Avui 21 de febrer és el Dia Internacional de la Llengua Materna, aprovat per la UNESCO el 1999 i commemorat des del 2000. El tema d’enguany és l’ús de la tecnologia per a l’aprenentatge multilingüe i els desafiaments i les oportunitats que comporta i en el seu missatge la directora general de la UNESCO, Audrey Azoulay, apunta una oportunitat, eines per enregistrar i conservar llengües sense codificació escrita en perill d’extinció, i un desafiament: el risc d’uniformització lingüística que afavoreix Internet (i els mitjans de comunicació i plataformes, hi afegiria) si no fem l’esforç de posar els avenços tecnològics al servei del plurilingüisme i la diversitat lingüística.
Als anys setanta va començar a sorgir l’enfocament ecològic a la (socio)lingüística: l’estudi de les llengües com si fossin organismes vius, l’estudi de les interaccions entre llengües i l’entorn cultural geogràfic, polític, social… Carme Junyent i Albert Bastardas van ser dos dels divulgadors del concepte a Catalunya anys més tard del que s’ha anomenat “ecologia de les llengües” o “ecologia del llenguatge” o, fins i tot, “lingüística ecològica”, molt menys estudiada a casa nostra. Com diu Bastardas, les llengües són útils i funcionals a les poblacions que les creen i les renoven, i que siguin majoritàries o minoritzades no depèn de les llengües en si i de la seva funcionalitat, sinó de les relacions (de poder, essencialment) entre persones o grups. I Junyent ha defensat que és vetllar pel plurilingüisme i les societats multilingües, la diversitat lingüística, el que marca la diferència de pervivència entre llengües minoritzades sotmeses a les mateixes condicions. La uniformització, la pèrdua de la diversitat, és la gran amenaça per al planeta i per a les nostres llengües, també. Recordem-ho avui els que en som parlants, i tot l’any.
