La repressió judicial pel referèndum de l’1 d’octubre del 2017 sobre la independència de Catalunya encara cueja, quatre anys després. Els jutjats encara tenen procediments oberts i alguns que encara sembla que poden anar per llarg. Entortolligats processalment, i molts en vies de recurs, la resposta policial i judicial als fets al voltant del referèndum continua viva. De fet, hi ha hagut indults, absolucions, condemnes però encara hi ha macrojudicis pendents celebrar-se i que ni tant sols tenen data, com el que instrueix des d’abans del referèndum el jutjat número 13 de Barcelona, el responsable principal de la primera investigació, que va comportar els escorcolls del 20 de setembre i la immediata reacció de l’Audiència Nacional.
Els presos, pendents d’Europa
Però anem a pams. Quatre anys després del referèndum, els presos polítics condemnats per sedició, –Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Josep Rull, Jordi Turull, Quim Forn, i Raül Romeva– van ser indultats pel govern espanyol el passat mes de juny. Ara bé, l’indult va ser parcial, perquè només van poder sortir de la presó però continuen inhabilitats per a l’exercici d’un càrrec públic durant el temps imposat per la pena. Cuixart, Sànchez, Rull i Turull ja han presentat recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans, la resta esperen la resolució del Tribunal Constitucional dels seus recursos d’empara per poder accedir a la justícia europea.
Llarena contra l’exili
Pel que fa als exiliats, el Tribunal Suprem continua la seva persecució internacional. Només en el cas de l’exconseller Lluís Puig, Bèlgica ja ha dictat una resolució ferma de rebuig al lliurament a Espanya. L’exconsellera Meritxell Serret, va tornar al maig i està a l’espera de conclusió del sumari per obrir judici oral. L’instructor Pablo Llarena continua la seva incessant persecució cap al president Carles Puigdemont, els exconseller Clara Ponsatí i Toni Comín.
El darrer exemple es va materialitzar el passat dijous 23 de setembre quan, a mercè d’una euroordre, el president Puigdemont va ser detingut a l’Alguer, Sardenya, durant unes 20 hores. També romanen a l’exili, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i la cupaire Anna Gabriel. De fet, tots són part en el procés obert davant el Tribunal General de la Unió Europea per la tramitació de les qüestions prejudicials sobre les ordres de detenció europea.
La mesa del Parlament, pendent de recurs
Entre les cúpules polítiques, els membres de la Mesa del Parlament que presidia Carme Forcadell, van ser condemnats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per desobediència al pagament d’una multa i a penes d’inhabilitació. La sentència està en fase de recurs davant el Tribunal Suprem. També va ser condemnat, però pel Tribunal Suprem, Joan Josep Nuet, que va haver de deixar el seu escó al Congrés de Diputats en ser inhabilitat per ser membre de la Mesa durant la tardor del 2017 tot i al·legar que no és independentista.
També es troba en fase de recurs d’apel·lació a l’Audiència de Barcelona, l’absolució dels membres de la Sindicatura Electoral del Referèndum. En recurs també es troba la inhabilitació de l’exconseller d’Exteriors i exalcalde d’Agramunt, Bernat Solé, dictada pel TSJC, per la seva col·laboració amb el referèndum.
La macrocausa del jutjat 13
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya també haurà de jutjar, els actuals diputats d’ERC, Lluís Salvadó i Josep Maria Jové arran de la causa del jutjat 13, atès que són aforats. Precisament, hi ha desenes de càrrecs processats pel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, que encara ha de cloure el sumari que es troba embarrancat per una batalla entre la jutgessa instructora, el ministeri fiscal i la sala 21 de l’Audiència de Barcelona, que haurà d’estudiar aquest macroprocés. El judici serà, en principi, per desobediència, prevaricació, malversació, revelació de secrets o falsedat documental. Entre els investigats, els aleshores secretaris de Difusió, Antoni Molons; de Presidència, Joaquim Nin; de Treball, Josep Ginesta; d’Exteriors, Aleix Villatoro; o de Comunicació, Jaume Clotet. També hi ha càrrecs del CTTI, de Vicepresidència i Economia, de la CCMA, d’Exteriors, i alguns empresaris.
