Milers de persones han començat a caminar aquest dissabte al matí en les primerers marxes per la independència organitzades per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) en motiu del quart aniversari del referèndum d’independència de Catalunya de l’1 d’octubre. La primera, de 27 quilòmetres, ha sortit a les sis del matí de la parada de l’Àngel a Fraga (Franja de Ponent) i va cap a Lleida passant per Alcarràs. La segona, de 14 quilòmetres, ha arrencat a les 8 del matí des del Pavelló de Sant Julià de Ramis (Gironès), Sarrià de Ter, Girona, Vilablareix per arribar a Aiguaviva.
Més d’un miler de persones han sortit de Sant Julià de Ramis (Gironès), segons publica l’agència ACN. Després d’esmorzar, els assistents han començat a caminar reclamant que s’implanti el mandat de l’1 d’octubre o que es tiri endavant un nou referèndum. En la marxa també hi participa l’expresident de la Generalitat, Quim Torra. La marxa nord té previst passar per Girona on es faran actes a la seu de la Generalitat i a l’escola Verd, on la Policia Nacional va carregar l’1-O.
Paluzie reivindica les marxes
La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, ha ates els mitjans de comunicació a Sant Julià de Ramis i ha destacat que les mobilitzacions popular per commemorar l’1-O demostren el “valor” que s’atorga al referèndum “tant per la victòria que va representar” com pel “deure” de fer complir el seu mandat, segons les declaracions recollides per l’agènci ACN.
“El missatge als polítics és ben clar. La gent està disposada, mobilitzada, no renuncia a l’1-O, i us demana que feu la independència”, ha dit. Paluzie ha afegit que les marxes arreu del país insten a “mantenir la mobilització i la pressió” per “poder preparar una declaració d’independència efectiva”. La presidenta de l’ANC ha afirmat que tot i que els protestes es fan en llocs on hi va haver una forta actuació policial, l’objectiu és destacar “el coratge de la gent”. “La idea no és recrear-se en la violència policial, sinó en el coratge de la gent. Malgrat la violència, l’Estat no se’n va sortir, i hi va haver urnes i paperetes pràcticament arreu”, ha assegurat Paluzie.
A les 14 hores arrencarà la darrera marxa de 21 quilòmetres que començarà a la plaça Parroquial de Vinaròs (País Valencià), Alcanar fins a Sant Carles de la Ràpita. La commemoració de l’1-O a Barcelona va acabar divendres amb alguns contenidors cremats al centre de la ciutat.
Un cap de setmana ple d’actes
L’ANC va donar el tret de sortida a les mobilitzacions de l’1, 2 i 3 d’octubre divendres a la tarda a Illa (Catalunya Nord), on es van guardar les urnes de l’1-O. Aquesta població va ser l’escenari del primer del centenar d’actes que l’organització ha planificat al llarg de tot el cap de setmana amb la intenció de reivindicar l’1 d’octubre i defensar el mandat del referèndum. A l’acte d’Illa també hi van participar Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).
L’acte va servir per agrair “el compromís i lluita dels catalans del nord amb la llibertat dels Països Catalans”, ha assenyalat l’ANC en un comunicat, i, en especial, “per fer possible que Catalunya s’autodeterminés fa quatre anys”. La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, va assegurar durant l’acte que l’estat espanyol “i els seus serveis secrets no comptaven amb aquest poble que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. En el transcurs de l’acte, dotze voluntàries i voluntaris de la Catalunya Nord han pujat a l’escenari per dir-li a l’Estat espanyol: “jo també vaig fer possible l’1 d’Octubre”.
