Els Mossos d’Esquadra van ser un dels protagonistes del referèndum de l’1 d’octubre del 2017 sobre la independència de Catalunya i això va acabar costant-los desenes de causes judicials, de totes les quals han acabat sortint-ne indemnes. Aquell dia, avui fa quatre anys, en centenars de col·legis electorals van ser rebuts amb el crit “aquesta és la nostra policia!”. La percepció va ser que gaudien d’una certa complicitat de la societat civil, alimentada després de la gestió comunicativa dels atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils. La brutalitat dels cossos policials espanyols –el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil– contra el referèndum va contrastar amb el dispositiu temperat dels Mossos d’Esquadra, ordenat pels comissaris de la Prefectura d’aleshores, el major Josep Lluís Trapero i els comissaris Ferran Lòpez i Joan Carles Molinero, que volien evitar una imatge de violència i així mantenir l’estela de canvi d’estil de les unitats d’ordre públic.
L’actuació dels agents als col·legis, la batalla sense quarter que feia dies que durava entre el delegat especial de la Moncloa per a l’operatiu contra el referèndum, el tinent coronel Diego Pérez de los Cobos, amb el major Trapero, la batussa del CNP i la Guàrdia Civil amb els Mossos i la tensió política va convertir la policia catalana en carnassa judicial de la repressió. Una repressió també administrativa, donat que el director de Policia va autoritzar el 3 d’octubre la investigació per part de la poderosa Divisió d’Afers Interns, unitat que depèn de la Direcció General de Policia i no de la Prefectura uniformada, la investigació de 41 actuacions de mossos que s’haurien interpretat connivents amb l’1-O. Després, es van obrir desenes de casos arreu del territori per desobediència i expedients interns i informacions reservades. L’exemple més evident va ser l’expressió de “cos armat al servei de la rebel·lió” que va utilitzar, en primer terme, el fiscal Fidel Cadena al Tribunal Suprem, i en segon terme, el fiscal Miguel Ángel Carballo a l’Audiència Nacional.
De fet, Carballo va ser un dels grans protagonistes del principal judici contra els Mossos per la seva actuació en relació al referèndum. Va ser a l’Audiència Nacional. Un judici per rebel·lió, sedició i desobediència contra la cúpula d’Interior, on hi havia el major Trapero; la intendent Teresa Laplana –primer comandament a actuar in situ el 20S; l’aleshores director general de la Policia, Pere Soler; i el secretari general d’Interior, Cèsar Puig. L’octubre de l’any passat va arribar l’absolució i pocs dies després fiscalia descartava presentar recurs.
Aquest judici va ser el més mediàtic sobre l’actuació dels Mossos durant el Primer d’Octubre. Però hi va haver una setantena de membres del cos investigats per desobediència arreu de les regions policials, especialment, a la Catalunya Central però també a la Seu d’Urgell o el Vendrell, que van quedar arxivades. Ara bé, hi van haver dos processos certament punyents. Per una banda, la cúpula dels Mossos de Lleida va viure mesos duríssims per la investigació que va fer la Guàrdia Civil sobre la seva actuació. Finalment, l’Audiència de Lleida va arxivar la querella després que l’institut armat registrés fins a dues vegades la comissaria de la capital de Ponent.
Un altre dels casos va ser la instrucció del jutjat 2 de Sabadell contra set membres de la direcció dels Mossos, entre ells la comissària responsable aleshores de la Regió Metropolitana Nord, Cristina Manresa. El cas finalment va ser arxivat per l’Audiència de Barcelona, el mes de març d’enguany, amb l’argument que els Mossos havien fet cas de les ordres de Trapero que ja havia estat absolt. Aquesta causa acumulava una altra instrucció del jutjat de Cornellà que va imputar els comissaris Ferran Lopez, Joan Carles Molinero, Emili Quevedo, Francisco Javier Gómez i diversos intendents. Quatre anys després, els Mossos s’han salvat.