L’acció exterior: el jutjat 18 i el Tribunal de Comptes
Paral·lelament s’ha obert una altra causa amb una quinzena d’imputats al jutjat 18 de Barcelona arran d’una querella de la fiscalia instada pel Tribunal de Comptes per la política exterior de la Generalitat des del 2011 al 2017, que entenen que servia a la causa del Procés. El mateix Tribunal de Comptes ha obert causa administrativa contra 34 investigats pels mateixos fets en un procediment sumaríssim que ha obligat l’Institut Català de Finances a avalar 5,3 milions. En aquesta causa també hi ha processats del jutjat 13, a més de l’exconseller Ra¨ül Romeva.
Els alcaldes
Pel que fa els alcaldes investigats per participar en el referèndum, resten en llista de pendents, l’alcalde de Roquetes, que la Fiscalia ha demanat que un altre tribunal el torni a jutjar. La Fiscalia també ha recorregut l’absolució de l’alcaldessa de Roses. Els alcaldes que han de passar per l’estrada són els de Castelló Empúries, Molins de Rei, Sant Carles de la Ràpita -al qual l’advocacia de l’Estat demana més pena que la fiscalia–, Collbató, Figueres i Dosrius, pendent per les càrregues. L’exalcalde d’Alcarràs va ser jutjat el passat 28 de setembre també per desobediència.
Les càrregues també s’investiguen
Respecte a l’actuació durant l’1 d’octubre als col·legis electorals, encara ronden pels jutjats diverses causes. Una de les principals és la del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona, on hi ha prop de mig centenar de policies nacionals i comandaments investigats per l’actuació en una dotzena de col·legis de la capital catalana per lesions i delictes d’odi, com per exemple l’escopeter que va disparar la bola de goma a l’ull de Roger Español, qui també està investigat per desordres.
A la comarca del Bages hi ha diverses causes obertes contra les càrregues policials de l’1-O, que es troben en diferents fases d’instrucció. En primer lloc, el jutjat d’instrucció 2 de Manresa va arxivar el 2019 les denúncies de diversos ciutadans contra l’actuació policial a l’escola Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada, a Callús, a Fonollosa i a Castellgalí. La jutgessa va considerar que no hi havia hagut excés policial, ni tampoc se es podia atorgar responsabilitats penals als agents. La defensa dels denunciants ha presentat recurs a la decisió judicial, que encara està pendent de resoldre. D’altra banda, segueix oberta la causa a l’Institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada. Aquesta causa, que inicialment s’havia arxivat, es va reobrir després que l’Audiència de Barcelona donés la raó als ferits, que havien presentat un recurs.
També es manté oberta una causa al jutjat número 4 d’Amposta instigada per votants de Sant Carles de la Ràpita per les càrregues de la Guàrdia Civil, hi ha una quarantena de denunciants. Les càrregues policials durant l’1-O a Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva van propiciar una querella de 300 ferits presentada pels ajuntaments amb el suport dels advocats voluntaris. Hi ha una trentena de policies i guàrdies civils inicialment investigats, tot i que els agents de la benemèrita de Sant Julià de Ramis han quedat fora del procediment.
Un pallasso i un ‘hacker’
Finalment, un dels casos més emblemàtics és el de l’exregidor d’ERC a Sant Joan de Vilatorrada i pallasso de professió Jordi Pesarrodona. Condemnat per desobediència a una inhabilitació per càrrec públic, el seu cas es troba en recurs davant l’Audiència. A Valls, un ‘hacker’ de 23 anys s’enfronta a 18 anys de presó per atacs informàtics a institucions de l’estat abans i després de l’1-O.
