“Señor: De los males patrios que más demandan urgente y severo remedio es el sentimiento, propaganda y actuación separatista que viene haciéndose por audaces minorías”. Així començava el Reial Decret dictant mesures i sancions contra el separatisme publicat a la Gazeta de Madrid tal dia com aquest 19 de setembre però de 1923. Una prohibició signada el dia abans per Miguel Primo de Rivera com a president del Directori militar.
Segons l’exposició de motius del text legal, l’independentisme “ofèn el sentiment de la majoria dels espanyols, especialment dels que viuen a les regions on tan greu mal s’hi ha manifestat”. Fins i tot, el Decret titllava de “virus” que calia “purgar” un sentiment que portava a “confusió” que “cap poble ni Estat conscients de la seva seguretat i dignitat admeten o toleren”.
En aquest Real Decret s’estableixen les penes pels delictes “contra la seguretat i unitat de la pàtria” que seran jutjats per Tribunals Militars. Entre aquests es castiga la difusió del separatisme per qualsevol mitjà, hissar qualsevol bandera que no sigui la “nacional”, amb penes d’arrest i multes, a l’alçament o resistència a la força pública per defensar la independència, amb la pena de mort. També prohibia l’ús del català, que defineien en actes oficials. Aixó sí, el català era permès a les cançons, balls i costums sempre i quan no fossin en actes oficials.
