Avui al Congrés dels Diputats ha tornat a haver-hi murmuris, crits d’aprovació o de desaprovació, claca i sarau. Ja les hem mig normalitzat, les actituds no exemplars, però no puc pair-ho. Tanmateix avui un diputat ha anat molt més enllà, massa enllà.
El Codi de conducta del Parlament de Catalunya dedica un article sencer al capteniment dels diputats, dels quals s’espera una “conducta respectuosa amb els altres diputats i amb els ciutadans, i una actitud escrupolosa i exemplar d’acord amb el principi d’igualtat sense discriminació per raó de gènere, orientació sexual, creences, ideologia, origen o condició social, ètnia, llengua o qualsevol altra. Aquest capteniment ha d’implicar sempre la utilització d’un llenguatge adequat, i també un sistema de relació fonamentat en la interacció constructiva, cordial i dialogant amb totes les persones i tots els col·lectius sense exclusió.” No hi puc afegir res més. I reincidir en les vulneracions del codi de conducta hauria de ser èticament i políticament reprovable.
L’actitud poc exemplar del diputat Carmelo Romero del Grup Popular al Congrés aquest matí, cridant “ves al metge!” en acabar la pregunta sobre salut mental en pandèmia que el diputat Íñigo Errejón ha formulat al president del Govern espanyol en la sessió de control, hauria de ser no només explícitament condemnada per la direcció del Grup Popular, sinó que hauria de comportar sancions internes i plantejar-se si un electe mereix la confiança pública que s’hi ha dipositat quan té una actitud estigmatitzadora i banalitzadora de les persones amb problemes de salut mental i de la magnitud creixent dels problemes de salut mental.
En teniu prou amb unes disculpes al seu perfil a les xarxes socials dient que “la frase ha estat desafortunada”? Jo, no. Desafortunat ets tot tu, Romero, la teva actitud avui, que per a mi o per als sis de cada deu espanyols que tenen problemes d’ansietat o de depressió, com deia avui Errejón, t’inhabilita per ser diputat. El patiment, les conseqüències greus socials, econòmiques, de salut de la pandèmia es mereixen tota l’atenció, tot el respecte i tota la feina parlamentària per pal·liar-les i combatre-les, no per mofar-se’n. Si no, cap a casa.
15 
1 
