Una delegació de tretze eurodiputats de cinc partits polítics, la majoria dels quals formen part de la Plataforma de Diàleg UE-Catalunya, que té l’objectiu de persuadir la Unió Europea a intervenir en el conflicte polític entre Catalunya i Espanya, han visitat els presos polítics catalans, després que el govern del PP els negués l’accés a les presons de Madrid fa uns mesos. El Món conversa amb Ana Gomes, eurodiputada del Partit Socialista Portuguès, que no dubta a denunciar l’existència de presos polítics i a remarcar que la violència només va ser exercida per part de l’Estat espanyol. Recorda, a més, que els jutges que instrueixen el cas han renunciat a la imparcialitat i s’han posat al servei del PP.
Per quina raó ha decidit venir a Catalunya a visitar els polítics independentistes empresonats, sumant-se al viatge de la plataforma….. que ha dut 12 eurodiputats més? El líder del PSC no ha visitat ni a Madrid ni a Catalunya cap dels empresonats, i nega l’existència de presos polítics.
Perquè des que van ser empresonats que em vaig disgustar molt. Són presos polítics sense matisos, i ho són per voluntat del govern del PP i d’uns magistrats amb una agenda molt reaccionària i molt dolenta per a la democràcia. I per altra banda, perquè un dels presos és en Raül Romeva, havia treballat molt amb ell al Parlament Europeu, i em sentia particularment interpel·lada per aquesta situació i volia veure’l. Immediatament vaig demanar autoritzacions al govern espanyol del PP per visitar-lo a Estremera, però no va ser possible. Excuses, dilacions i moltes gestions per un no definitiu. I ara és la primera vegada que puc venir a veure’l.
Afirma amb contundència que són presos polítics. A l’Estat espanyol i a Catalunya no hi ha cap dirigent socialista que ho afirmi.
Ho sé. Jo he sortit d’una dictadura i sé distingir les acusacions que són tolerables en una democràcia i les que no ho són. I són presos polítics perquè estan entre reixes per la seva ideologia i no per cap delicte.
Si creu que són presos polítics, entén aleshores que la justícia espanyola no compleix amb els estàndards democràtics de separació de poders i que no pot acreditar independència total?
En els sistemes de justícia de les societats hi ha gent amb una agenda política progressista i d’altra amb una agenda reaccionària, en això no ens podem fer il·lusions de tenir sistemes totalment purs. Ara bé, els portuguesos també hem sortit d’una dictadura i van ser necessaris molts anys per desinfectar el sistema judicial. Penso que certament hi ha sectors de la justícia espanyola amb una agenda molt reaccionària que han renunciat al seu deure d’imparcialitat i han acceptat el joc d’emetre mandats de captura dels polítics independentistes amb acusacions que no són tolerables en democràcia.
La Fiscalia espanyola i el Tribunal Suprem defineixen els presos polítics com a persones que han comès actes de violència, que no s’han pogut demostrar més enllà l’informes de la Guàrdia Civil als quals se’ls ha donat validesa judicial.
Evidentment, és fals. No només no han comès cap acte violent sinó que han estat víctimes de la violència, ells i milers de ciutadans catalans que van ser agredits per la policia espanyola. Jo no estic a favor de la independència, però crec que és una qüestió que ha de decidir el poble de Catalunya i espero que en un marc de negociacions amb l’Estat sigui possible. Però no puc acceptar de cap manera la violència que vam veure l’1-O, el mateix dia en què a Portugal celebràvem eleccions municipals. Imatges de policia colpejant la gent que volia votar és un fet molt greu, i no és bo tampoc per als que defensen la integritat d’Espanya. Jo sóc europeista i federalista, i no m’agrada l’exhibició de nacionalisme violent.
A la violència s’hi sumen els presos polítics. Creu que la imatge que projecta Espanya al món pot perjudicar els seus interessos a llarg termini?
