, per tant, hi ha gent ideològicament diversa. És més complicat de gestionar? Sí, i tant. Però és que la democràcia directa és molt més complicada. Jo sóc partidària del model anglosaxó, en què els diputats voten pels interessos del seu territori i no sotmesos a un eix ideològic que et pugui fer acabar votant en contra els interessos del territori que representes. Molts diputats britànics, per exemple, voten en contra d’allò que diu el seu partit i es considera totalment normal. Per què no fer-ho així també aquí? Cal anar més enllà de la dreta i l’esquerra. Jo defenso una Catalunya republicana, socialment justa, econòmicament equilibrada i sostenible. La sanitat i l’educació han de ser públiques. El que estic segura és que no diria mai el que ha dit el ministre Duque, teòricament d’esquerres, sobre l’escola privada en relació a la pública.
Dins de Junts per la República s’hi pot trobar bé algú de la CUP i algú del PDeCAT?
I tant, aquesta és la idea. I de fet, ja passa. Quan presentem l’associació veureu que hi ha gent de diverses sensibilitats, relligats per la transversalitat que representa el president Puigdemont, per muntar una República que inclogui tothom i que no exclogui ningú. Volem trencar amarres amb el passat.