Sense cap mena de dubte, els qui defensen la unitat d’Espanya s’equivoquen exercint la violència i empresonant gent per les seves idees. L’existència de presos polítics en països amb una agenda independentista sempre ha afavorit aquesta causa i no pas els unionistes.
És compatible ser socialista i negar el dret a decidir? Ni el PSOE ni el PSC no l’admeten, però el socialisme europeu no en fa batalla en contra.
Pedro Sánchez té una actitud de diàleg que ja ha demostrat, i crec que si aquesta actitud, que ja va tenir Zapatero amb l’Estatut del 2006 s’hagués mantingut i no hagués estat destruïda pel PP, avui no estaríem en una situació tan polaritzada a Catalunya.
Actitud de diàleg que en cap cas no es tradueix en un referèndum acordat, com van fer Escòcia i el Regne Unit.
Sí, però ha proposat un referèndum sobre l’autogovern. Penso que un procés d’independència mai no és lineal, necessita molt de temps, i és evident que l’enfrontament del 2017 no va conduir a enlloc, però crec que aquesta proposta de Sánchez es podria aprofitar. Si jo fos catalana ho aprofitaria com un primer pas.
Vostè defensa el dret d’autodeterminació dels pobles?
Sí, és clar. El vaig defensar en relació als pobles africans que eren antigues colònies portugueses i també amb Timor de l’Est. Però la qüestió és que, al meu entendre, la qüestió de l’autodeterminació s’ha de veure en el marc dels processos de descolonització, i no crec que sigui el cas de Catalunya. Però és una altra situació que també ha de tenir una sortida democràtica per als catalans.
Un referèndum pactat a l’escocesa?
Sí, és una possibilitat, però se’n poden explorar més. En democràcia es pot parlar de tot. Jo el que vull és una solució pactada, fruit d’un procés negociat i que després se sotmeti l’acord a referèndum per als catalans. Amb el PP no hi va haver diàleg, però amb el PSOE s’obre una oportunitat de negociació. Espero que Catalunya aprofiti aquest diàleg, perquè serà un primer pas. La independència no s’aconsegueix en un any, però acceptar un referèndum d’autonomia pot ser un primer pas per resoldre finalment de forma democràtica aquest conflicte.
Tornant als presos polítics, creu que la UE ha de pronunciar-se sobre aquesta qüestió? De moment, no ho ha fet, malgrat que els empresonats són també ciutadans de la UE.
Sí, per descomptat. La UE ha de denunciar l’existència de presos polítics a Catalunya, i també s’havia de pronunciar, i no com ho va fer, quan la situació es va polaritzar greument quan Madrid va prendre el poder autonòmic a Catalunya amb el 155. I també quan hi va haver una repressió violenta contra el referèndum i els ciutadans que hi participaven.
Per què guarda un silenci tan sonor en aquestes qüestions?
La UE, com veiem infeliçment cada dia, té moltes limitacions. Jo crec fermament en la UE, però s’ha de ser crític, perquè necessitem una Europa política, basada en la democràcia i que no tingui por. Com pot pretendre ser un actor en la resolució de conflictes fora de la UE si no fa res per resoldre els conflictes polítics en el marc de les seves fronteres, com és el cas de Catalunya i Madrid? La UE no se n’adona que aquest conflicte no li és aliè i que mentre duri, provocarà un perjudici a tothom.
Finalment, considera que hi ha polítics catalans a l’exili, o com diu el PSOE i el PSC, són fugitius de la justícia espanyola?
Si sóc sincera, no vaig entendre per què el senyor Puigdemont se’n va anar.
Potser per no ser empresonat i mantenir la veu.
Algú que és líder ha d’estar a la presó, jo prefereixo els líders que no tenen por d’estar a la presó. Prenem l’exemple de Timor de l’Est, ells van anar a la presó, i d’allà van emergir com a líders incontestables del seu poble i proclamats per eleccions democràtiques. I sincerament, tampoc fins ara he vist que hagi estat una estratègia molt eficaç, si bé és cert que la justícia belga i alemanya han deixat clar que no hi ha rebel·lió.
